PLANIFICACIO Analisi comparada internacionala

Coordinació de l’activitat: Secretaria per a la Planificació Territorial

Altres participants: ERF Gestió i Comunicació Ambiental

  Període: gener de 2008 – abril de 2008

Objectiu:

Analitzar les diferents experiències a d’altres països i regions, en la incorporació de la reglamentació de la directiva europea d’avaluació ambiental estratègica. Estudi comparatiu amb la legislació catalana. Aquesta anàlisi s’ha fet en les diferents etapes a seguir en aquesta avaluació, escollint aquells que fan aportacions més innovadores.

Descripció:

La introducció de criteris ambientals en el planejament és una realitat que s’ha generalitzat amb la Directiva europea 2001/42/CE d’avaluació ambiental estratègica (AAE), que estableix la realització d’una avaluació ambiental global i estratègica en les fases inicials de la pressa de decisions. Per identificar els aspectes claus en l’àmbit procedimental a partir dels quals es realitza la incorporació dels criteris ambientals en el planejament de forma efectiva, es recorre als països i a les regions amb més experiència en aquest àmbit: Alemanya, Anglaterra, Països Baixos i les regions d’Emilia-Romagna a Itàlia i el País Basc. La seva anàlisi és l’objecte d’aquest estudi.

La directiva AAE és de caire procedimental, i proposa els requisits mínims per a l’avaluació ambiental de plans i programes que els estats membres han d’adaptar al seu ordenament. Aquesta adaptació es pot realitzar incorporant-lo als procediments existents o creant-ne d’específics.

Per facilitar l’aplicació d’aquesta AAE hi ha dos elements que intenten ser un ajut:

• La Guia d’aplicació de la Directiva relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi, elaborada per la Direcció General de Medi Ambient de la UE.
• En el marc del projecte europeu: ENPLAN, s’elaborà una Guia per a l’avaluació ambiental de plans i programes, amb l’objectiu de facilitar l’aplicació de la Directiva en les deu regions que van formar part del projecte.

Els requeriments mínims de la directiva són: la preparació d’un informe ambiental, la realització de consultes, la consideració tant de l’informe com dels resultats de les consultes en la presa de decisions i el subministrament d’informació sobre la decisió.

L’estudi se centra en les diferents fases del procés d’avaluació ambiental estratègica en els àmbits territorials objecte d’estudi i en les conclusions s’assenyalen aquells aspectes innovadors o més rellevants susceptibles de ser valorats per a una possible implementació total o parcial, en la regulació catalana:

• Sceeening o calibratge, per determinar si el pla s’ha de sotmetre a AAE o no. El cas més innovador és Àustria, on per decidir si un pla s’ha de sotmetre a AAE s’estableixen una sèrie de llindars que valoren certs aspectes relacionats amb el planejament.
• Scoping o concreció per a determinar l’abast i el contingut de l’AAE, considerar les relacions del pla amb polítiques rellevants, objectius de protecció ambiental i requeriments internacionals. Les experiències a d’altres països com Alemanya i Països Baixos, intenten evitar duplicitats i especificar quina ha d’esser l’escala de treball, on moltes vegades no és obligatori realitzar el pla pel conjunt, sinó únicament d’alguns dels seus aspectes.
• Consideracions alternatives. Com és un dels aspectes del procediment menys desenvolupats a tots els països i regions analitzats, no hauria d’esdevenir un simple tràmit sense valor real. Per això a Anglaterra s’han desenvolupat diversos treballs i estudis per facilitar la consideració d’alternatives viables i criteris per facilitar la concreció d’alternatives. Als Països Baixos es combina la modelització informàtica amb el criteri expert per incloure alternatives viables en el procés. Les eines informàtiques permeten valorar els efectes que les diverses alternatives poden tenir sobre el territori.
• Concreció d’una estratègia de seguiment. Avaluar si el pla està assolint els objectius. Tots els països han establert eines de monitoratge, destacant Emilia-Romagna, on s'inclou a més del seguiment a partir d’indicadors, una valoració final de la via útil del pla, que serveix com a punt de partida per a la revisió o substitució dels instruments de planejament.
• Consultes i participació públiques, que s’han d’incorporar en tot el procés. Les etapes de preestudi de l’abast i abans de l’adopció del pla són moments de consulta. Un exemple són els Països Baixos on per fomentar la participació activa, es creen grups de treball on les parts involucrades estan per valorar les diverses alternatives proposades a inici del procés.
• Anàlisi d’alternatives.

 

Beneficiaris:

• Administracions públiques competents
• Equips redactors de plans territorials i urbanístics
• Equips redactors de POUM i d’altres figures de planejament que estan subjectes al tràmit de l’AAE

Imatge

Fases principals del procés d’avaluació ambiental estratègica