(Tag: Visual edit) |
|||
(30 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
Line 1: | Line 1: | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
==PILOG== | ==PILOG== | ||
Line 12: | Line 7: | ||
A Catalunya, hi ha més de 1.400 sectors d’activitat industrial i logística que, per les seves característiques diferenciades, conformen una realitat territorial complexa. | A Catalunya, hi ha més de 1.400 sectors d’activitat industrial i logística que, per les seves característiques diferenciades, conformen una realitat territorial complexa. | ||
− | |||
{| | {| | ||
|- | |- | ||
− | | [[Image:Draft_Torre_585859308- | + | |[[Image:Draft_Torre_585859308-image2.png|center|336px]] |
− | | [[Image:Draft_Torre_585859308- | + | |[[Image:Draft_Torre_585859308-image1.png|center|354px]] |
|} | |} | ||
Line 26: | Line 20: | ||
:*conèixer en profunditat l’estat dels sectors industrials i logístics gràcies a l’ús de bases de dades obertes. | :*conèixer en profunditat l’estat dels sectors industrials i logístics gràcies a l’ús de bases de dades obertes. | ||
− | :*classificar els sectors industrials i logístics d’acord al seu grau de qualitat, d’acord als criteris establerts pel Pla d’Impuls liderat per la Generalitat. | + | :*classificar els sectors industrials i logístics d’acord al seu grau de qualitat, d’acord als criteris establerts pel Pla d’Impuls liderat per la Generalitat. |
:*generar un marc de coneixement dinàmic (revisable en el futur amb l’aportació de noves dades per part de diversos actors) que, mitjançant dades i criteris objectius, informa la presa de decisions i la formulació de polítiques. | :*generar un marc de coneixement dinàmic (revisable en el futur amb l’aportació de noves dades per part de diversos actors) que, mitjançant dades i criteris objectius, informa la presa de decisions i la formulació de polítiques. | ||
Line 32: | Line 26: | ||
Com a resultat d’aquesta metodologia: | Com a resultat d’aquesta metodologia: | ||
− | :*s’ha generat una bateria de més de 100 indicadors que caracteritzen els sectors industrials i logístics a partir de diversos criteris com per exemple la seva dimensió, ocupació, connectivitat amb els diversos modes de transport, els serveis (a les empreses, els vehicles i les persones) dels quals disposa, governança, etc. | + | :*s’ha generat una bateria de més de 100 indicadors que caracteritzen els sectors industrials i logístics a partir de diversos criteris com per exemple la seva dimensió, ocupació, connectivitat amb els diversos modes de transport, els serveis (a les empreses, els vehicles i les persones) dels quals disposa, governança, etc. |
:*D'aquests indicadors, s’han seleccionat aquells que corresponen al Pla d’Impuls per a poder classificar els sectors industrials i logístics en 5 grans categories (reserva, regeneració, bàsic, avançat, excel·lència). | :*D'aquests indicadors, s’han seleccionat aquells que corresponen al Pla d’Impuls per a poder classificar els sectors industrials i logístics en 5 grans categories (reserva, regeneració, bàsic, avançat, excel·lència). | ||
Line 38: | Line 32: | ||
Aquest sistema d’informació permetrà també: | Aquest sistema d’informació permetrà també: | ||
− | :*monitoritzar | + | :*monitoritzar la qualitat dels sectors industrials i logístics, amb una classificació que anirà evolucionant gràcies a l’automatització de dades de partida i l’enriquiment a partir de noves fonts de dades públiques i altres aportades pels agents; |
− | :*conèixer l’atractiu actual dels sectors a Catalunya per tal de captar inversió, tot identificant les oportunitats de disponibilitat de sòl. | + | :*conèixer l’atractiu actual dels sectors a Catalunya per tal de captar inversió, tot identificant les oportunitats de disponibilitat de sòl. |
:*aportar a l’administració un marc de decisió objectiu per al disseny de polítiques de reindustrialització i millora dels entorns industrials i logístics. | :*aportar a l’administració un marc de decisió objectiu per al disseny de polítiques de reindustrialització i millora dels entorns industrials i logístics. | ||
Line 48: | Line 42: | ||
==La classificació== | ==La classificació== | ||
− | + | El Pla d’Impuls identifica diversos criteris que permeten classificar els sectors industrials i logístics en 5 grans grups d’acord a la seva qualitat. | |
− | |||
[[Image:Draft_Torre_585859308-image3.png|center|600px]] | [[Image:Draft_Torre_585859308-image3.png|center|600px]] | ||
− | |||
− | + | ||
+ | |||
+ | Per destacar alguns dels valors de classificació posem el mapa d’ocupabilitat, que és el nombre d’empreses (la font és el Cadastre i el Sistema d'Informació de Polígons d'Activitat Econòmica(SIPAE) del Departament d’Empresa i Treball. | ||
+ | |||
+ | |||
[[Image:Draft_Torre_585859308-image4.png|center|468px]] | [[Image:Draft_Torre_585859308-image4.png|center|468px]] | ||
− | + | ||
+ | |||
El camp de telecomunicacions es refereix a si disposa o no de fibra òptica. | El camp de telecomunicacions es refereix a si disposa o no de fibra òptica. | ||
− | + | L’acccessibilitat a vies ràpides el marca la distància mitjana a autopistes i xarxa bàsica de carreteres. | |
+ | |||
+ | Pel que fa a la governança és si el sector disposa d’un ens de governança propi. | ||
+ | |||
+ | Els serveis per a vehicles té a veure amb la proximitat a benzineres; així com la proximitat a serveis de restauració és l’apartat de serveis per a les persones. | ||
+ | |||
+ | Per acabar, el transport públic és la freqüència de transport públic en radi de 500 metres. Pel que fa a aquest darrer indicador, a la figura es mostra la classificació. | ||
+ | |||
+ | [[Image:Draft_Torre_585859308-image5.png|center|468px]] | ||
+ | |||
+ | ==Xifres globals de la classificació== | ||
+ | |||
+ | [[Image:Draft_Torre_585859308-image6.png|left|408px]] | ||
+ | |||
+ | Dels 1.436 SAIL, les categories més esteses a Catalunya són els sectors avançats, seguits d'aquells que cal regenerar. Els que menys pes tenen són els sòls de reserva, aquells que encara es troben en fase de desenvolupament estratègic o no s’han edificat. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | '''Sectors de reserva''' | |
− | + | [[Image:Draft_Torre_585859308-image7.png|right|408px]] | |
− | [[Image:Draft_Torre_585859308- | + | A Catalunya, hi ha 36 sectors que es troben encara en reserva, és a dir, d’acord a les dades actuals no s’hi han implantat activitats econòmiques (tot i que en alguns casos hi ha projectes de desenvolupament a futur previstos). Tenen un valor estratègic per la seva capacitat d'acollir noves activitats econòmiques, sobretot en aquells entorns on existeixen més dèficits de sòl. La major part es troben a la província de Barcelona, encara que en termes relatius la major proporció està a Tarragona. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | ||
− | [[Image:Draft_Torre_585859308- | + | |
− | Les tres categories de sectors avançats concentren gran part del total (70%). No obstant això la seva distribució territorial és heterogènia: | + | '''Sectors de regeneració''' |
+ | |||
+ | |||
+ | Fins a 207 sectors presenten una necessitat de regeneració. Encara que Barcelona s'emporta la major part, la província amb major incidència és Girona, que concentra fins a un 25% d'aquests sectors. Plantejar-hi actuacions d'urbanització (instal·lació de subministraments bàsics i xarxes de telecomunicacions) o millores d'accessibilitat contribuirà a fer d'aquests entorns àrees més competitives. | ||
+ | [[Image:Draft_Torre_585859308-image8.png|408px|right]] | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | '''Sectors bàsics''' | ||
+ | |||
+ | Un 13% dels sectors (187) presenten característiques bàsiques: disposen de subministraments bàsics i serveis de telecomunicacions, així com nivells adequats d'accessibilitat o senyalització. | ||
+ | |||
+ | Encara que el major nombre es troba a Barcelona, Girona és novament la província amb major pes d'aquest conjunt de sectors (16%). | ||
+ | [[Image:Draft_Torre_585859308-image9.png|left|408px]] | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | '''Sectors avançats''' | ||
+ | |||
+ | Les tres categories de sectors avançats concentren gran part del total (70%). No obstant això, la seva distribució territorial és heterogènia: Barcelona compta amb el major pes relatiu, amb valors pròxims al 72%, enfront de Girona, que té una mica més d'un 56%. | ||
+ | |||
+ | [[Image:Draft_Torre_585859308-image10.png|center|408px]] | ||
==Xifres globals de la classificació per demarcació== | ==Xifres globals de la classificació per demarcació== | ||
− | + | ||
[[Image:Draft_Torre_585859308-image11.png|center|600px]] | [[Image:Draft_Torre_585859308-image11.png|center|600px]] | ||
− | + | ||
+ | |||
+ | ==Autores== | ||
+ | |||
+ | Redactat per: [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre] | ||
+ | |||
+ | Per saber-ne més: [mailto:fjarque@cimalsa.cat Fina Jarque] |
Latest revision as of 12:12, 28 September 2022
Contents
PILOG
Es tracta de la caracterització i classificació de tots el Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya – PAE a través de més d’un centenar d’indicadors gràfics de fonts de dades obertes.
Constitueix una eina que facilitarà la presa de decisions respecte les actuacions que cal dur a terme en els diversos PAE (inversions de millora, reconversió, canvi d’usos,...) i permetrà posar a disposició sòl logístic / industrial de dimensions petites o mitjanes per la seva reutilització per a d’altres usos sense haver de mobilitzar-ne noves bosses.
A Catalunya, hi ha més de 1.400 sectors d’activitat industrial i logística que, per les seves característiques diferenciades, conformen una realitat territorial complexa.
Per això, s’ha desenvolupat una metodologia que ha permès:
- conèixer en profunditat l’estat dels sectors industrials i logístics gràcies a l’ús de bases de dades obertes.
- classificar els sectors industrials i logístics d’acord al seu grau de qualitat, d’acord als criteris establerts pel Pla d’Impuls liderat per la Generalitat.
- generar un marc de coneixement dinàmic (revisable en el futur amb l’aportació de noves dades per part de diversos actors) que, mitjançant dades i criteris objectius, informa la presa de decisions i la formulació de polítiques.
Com a resultat d’aquesta metodologia:
- s’ha generat una bateria de més de 100 indicadors que caracteritzen els sectors industrials i logístics a partir de diversos criteris com per exemple la seva dimensió, ocupació, connectivitat amb els diversos modes de transport, els serveis (a les empreses, els vehicles i les persones) dels quals disposa, governança, etc.
- D'aquests indicadors, s’han seleccionat aquells que corresponen al Pla d’Impuls per a poder classificar els sectors industrials i logístics en 5 grans categories (reserva, regeneració, bàsic, avançat, excel·lència).
Aquest sistema d’informació permetrà també:
- monitoritzar la qualitat dels sectors industrials i logístics, amb una classificació que anirà evolucionant gràcies a l’automatització de dades de partida i l’enriquiment a partir de noves fonts de dades públiques i altres aportades pels agents;
- conèixer l’atractiu actual dels sectors a Catalunya per tal de captar inversió, tot identificant les oportunitats de disponibilitat de sòl.
- aportar a l’administració un marc de decisió objectiu per al disseny de polítiques de reindustrialització i millora dels entorns industrials i logístics.
- oferir dades i indicadors disponibles per als diversos tipus d’agents del sector, a fi de construir lligams público-privats i millorar la governança dels espais industrials i logístics.
La classificació
El Pla d’Impuls identifica diversos criteris que permeten classificar els sectors industrials i logístics en 5 grans grups d’acord a la seva qualitat.
Per destacar alguns dels valors de classificació posem el mapa d’ocupabilitat, que és el nombre d’empreses (la font és el Cadastre i el Sistema d'Informació de Polígons d'Activitat Econòmica(SIPAE) del Departament d’Empresa i Treball.
El camp de telecomunicacions es refereix a si disposa o no de fibra òptica.
L’acccessibilitat a vies ràpides el marca la distància mitjana a autopistes i xarxa bàsica de carreteres.
Pel que fa a la governança és si el sector disposa d’un ens de governança propi.
Els serveis per a vehicles té a veure amb la proximitat a benzineres; així com la proximitat a serveis de restauració és l’apartat de serveis per a les persones.
Per acabar, el transport públic és la freqüència de transport públic en radi de 500 metres. Pel que fa a aquest darrer indicador, a la figura es mostra la classificació.
Xifres globals de la classificació
Dels 1.436 SAIL, les categories més esteses a Catalunya són els sectors avançats, seguits d'aquells que cal regenerar. Els que menys pes tenen són els sòls de reserva, aquells que encara es troben en fase de desenvolupament estratègic o no s’han edificat.
Sectors de reserva
A Catalunya, hi ha 36 sectors que es troben encara en reserva, és a dir, d’acord a les dades actuals no s’hi han implantat activitats econòmiques (tot i que en alguns casos hi ha projectes de desenvolupament a futur previstos). Tenen un valor estratègic per la seva capacitat d'acollir noves activitats econòmiques, sobretot en aquells entorns on existeixen més dèficits de sòl. La major part es troben a la província de Barcelona, encara que en termes relatius la major proporció està a Tarragona.
Sectors de regeneració
Fins a 207 sectors presenten una necessitat de regeneració. Encara que Barcelona s'emporta la major part, la província amb major incidència és Girona, que concentra fins a un 25% d'aquests sectors. Plantejar-hi actuacions d'urbanització (instal·lació de subministraments bàsics i xarxes de telecomunicacions) o millores d'accessibilitat contribuirà a fer d'aquests entorns àrees més competitives.
Sectors bàsics
Un 13% dels sectors (187) presenten característiques bàsiques: disposen de subministraments bàsics i serveis de telecomunicacions, així com nivells adequats d'accessibilitat o senyalització.
Encara que el major nombre es troba a Barcelona, Girona és novament la província amb major pes d'aquest conjunt de sectors (16%).
Sectors avançats
Les tres categories de sectors avançats concentren gran part del total (70%). No obstant això, la seva distribució territorial és heterogènia: Barcelona compta amb el major pes relatiu, amb valors pròxims al 72%, enfront de Girona, que té una mica més d'un 56%.
Xifres globals de la classificació per demarcació
Autores
Redactat per: Marga Torre
Per saber-ne més: Fina Jarque