Torre Vendrell 2013b

• Estudi de la nevada
• Conclusions
• Autors

Estudi de la nevada

L’estudi és el resultat d’una col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i ha estat realitzat per Joan Bech, Nicolau Pineda, Tomeu Rigo i Montserrat Aran. El treball s’ha publicat al número d’abril de 2013 de la revista Atmospheric Research.

Aquest estudi analitza la forta nevada que el 8 de març del 2010 va afectar Catalunya amb acumulacions de neu de més de 30 cm en cotes relativament baixes, precipitacions en 24 h superiors als 100 mm i forts vents. Per la seva extensió, intensitat i efectes, la nevada va ser una de les més remarcables de les darreres dècades. Durant unes hores la xarxa viària va quedar completament aturada a gran part del territori i el transport per carretera amb França es va haver de suspendre. L’acumulació de neu humida va malmetre extenses zones de bosc i el subministrament elèctric va quedar seriosament afectat en col·lapsar més de trenta torres d’alta tensió.

 

Exemple dels efectes de les nevades del 8 de març a) una de les 33 torres de línies elèctriques d’alta tensió esfondrada a causa de la formació de gel b) alguns arbres caiguts que no solament van afectar àrees forestals extenses, sinó que també van malmetre, localment, cases i cotxes c) Montcau (1.053 m) i altres turons prop de la costa, estaven cobertes per neu suficient per permetre l'esquí de muntanya, una circumstància molt rara.

Conclusions

El treball examina les condicions meteorològiques que van provocar la nevada, condicionada en gran mesura per la irrupció d’una massa freda en altura (–30°C a uns 5500m) i pel ràpid desenvolupament d’una zona de baixes pressions, o ciclogènesi, a la mar Mediterrània, amb un descens de 9,2hP en 12 hores. En el treball s’analitzen en detall observacions del radar meteorològic (predomini de precipitacions estratiformes i algunes procedents de núvols de convecció poc profunda, amb màxima reflectivitat i pressions per sota de 40 dBZ) i de les descàrregues elèctriques atmosfèriques que en alguns moments de la nevada es van produir. Pel que fa als llamps, es van produir 101 llamps núvol-terra i 169 descàrregues dins del núvol. La presència d’ones de gravetat a gran escala, causades pel cisallament del vent–vertical wind shear instability- es presenta com un possible factor d’activació per a la convecció.

Aquest fenomen –nevades amb llamps–, conegut com a thundersnow en la literatura científica, és força rar al nostre país i té un gran interès per les diferències que presenta pel que fa a les tempestes típiques dels mesos càlids. L’estudi revela que durant l’episodi es va produir un nombre important de llamps associats a efectes induïts per torres de telecomunicacions elevades, com ara la torre de Collserola a Barcelona, ja que si es compara la precipitació acumulada i els mapes de llamps, s’observen grups de llamps que no estan relacionats amb màxims de precipitació sinó amb estructures elevades com ara torres de comunicacions que, a causa de la seva proximitat amb la base les núvols, originen llamps ascendents.

 

Autors

Redactat per: Marga Torre i Roger Vendrell

Per saber-ne més:Roger Vendrell