Draft Rubert Taya 382306203

El 2 de juliol de 2021, DIPLOCAT va organitzar el debat virtual Reptes i oportunitats del 5G per a les àrees rurals. La gravació de la jornada es pot veure aquí.

Error creating thumbnail: File missing

El debat mostrava com el ventall d'avantatges de la tecnologia 5G va molt més enllà de l’augment de velocitat i capacitat. El debat explorava les possibilitats d’aquesta tecnologia més enllà de l’entorn urbà, on està començant a implantar-se. I mostrava com aporta beneficis singulars a les zones rurals. El 5G també hi impulsa la competitivitat, esdevé un instrument per fer front a desafiaments globals com per exemple la sostenibilitat i serveix per lluitar contra el despoblament rural, ja que permet que més persones puguin viure en àrees rurals i treballar des d’allà. De fet, la pandèmia actual ja ha fet evident que el treball a distància, si va acompanyat de bones infraestructures de telecomunicacions, té un impacte positiu en la vida de les persones.

L'acte comptava amb la col·laboració de les delegacions del Govern a Suïssa i a la Unió Europea. La secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster i Lloret, va donar la benvinguda als espectadors, i el director d'Innovació i Tecnologia (CTIO) a la Fundació i2CAT, Sergi Figuerola, va fer de moderador.

Error creating thumbnail: File missing

Sergi Figuerola (i2Cat) i Laura Foraster (DIPLOCAT)

El debat va començar amb un emmarcament a nivell europeu i va continuar amb l’exposició de tres casos en estudi o en desenvolupament.

Els ponents van ser els següents:

• Robert Henkel, Senior Policy Advisor de la DG Connect, Comissió Europea. Va presentar la política de connectivitat de la Comissió Europea per a les zones rurals

• Xavier Flores, Estratègia 5G de Catalunya, Secretaria de Polítiques Digitals, Generalitat de Catalunya. Va explicar l'estratègia 5G de Catalunya, centrada especialment en el Coebre RuralLab de la Ribera d'Ebre.

• Marja Matinmikko-Blue, Centre de Comunicacions Sense Fils, University of Oulu. Va exposar els resultats de la recerca que ha efectuat a Europa i globalment sobre el desplegament de 5G en zones poc poblades.

• Thomas Stemmler, cap d'Estratègia IT, Network & Infrastructure a Swisscom. Va exposar el desenvolupament del 5G a Suïssa, un dels països del món amb la xarxa 5G més àmplia.
  

Error creating thumbnail: File missing

Política de connectivitat europea

Robert Henckel va explicar que els nous objectius de la Unió Europea inclouen portar la tecnologia 5G a totes les zones rurals el 2030 (al llarg del que anomenen dècada digital). La cobertura actual a zones rurals és menor que en zones urbanes i el desplegament pel sector privat topa amb obstacles per la demanda reduïda. Per això, va exposar, són necessaris dos instruments: fer inversions públiques en infraestructures i compartir coneixements per fer aquestes inversions.

Error creating thumbnail: File missing

Context europeu de la connectivitat en zones rurals

Els fons de finançament disponibles a nivell de la Unió Europea per fer front a aquestes inversions són diversos (veure imatge següent) i mobilitzaran molts recursos en els propers anys.

Error creating thumbnail: File missing

Instruments de finançament per a la connectivitat digital

CEF-Digital (Connecting Europe Faciliy), concretament, preveu 5 tipus d’actuacions per impulsar la connectivitat a nivell europeu:

• Corredors 5G transnacionals al llarg de rutes de transport.

• Comunitats 5G, impulsades per la demanda de proveïdors de serveis generals (per exemple, al sector de la salut, la prevenció de desastres o l’educació en entorns virtuals) i que esdevenen casos d’ús que es poden replicar i que mobilitzen finançament privat i públic.

• Plataformes operacionals digitals.

• Cables estructurals i submarins.

• Accions de suport, que permeten coordinar i facilitar la replicació a escala europea dels projectes compartint coneixement i requeriments tècnics.

Estratègia 5G de Catalunya

Xavier Flores va subratllar que el 5G era una tecnologia disruptiva per 3 característiques clau: major ample de banda, menor temps de latència i major capacitat per gestionar dispositius. Per això el govern català l’ha considerat una prioritat i ha desenvolupat una Estratègia 5G de Catalunya aprovada el 2019, que té 5 eixos:

• Promoció

• Infraestructures

• Innovació

• Ecosistema

• Talent

L’eix d’innovació preveu crear àrees 5G arreu de Catalunya, en especial en zones rurals. Se n’han creat 6 i a finals d’estiu es presentaran les 2 darreres. A cadascuna, d’una extensió d’aproximadament mitja província, es contacten els actors territorials estratègics, públics i privats, que permeten identificar els reptes i necessitats específics d’aquell territori de cara a poder impulsar iniciatives, serveis i activitats econòmiques de futur. També s’hi fan laboratoris 5G on tot l’ecosistema pot anar i testar serveis i productes 5G mentre encara no en disposen a la seu d’operacions. L’objectiu global de les àrees 5G és avançar-se al desplegament de la tecnologia digital al territori, de manera que quan el 5G hi arribi es puguin posar en marxa immediatament nous productes i serveis que en depenen.

Error creating thumbnail: File missing

Estratègia 5G de Catalunya

El desplegament del 5G en zones poc poblades

Marja Matinmikko-Blue va explicar que des de fa 5 anys ha començat el desplegament del 5G, que utilitza ones de ràdio i que aquesta franja de l’espectre depèn de la regulació estatal. El desplegament de la xarxa sense fils depèn de la disponibilitat de l’espectre en cada àrea. A més, cal tenir el dret legal de desplegar la xarxa. Sestà treballant en impulsar xarxes compartides, en el sentit que diversos agents puguin desplegar-la per evitar que el dret no utillitzat generi localment un buit de xarxa.

En qualsevol cas, les diferències entre regions i països –i no únicament entre zones rurals i urbanes- són molt àmplies. En general, el desplegament del 5G no té una solució única, és una xarxa de xarxes que fa mobilitzar solucions diverses segons els llocs. Cal impulsar una col·laboració entre els agents clau: els reguladors europeus i estatals.

El 5G a Suïssa

Thomas Stemmler va exposar com s’ha aconseguit desplegar una xarxa 5G de bona qualitat a Suïssa, tant en entorns urbans com rurals, sense subvencions públiques i només en base a competitivitat entre empreses malgrat la regulació nacional, molt estricta, i l’opinió pública, alarmada pels efectes sobre la salut potencials.

Swisscom, una companyia de majoria estatal, va començar a invertir en zones urbanes i infraestructures de comunicació viàries i ferroviàries, i en zones rurals turístiques. Un 7-10% de la població Suïssa viu en entorns rurals. A les muntanyes desplegar cobertura és relativament fàcil amb antenes en punts estratègics, mentre que en zones més baixes es complica.

Els 3 elements clau en el desplegament que es planteja actualment per ampliar la cobertura a qualsevol punt de territori, en especial zones rurals, són:

• Tecnologia que combina xarxa 4G i 5G amb xarxes de fil existents.

• Connectivitat via satèl·lit

• Reemplaçament de línies antigues i llargues per 5G

Va destacar també la necessitat de reutilitzar i construir a partir de la capacitat que ofereixin les infraestructures i les xarxes existents.

Error creating thumbnail: File missing

Ponents i moderador

Debat

Les presentacions van ser seguides d’una taula rodona en la qual també es van respondre preguntes de l’audiència. Van tractar-se qüestions com el primer laboratori 5G Coebre impulsat a la Ribera d’Ebre, l’impacte sobre les persones de la tecnologia 5G versus la prevista de la 6G, la necessitat de col·laboracions publico-privades o l’oposició ciutadana a 5G.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Xavier Flores Romero