(Created page with "<span id='bloc1'></span> La política de mobilitat urbana de Pontevedra va començar a posar l’accent en el vianant fa uns quinze anys: malgrat les seves modestes dimensions...") |
m (Rdites moved page Draft Garcia 909770239 to Martinez 2013j) |
(No difference)
|
Latest revision as of 07:21, 18 April 2019
La política de mobilitat urbana de Pontevedra va començar a posar l’accent en el vianant fa uns quinze anys: malgrat les seves modestes dimensions (amb poc més de 80.000 habitants), com a capital provincial Pontevedra atreia cada dia milers de vehicles privats que congestionaven els seus carrers antics. En vista d’això, l’Ajuntament va decidir prendre mesures proactives per reduir el trànsit, en lloc d’adaptar el teixit urbà a la mobilitat motoritzada privada. D’aquesta manera, va eixamplar voreres, va establir un sistema de préstec gratuït de bicicletes (PillaBici, servei ja desaparegut), va instal·lar ressalts a la calçada, va fixar una velocitat màxima de 30 km/h a tota la ciutat, i en va tancar certes zones al trànsit privat. Quinze anys després, trobem una ciutat on les zones per a vianants s’estenen des del centre històric fins als carrers i les places dels barris més nous.
Potser el que més crida l’atenció del sistema pontevedrès és el plànol Metrominuto, un mapa sinòptic que expressa les distàncies entre vint-i-sis punts d’interès de la ciutat i el temps aproximat que es triga a recórrer-les, a una velocitat de 5 km/h. S’hi indica també la ubicació dels principals elements de mobilitat, com les estacions de ferrocarril i d’autobús, els aparcaments gratuïts i els de pagament més importants, o els passejos fluvials.
El plànol no defuig el format habitual dels mapes de transport públic (de metro, per exemple): de fet, mira d’imitar-lo, de manera explícita, amb la seva estètica de línies i cromatismes.
La facilitat amb què aquesta idea pot ser transposada en qualsevol altra ciutat de dimensions semblants a les de Pontevedra, que al capdavall són de les que més n’hi ha a Europa, és el que va menar Intermodes – European Club of Intermodal Regions and Cities a atorgar el seu cinquè premi anual a la ciutat de Pontevedra. Per primera vegada, el guardó va anar a parar a una actuació de petita escala, més enllà dels projectes que fins llavors havien estat reconeguts, d’abast transfronterer i/o metropolità. Cal fer esment que l’actuació de Pontevedra no concorria al certamen, sinó que va ser escollida guanyadora per iniciativa d’Intermodes mateix.
Una banderola mostra algunes de les distàncies i temps de trajecte entre elements urbans de Pontevedra.
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume