Julia.rubert (talk | contribs) (Created page with " <span id='_GoBack'></span>'''Estudi de la capacitat de càrrega turística de la capçalera de la Vall Ferrera al Parc Natural de l'Alt Pirineu (Parc Natural de l'Alt Pirine...") |
Julia.rubert (talk | contribs) m (Julia.rubert moved page Draft Rubert Taya 358378618 to Autors Rubert Taya 2020a) |
(No difference)
|
Revision as of 07:49, 6 August 2021
Estudi de la capacitat de càrrega turística de la capçalera de la Vall Ferrera al Parc Natural de l'Alt Pirineu (Parc Natural de l'Alt Pirineu). M2020
Autors
Jrt i Clara Racionero
Contents
Direcció de projecte
Parc Natural dels Ports
Període
Gener-desembre 2020
Descripció
L'ordenació de l'ús públic i la promoció del turisme sostenible en el territori és un dels objectius principals de la gestió de l'ús públic de tot espai natural protegit.
L'any 2011 el Parc Natural de l'Alt Pirineu va encarregar un treball tècnic per valorar l'afluència, la freqüentació i fer una caracterització dels visitants que va permetre establir un mètode de seguiment de l'afluència en base a la instal·lació d'un conjunt de comptadors. Sis anys després, l'any 2017, aquest estudi es va actualitzar incloent un revisió de la les dades de 6 dels 11 punts d'accessos considerats al primer estudi. L'accés de la Farga, corresponent a la Vall Ferrera va ser un d’ells.
Gràcies a aquest sistema de seguiment, es va posar en evidència ja l’any 2019 la presència d’un increment de visitants constant, no només en el conjunt del territori Parc −que va passar d’uns 215.000 visitants/visita a l’any 2011 a 345.000 a l’any 2019−, sinó en la major parts dels accessos principals. El 2020 la situació, arran de la crisi sanitària, es va agreujar, especialment en punts emblemàtics com ara la Pica d'Estat, cim accessible des de la Farga ubicat dins de la Capçalera de la Vall Ferrera.
En aquest context, el PNAP va encarregar aquest estudi, que té per objectius, d'una banda, calcular la capacitat de càrrega turística de la capçalera de la Vall Ferrera, i d'una altra, proposar alternatives en la gestió de l'ús públic en aquesta àrea que promoguin un ús sostenible del territori. La metodologia emprada en aquest estudi es va basar en l'adaptació de la metodologia de Capacitat de Càrrega Turística proposada per Cifuentes l'any 1992.
Entre els principals resultats obtinguts en l'estudi, destaquen, per una banda, l'obtenció d'una capacitat de càrrega turística anual a la Vall Ferrera de 71.125 visitants/visites, cosa que ve a representar 5.927 visitants al mes i 195 visitants/visites al dia. Per una altra banda, i basat en la comparativa entre les dades d’afluència de la Vall Ferrera i la capacitat de càrrega turística identificada, els resultats per sectors/unitats de maneig mostren la identificació de la presència d’importants excedents de visitació durant els mesos de juliol, agost i setembre als sectors/unitats de maneig d’Aixeus i la Molinassa.
Com a principal alternativa de gestió es proposa la reorganització i canalització de l’ús existent basada en quatre unitats de maneig mitjançant la implementació de tres grans blocs d'actuació:
- 1. Consolidació de l'oferta d'itineraris/àrees d'esbarjo.
- 2. Desplegament de l'oferta.
- 3. Regulació de l'accés motoritzat.
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/PNAP-2021-04-09-Regulacio-accessos-00001.
Finalitat de l'acció
Avaluar la capacitat de càrrega de determinats sectors sotmesos a una elevada freqüentació mitjançant metodologies estandarditzades.
Novetats que aporta l'acció
Realitzar la governança i la regulació de l'ús públic en un espai natural protegit en base a dades robustes obtingudes mitjançant una metodologia estandarditzada.
Fonaments de la novetat
Utilització de comptadors per a l'avaluació de la freqüentació; Aplicació de metodologies estandarditzades per a l'avaluació de la capacitat de càrrega
Per saber-ne més
Eixos temàtics de medi ambient i sostenibilitat
8. Planificació de la biodiversitat i del patrimoni natural
8.3. Nous objectes de conservació
Instrumentals
4. Noves tecnologies i nous serveis de suport
- 4.7. Indicadors ambientals
Transversals
1. Aspectes socials i culturals – dimensió social
- 1.1. Dimensió social de la sostenibilitat