DGC memoria 3a

Direcció de projecte: Direcció General de Carreteres

Període: febrer 2009 – novembre 2010

Altres participants: ATICS SL

Objectiu:

Prospecció arqueològica superficial dels terrenys per on discorrerà la nova carretera per verificar o descartar l’existència de jaciments arqueològics.

Descripció:

Al llarg del traçat de la carretera s’han analitzat diferents jaciments i troballes arqueològiques, que o bé ja estaven documentades o bé s’hi ha trobat alguna evidència. Entre els quals ens cal esmentar:

• Sitges de la Por, Can Vives  (Argentona)
• Can Bartrina (Cabrera de Mar)

Les dades aportades pels diferents estudis efectuats a la zona, fan referència a la troballa de les restes d’estructures relacionades amb un centre d’explotació agrícola d’època romana tipus villae, amb motiu de les quals cal efectuar una intervenció arqueològica basada en la realització sistemàtica d’un conjunt de rases a concretar per tal d’avaluar la possible pervivència en aquest indret i els seus voltants d’algunes d’aquestes estructures relacionades amb les activitats vinculades amb el forn, i que podrien quedar afectades pel traçat de la infraestructura.

 

Prop de Can Mora. Planta cedida per M. Ribas.; núm 7: Can Xacó, planta publicada per Lleonart i Clariana 1977

  Cal tenir especial atenció a les zones properes al camí del Mig, el qual encara manté gran part del traçat de l’antiga Via Augusta i, per tant, la potencialitat de localització de restes arqueològiques és molt elevada. Així doncs, al llarg d’aquest antic traçat cal realitzar un seguiment exhaustiu de qualsevol tipus de rebaix de terres.

 

• Can Batlle (Cabrera de Mar)
• Torrent del Moli / confluència amb el camí del Mig (riera de Cabrera)

Lloc d'enterrament i inhumació col·lectiu, necròpolis, igual que a la descripció anterior cal tenir en compte les zones properes al camí del Mig, el qual encara manté gran part del traçat de l’antiga Via Augusta.

 

• Vil·la del Sant Crist / Can Carbonell – Can Amat (Cabrils)

Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la, també estructures properes al camí del Mig. Atès les característiques de les troballes, es pot establir que la vil·la destruïda hauria estat un model de primer ordre en la consolidació del model agrari romà al Maresme. L'establiment, molt probablement dedicat a l'explotació vitivinícola, comptaria amb una pars urbana amb la característica distribució al voltant de patis que articularien les diferents estances i zones, una part rústica de la qual es coneix un forn ceràmic, i una petita necròpolis.

   

• Can Vilalta / Mil·liari de Vilassar (Cabrils)

Lloc d’enterrament inhumació col·lectiu, necròpolis. La dada més significativa és la documentació preexistent d’un tram de via romana (via Augusta), molt a prop del traçat del camí del Mig, així com la presència d’un mil·liari.

 

Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Estudis. Any 1998, núm. 48

 

• Veral de Vallmora / Vinya del senyor Mas /Cella Vinària (Cabrils)

Actualment la zona es troba bastant urbanitzada, ocupada en gran part pel Parc Arqueològic Cella Vinària, i del Centre d’Acollida Turística, situat en una zona més baixa. No obstant això, queden petits espais erms sense urbanitzar on, atesa la proximitat i la importància de les restes conservades, potencialment es poden preservar restes arqueològiques.

  Les dades aportades pels diferents estudis efectuats a la zona i la visita al Parc Cella Vinària, fan referència a la troballa de restes pertanyents a diferents fases constructives d'un assentament agrari d'època romana dedicat al processament i emmagatzematge del vi, i estructures relacionades.

  Tenint en compte aquestes troballes, cal efectuar una intervenció arqueològica basada en un seguiment exhaustiu de tots els rebaixos a realitzar, per tal de constatar la possible aparició de restes relacionades amb l’activitat de l’assentament que podrien quedar afectades pel traçat de la infraestructura. També en aquest cas, cal tenir especial atenció a les zones properes al camí del Mig (que encara manté gran part del traçat de l’antiga Via Augusta) ja que es té constància que al llarg del traçat de la via és molt habitual la presència tant d’estructures tipus vil·la, com enterraments i d’altres construccions. Així doncs, al llarg d’aquest antic traçat cal realitzar un seguiment exhaustiu de qualsevol tipus de rebaix de terres.

 

Planta del conjunt arqueològic de la Cella Vinària