Draft Echave-Sustaeta 495202529

Tal com us vam avançar al Butlletí núm. 29, Suïssa es plantejava construir una xarxa subterrània de distribució de mercaderies, d’abast nacional. Ara, una modificació legislativa aprovada pel Parlament federal i en vigor des d’agost de 2022 farà possible el llançament definitiu del projecte.

Cargo sous terrain (CST) serà una realitat

Una xarxa subterrània de distribució i logística de mercaderies relligarà d’aquí uns anys gran part de les ciutats suïsses. S’espera que la xarxa, anomenada Cargo sous terrain (CST), contribuirà a fer disminuir el consum energètic i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle resultants del transport de mercaderies, i que també servirà per reduir l’emissió de contaminants atmosfèrics i per alleugerir la congestió viària i ferroviària (i àdhuc aèria) que de vegades pateix la Confederació.

Dels primers passos del projecte us en vam informar l’any 2018; en aquests quatre anys, els impulsors de l’actuació han precisat algunes de les característiques que tindrà CST:

L’alimentació elèctrica d’aquest metro de mercaderies serà d’origen exclusivament renovable. D’aquesta manera, s’estima que es podran assolir reduccions d’emissions de CO₂ de prop del 80% per tona transportada, en comparació amb el transport de mercaderia viari.

D’altra banda, la distribució subterrània de mercaderies podria contribuir a una reducció notable de la circulació viària i ferroviària al país. Aquesta disminució s’estima propera al 30%.

Com s’indicava en l’article en què parlàrem per primer cop de CST, el projecte preveu la implantació d’un seguit de centres logístics a les metròpolis suïsses, tots ells relligats per túnel subterrani. La càrrega i la descàrrega de la mercaderia en aquests centres es durà a terme mitjançant sistemes de rampes i ascensors.

En una primera fase, en l’horitzó 2031, la xarxa CST connectarà els centres de distribució de Härkingen-Niederbipp i de Zuric. Aquest primer tram farà quasi 70 km de longitud i disposarà de deu hubs, punts de càrrega i de descàrrega de mercaderies. El cost estimat per a aquesta primera fase de CST és d’uns 3.550 milions de francs suïssos (uns 3.620 M€). Aquesta xifra és una desena part del cost total estimat de CST.

Proposta d’ubicació dels deu punts d’intercanvi (urbans, principals i auxiliars) per al tram Niederbipp-Zuric (© Cargo sous terrain)

Per a 2045 la xarxa hauria d’haver assolit els 490 km de longitud total, i estendre’s de Ginebra a Sankt Gallen, a la vora del llac de Constança, amb brancs per servir Thun, Lucerna i Basilea, i amb vuitanta punts d’intercanvi en total.

Esquema de xarxa de CST, quan es completi; en groc, el primer tram, de Härkingen-Niederbipp a Zuric, previst per a 2031 (© Cargo sous terrain)

El túnel de CST discorrerà a unes profunditats d’entre 20 m i 40 m, i presentarà un diàmetre de 6 m. Disposarà de tres vies, una per a cada sentit de la circulació i una de central, de servei.

La velocitat màxima que es proposa per als vehicles autònoms de majors dimensions i capacitat de transport que hi circularan és de 30 km/h. Aquests vehicles es desplaçaran sobre pneumàtics i s’alimentaran a partir d’un carril d’inducció.

Pel que fa a les mercaderies més lleugeres, es podrien transportar per un sistema de monorail suspès, també amb tres vies, i amb una velocitat màxima de 60 km/h.

Recreació de la secció del túnel, amb vehicles per a grans càrregues sobre rails i vehicles suspesos per a càrregues més petites (© Cargo sous terrain)

Superat el tràmit legislatiu, CST haurà de fer front encara a les nombroses dificultats inherents a un projecte de tal magnitud: la construcció de llargs túnels constitueix tot un desafiament tècnic i ambiental, mentre que en un pla de caire més polític cal pensar que hi poden sorgir conflictes relatius a les expropiacions i a les negociacions amb les diferents ciutats que hom pretén de connectar mitjançant CST.

Recordem per acabar que el Projecte Cargo sous terrain (CST) és finançat per empreses públiques com La Poste (correus); i la divisió de càrrega de CFF (ferrocarrils); semipúbliques com Swisscom (telecomunicacions); i per companyies privades com ara Coop i Migros (distribució), BKW (energia) i La Mobilière (assegurances). No es preveu cofinançament per part del Govern federal helvètic.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Cargo sous terrain