(Tag: Visual edit) |
(Tag: Visual edit) |
||
| (One intermediate revision by the same user not shown) | |||
| Line 3: | Line 3: | ||
==Un manteniment més eficaç, més segur i menys disruptiu== | ==Un manteniment més eficaç, més segur i menys disruptiu== | ||
| + | |||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_985216000-image1.png|168px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_985216000-image1.png|168px]] | ||
| + | |||
La SNCF (Société Nationale des Chemins de Fer Français) va posar a prova el mes de març d’enguany dos robots destinats a fer que les tasques de manteniment de túnels siguin més ràpides i esdevinguin menys dures per al personal de la companyia. Els assaigs es van dur a terme a l’estació de Magenta, de la línia E dels trens del RER (Réseau Express Régional), al districte 10è de París, com a actuació connexa amb el perllongament de la línia E fins a Mantes-la-Jolie (departament d’Yvelines, al nord-oest de París). | La SNCF (Société Nationale des Chemins de Fer Français) va posar a prova el mes de març d’enguany dos robots destinats a fer que les tasques de manteniment de túnels siguin més ràpides i esdevinguin menys dures per al personal de la companyia. Els assaigs es van dur a terme a l’estació de Magenta, de la línia E dels trens del RER (Réseau Express Régional), al districte 10è de París, com a actuació connexa amb el perllongament de la línia E fins a Mantes-la-Jolie (departament d’Yvelines, al nord-oest de París). | ||
Els robots autònoms que es van provar foren, concretament, un dron anomenat PLUTO, equipat amb càmeres i amb lidar, dissenyat per la companyia italiana [https://www.wpweb.com/ WpWeb], i un robot que es desplaça al costat de les vies, anomenat Yak, equipat amb càmeres de foto i vídeo, desenvolupat per la companyia francesa [https://www.eurodao.com/home EuroDAO] i finançat per la SNCF. Cal assenyalar que el dron italià és un dels resultats del Projecte europeu [http://www.esmera-project.eu/welcome/ ESMERA], orientat a afavorir la concepció de solucions robòtiques per part de petites i mitjanes empreses, i a comercialitzar-les en diferents àmbits, com ara l’energia, la manufactura, la indústria agroalimentària i la construcció. | Els robots autònoms que es van provar foren, concretament, un dron anomenat PLUTO, equipat amb càmeres i amb lidar, dissenyat per la companyia italiana [https://www.wpweb.com/ WpWeb], i un robot que es desplaça al costat de les vies, anomenat Yak, equipat amb càmeres de foto i vídeo, desenvolupat per la companyia francesa [https://www.eurodao.com/home EuroDAO] i finançat per la SNCF. Cal assenyalar que el dron italià és un dels resultats del Projecte europeu [http://www.esmera-project.eu/welcome/ ESMERA], orientat a afavorir la concepció de solucions robòtiques per part de petites i mitjanes empreses, i a comercialitzar-les en diferents àmbits, com ara l’energia, la manufactura, la indústria agroalimentària i la construcció. | ||
| + | |||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_985216000-image2.jpeg|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_985216000-image2.jpeg|600px]] | ||
''El dron italià, PLUTO, provat a l’estació de Magenta (© Société Nationale des Chemins de Fer Français)'' | ''El dron italià, PLUTO, provat a l’estació de Magenta (© Société Nationale des Chemins de Fer Français)'' | ||
| + | |||
Les proves realitzades a Magenta van permetre esvair alguns dubtes sobre la capacitat dels prototips: per exemple, s’hi va poder comprovar que el camp electromagnètic dels 25.000 V de la catenària no interferia amb l’operació d’enlairament i aterratge del dron, que va poder a més assolir alçades de vol de fins a 30 m; i també es va certificar l’aptesa del vehicle robotitzat terrestre per efectuar diversos recorreguts d’anada i tornada al llarg del túnel, autònomament i sense dificultat malgrat l’estretor d’alguns trams. | Les proves realitzades a Magenta van permetre esvair alguns dubtes sobre la capacitat dels prototips: per exemple, s’hi va poder comprovar que el camp electromagnètic dels 25.000 V de la catenària no interferia amb l’operació d’enlairament i aterratge del dron, que va poder a més assolir alçades de vol de fins a 30 m; i també es va certificar l’aptesa del vehicle robotitzat terrestre per efectuar diversos recorreguts d’anada i tornada al llarg del túnel, autònomament i sense dificultat malgrat l’estretor d’alguns trams. | ||
| + | |||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_985216000-image3.jpeg|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_985216000-image3.jpeg|600px]] | ||
''El Yak d’EuroDAO, recorrent les vies de servei del túnel de Magenta (© Société Nationale des Chemins de Fer Français)'' | ''El Yak d’EuroDAO, recorrent les vies de servei del túnel de Magenta (© Société Nationale des Chemins de Fer Français)'' | ||
| + | |||
Un altre objectiu dels robots testats és assegurar la regularitat en el funcionament de la línia un cop s’inauguri, cap a 2024, tot limitant l’impacte de les possibles incidències en la infraestructura sobre l’operació dels combois, i reduint considerablement el temps necessari entre la detecció d’elements inesperats a les vies i el diagnòstic i eventual intervenció per part dels operaris de la companyia ferroviària. La SNCF estima que actualment cal entre una hora i mitja i dues hores per establir un diagnòstic acurat de les incidències a la infraestructura RER, i per tant, les interrupcions de servei poden esdevenir llargues –i comprometre greument la regularitat de la línia E, que, un cop ampliada, hauria de posar en servei vint-i-dos combois per hora, en hora punta, segons les previsions. | Un altre objectiu dels robots testats és assegurar la regularitat en el funcionament de la línia un cop s’inauguri, cap a 2024, tot limitant l’impacte de les possibles incidències en la infraestructura sobre l’operació dels combois, i reduint considerablement el temps necessari entre la detecció d’elements inesperats a les vies i el diagnòstic i eventual intervenció per part dels operaris de la companyia ferroviària. La SNCF estima que actualment cal entre una hora i mitja i dues hores per establir un diagnòstic acurat de les incidències a la infraestructura RER, i per tant, les interrupcions de servei poden esdevenir llargues –i comprometre greument la regularitat de la línia E, que, un cop ampliada, hauria de posar en servei vint-i-dos combois per hora, en hora punta, segons les previsions. | ||
| Line 25: | Line 31: | ||
Val a dir, assenyala la SNCF, que en cap cas es preveu que aquests dos ginys reemplacin els treballadors. Més aviat, estan destinats a fer les funcions d’ulls sobre el terreny, limitant-se a enviar les imatges al centre de control per tal que els agents experts de la companyia prenguin les decisions adients per a la resolució del problema. No és, doncs, un sistema 100% automàtic, ni la SNCF té intenció que ho sigui en el termini mitjà. | Val a dir, assenyala la SNCF, que en cap cas es preveu que aquests dos ginys reemplacin els treballadors. Més aviat, estan destinats a fer les funcions d’ulls sobre el terreny, limitant-se a enviar les imatges al centre de control per tal que els agents experts de la companyia prenguin les decisions adients per a la resolució del problema. No és, doncs, un sistema 100% automàtic, ni la SNCF té intenció que ho sigui en el termini mitjà. | ||
| + | |||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_985216000-image4.jpeg|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_985216000-image4.jpeg|600px]] | ||
''El vol de PLUTO per dins el túnel de Magenta (© Société Nationale des Chemins de Fer Français)'' | ''El vol de PLUTO per dins el túnel de Magenta (© Société Nationale des Chemins de Fer Français)'' | ||
| + | |||
La SNCF espera que per a la inauguració del perllongament de la línia E del RER, el 2024, els dos robots siguin plenament operatius. La intenció de la companyia, però, és de moment adoptar-ne només un. Eventualment, el vehicle autònom d’inspecció que es triï finalment es podria implantar també a altres línies del RER parisenc, o de la xarxa ferroviària de fora de l’Illa de França. | La SNCF espera que per a la inauguració del perllongament de la línia E del RER, el 2024, els dos robots siguin plenament operatius. La intenció de la companyia, però, és de moment adoptar-ne només un. Eventualment, el vehicle autònom d’inspecció que es triï finalment es podria implantar també a altres línies del RER parisenc, o de la xarxa ferroviària de fora de l’Illa de França. | ||
Latest revision as of 10:02, 20 September 2021
Per facilitar els treballs de manteniment dels túnels dels trens de rodalia de París, la SNCF assajà els prototips de dos robots, un que es desplaça sobre els rails i un altre de volador.
Un manteniment més eficaç, més segur i menys disruptiu
La SNCF (Société Nationale des Chemins de Fer Français) va posar a prova el mes de març d’enguany dos robots destinats a fer que les tasques de manteniment de túnels siguin més ràpides i esdevinguin menys dures per al personal de la companyia. Els assaigs es van dur a terme a l’estació de Magenta, de la línia E dels trens del RER (Réseau Express Régional), al districte 10è de París, com a actuació connexa amb el perllongament de la línia E fins a Mantes-la-Jolie (departament d’Yvelines, al nord-oest de París).
Els robots autònoms que es van provar foren, concretament, un dron anomenat PLUTO, equipat amb càmeres i amb lidar, dissenyat per la companyia italiana WpWeb, i un robot que es desplaça al costat de les vies, anomenat Yak, equipat amb càmeres de foto i vídeo, desenvolupat per la companyia francesa EuroDAO i finançat per la SNCF. Cal assenyalar que el dron italià és un dels resultats del Projecte europeu ESMERA, orientat a afavorir la concepció de solucions robòtiques per part de petites i mitjanes empreses, i a comercialitzar-les en diferents àmbits, com ara l’energia, la manufactura, la indústria agroalimentària i la construcció.
El dron italià, PLUTO, provat a l’estació de Magenta (© Société Nationale des Chemins de Fer Français)
Les proves realitzades a Magenta van permetre esvair alguns dubtes sobre la capacitat dels prototips: per exemple, s’hi va poder comprovar que el camp electromagnètic dels 25.000 V de la catenària no interferia amb l’operació d’enlairament i aterratge del dron, que va poder a més assolir alçades de vol de fins a 30 m; i també es va certificar l’aptesa del vehicle robotitzat terrestre per efectuar diversos recorreguts d’anada i tornada al llarg del túnel, autònomament i sense dificultat malgrat l’estretor d’alguns trams.
El Yak d’EuroDAO, recorrent les vies de servei del túnel de Magenta (© Société Nationale des Chemins de Fer Français)
Un altre objectiu dels robots testats és assegurar la regularitat en el funcionament de la línia un cop s’inauguri, cap a 2024, tot limitant l’impacte de les possibles incidències en la infraestructura sobre l’operació dels combois, i reduint considerablement el temps necessari entre la detecció d’elements inesperats a les vies i el diagnòstic i eventual intervenció per part dels operaris de la companyia ferroviària. La SNCF estima que actualment cal entre una hora i mitja i dues hores per establir un diagnòstic acurat de les incidències a la infraestructura RER, i per tant, les interrupcions de servei poden esdevenir llargues –i comprometre greument la regularitat de la línia E, que, un cop ampliada, hauria de posar en servei vint-i-dos combois per hora, en hora punta, segons les previsions.
A més d’escurçar notablement els temps d’inspecció, la utilització de sistemes autònoms pot reduir l’exposició del personal als riscos derivats de la seva feina, com ara caigudes, accidents elèctrics i inhalació prolongada de partícules fines. Els robots podrien trobar-se estacionats en una via morta i en cas d’incidència en un túnel arribar a l’indret en un màxim de vint minuts.
Val a dir, assenyala la SNCF, que en cap cas es preveu que aquests dos ginys reemplacin els treballadors. Més aviat, estan destinats a fer les funcions d’ulls sobre el terreny, limitant-se a enviar les imatges al centre de control per tal que els agents experts de la companyia prenguin les decisions adients per a la resolució del problema. No és, doncs, un sistema 100% automàtic, ni la SNCF té intenció que ho sigui en el termini mitjà.
El vol de PLUTO per dins el túnel de Magenta (© Société Nationale des Chemins de Fer Français)
La SNCF espera que per a la inauguració del perllongament de la línia E del RER, el 2024, els dos robots siguin plenament operatius. La intenció de la companyia, però, és de moment adoptar-ne només un. Eventualment, el vehicle autònom d’inspecció que es triï finalment es podria implantar també a altres línies del RER parisenc, o de la xarxa ferroviària de fora de l’Illa de França.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: SNCF, dron WPWEB [vídeo], robot YAK [vídeo]
