Gil Llados 2013a

Amb l’objectiu d’analitzar i promoure el debat sobre les possibilitats que ofereix el subsòl profund com a lloc d’emmagatzematge, bé sigui de fonts d’energia, com ara el gas, o bé de residus, en aquest cas nuclears, empreses de l’àmbit energètic i consultories van presentar alguns projectes d’emmagatzematge geològic en desenvolupament a Catalunya, l’Estat Espanyol i a Europa.

Gairebé 100 persones entre elles professionals i investigadors, majoritàriament vinculats a la geologia i a la geofísica, van assistir a la Jornada organitzada per l’Institut Geològic de Catalunya (IGC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” del Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICTJA-CSIC) i el Barcelona Knowledge Campus (BKC) i ha comptat amb la participació de GasNatural-Fenosa, Enresa, Escal UGS i Amphos XXI.

La jornada ha estat un exemple de col·laboració entre organismes públics, universitats i empreses, i ha posat de manifest la importància del treball en xarxa i la necessitat de cooperació per millorar el coneixement del subsòl i garantir l’aplicació de les tecnologies adequades per la gestió sostenible del subsòl com a recurs natural estratègic.

Destaquem

II Jornada sobre emmagatzematge geològic

• El subsòl com a recurs
• Redacció de la noticia i més informació

El subsòl com a recurs

El subsòl com a recurs i nova frontera.

Les persones sempre hem mostrat més interès i inquietuds en tot el que podem veure, com el paisatge que ens envolta, l’aire i l’aigua, i no hem pres mai consciència del subsòl. El subsòl sempre l’hem relacionat amb un indret fosc on les nostres pors han trobat el seu espai. En un món on la població creix a un ritme vertiginós i la demanda energètica i de recursos naturals augmenta sense precedents, el subsòl pren un paper essencial i esdevé un recurs natural en sí mateix.

Més enllà que un espai desconegut sota els nostres paisatges, el subsòl ens ofereix recursos naturals dels quals ens som del tot dependents, l’aigua que consumim o els hidrocarburs que sustenten la nostra quotidianitat, però també esdevé un magatzem estratègic per la gestió de recursos naturals o dels residus radioactius.

La complexitat de l’aprofitament i de l’ús del subsòl comporta la necessitat d’una gestió multidisciplinària, des de la geologia fins el dret, la física, la química o les ciències ambientals.

Emmagatzematge de gas per atendre pics de consum.

Dues de les ponències presentades han explorat diverses possibilitats d’emmagatzematge de gas al subsòl. Aquesta opció permet disposar d’energia en reserva per atendre pics de consum motivats per variacions estacionals o per interrupcions del subministrament. Actualment, existeixen a tot el món més de 680 magatzems subterranis de gas operatius.

L’empresa Gas Natural Fenosa té en desenvolupament un projecte d’emmagatzematge de gas en cavitats salines a gran profunditat al voltant del municipi de Balsareny, al Bages. Amb aquesta opció, la cavitat salina on s’introduiria el gas es formaria a una profunditat de 900 metres mitjançant la injecció controlada d’aigua. El líquid dissol el volum necessari de sal per tal de formar una sèrie de cavitats on posteriorment s’injectarà el gas. Es tracta d’una tècnica d’emmagatzematge utilitzada des de fa uns cinquanta anys i actualment existeixen uns 90 dipòsits similars a tot el món. Dels 200 projectes de nous magatzems geològics en estudi a nivell internacional, la meitat corresponen a cavitats salines.

Una altra de les possibilitats per emmagatzemar gas és l’aprofitament per a aquest fi d’un jaciment d’hidrocarburs ja esgotat. L’empresa Escal UGS va presentar el Projecte Castor, que aprofita un antic jaciment marí d’hidrocarburs, a més de 1.700 metres de profunditat i situat front el municipi valencià de Vinaròs.

A l’estat espanyol existeixen dos magatzems subterranis de gas natural fruit de la reconversió d’antics jaciments esgotats, en aquests casos també de gas. Es tracta dels situats entre els municipis de Sabiñánigo i Jaca (Aragó) i al mar Cantàbric, a prop de Bermeo (País Basc).

El subsòl profund, magatzem segur per a residus nuclears.

L’emmagatzematge permanent en el subsòl profund de residus nuclear d’alta activitat és una opció emergent i és objecte de projectes arreu del món. A diferència dels magatzems temporals, que tenen una vida útil de l’ordre de 50 anys, el seu emmagatzematge geològic es planteja com a permanent, i els residus queden aïllats mitjançant la interposició de múltiples barreres, tant naturals com artificials.

Amphos XXI, ha analitzat els projectes que impulsen en aquest sentit Suècia, Finlàndia i França, els magatzems dels quals podrien estar en funcionament l’any 2025. Finalment, ENRESA, l’empresa pública de l’estat espanyol encarregada de la gestió dels residus nuclears, ha repassat els projectes que existeixen actualment a l’Estat Espanyol, cap d’ells a Catalunya.

En aquests moments, només funciona un d’aquests dipòsits en el món, concretament a Nou Mèxic (EE.UU.).

L’IGC i la UB, juntament amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Fundació Ciutat de l’Energia (CIUDEN) ja van organitzat, l’any 2011, unes primeres jornades sobre les possibilitats de l’emmagatzematge geològic. En aquella ocasió, els debats es van centrar en la captura i desament del CO₂ en el subsòl, per tal de complir amb les diverses normatives d’emissions i de lluita contra el canvi climàtic.

Redacció de la noticia i més informació

Redactat per: Cristina Gil i Agnès Lladós

Per saber-ne més:Agnès Lladós