Martinez 2013l

• Autors

L'Institut per a les Polítiques de Transport i Desenvolupament (Institute for Transportation & Development Policy – ITDP) és una organització nord-americana de promoció del transport sostenible. Juntament amb la Societat Alemanya per a la Cooperació Internacional (Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit – GIZ) ha publicat el que pretén ser un estàndard per als sistemes de transport BRT arreu del món. D'un temps ençà assistim a l'aparició de nombrosos sistemes de transport que reclamen per a si aquesta denominació, però potser cal saber què és allò que defineix un sistema BRT, i com se'n poden avaluar les característiques: aquesta és la intenció de The BRT Standard.

Un sistema BRT és un sistema de transport públic urbà basat en l'autobús, amb altes prestacions i gran flexibilitat, i que fa ús de tecnologies avançades per millorar l'experiència de l'usuari i evitar retards; és una alternativa econòmica a l'LRT (light rail transit system, metro lleuger o tramvia) i al metro convencional, normalment mitjançant la remodelació d'una xarxa d'autobusos preexistent. Ara bé, malgrat que n'hi ha molts exemples realment reeixits, també existeixen xarxes que pel que sembla no han copsat alguns dels principis bàsics dels sistemes BRT i resulten decebedores per als usuaris.

Per aquesta raó, The BRT Standard, publicat l'any 2012, planteja un sistema de qualificació i puntuació per als sistemes BRT, segons diversos paràmetres en cinc categories principals: planificació del servei, infraestructura, disseny de les parades o estacions, sistemes d'informació a l'usuari, i integració i accés. La llista d'aspectes que cal valorar a l'hora d'implantar un sistema BRT, o de millorar-lo, és força completa i sistemàtica:

A The BRT Standard s'estableix també una taula de detraccions, on el defecte més greu és la velocitat comercial mitjana inferior a 13 km/h: per si sola, aquesta característica suposa deu punts menys. Fets els càlculs, els sistemes BRT rebran una medalla d'or (de 85 a 100 punts), d'argent (de 70 a 84 punts) o de bronze (de 50 a 69 punts):

El manual The BRT Standard presenta, a més, les millors pràctiques en sistemes BRT d'arreu del món, oferint exemples dels diversos paràmetres esmentats, que podrien ser un paradigma per als sistemes de transport del nostre entorn. Alguns d'aquests exemples són:

Canton (Xina) i Mèxic DF, on el fet que els corredors viaris serveixin diverses línies afavoreix les rutes directes, en eliminar la penalització que suposen els transbordaments:

Las Vegas (Nevada, Estats Units), on les interseccions tenen tractament específic per afavorir el BRT enfront altres vehicles:

El doble carril passant, a les parades, per evitar que els serveis semidirectes obstrueixin el pas dels serveis directes. És el cas, per exemple, del sistema TransMilenio de Bogotà,Colòmbia:

A Quito (Equador), les parades, en andana central, serveixen per a les dues direccions de la línia:

O, per acabar, tornant a Canton, la integració física del BRT amb altres modes, com el metro. La integració física, juntament amb la tarifària i la dels sistemes d'informació a l'usuari, fan la intermodalitat atractiva.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume