Martinez 2012s

Destaquem

European Biomass Industry Association

Mica en mica es va consolidant l’ús de biocombustibles per a aviació. N’és un bon exemple la prova a llarg termini que va dur a terme la companyia alemanya Lufthansa el darrer semestre de 2011: entre el 15 de juliol i el 27 de desembre va operar vuit vols diaris entre Frankfurt i Hamburg, amb avions Airbus A321 proveïts, en un dels motors, d’un 50% de querosè biosintètic. L’elecció d’aquesta ruta va respondre al fet que el port d’Hamburg disposa d’instal·lacions d’emmagatzematge específiques per a biofuel d’aviació, des de les quals es podia transportar ràpidament fins a l’aeroport. El fet que només un dels motors incorporés bioquerosè va permetre establir comparacions amb l’altre; i de la seva banda, la proporció de biofuel era la màxima admissible, atès que els hidrocarburs fòssils contenen compostos aromàtics que són vitals per a les juntures dels motors.

Va ser així que va engegar la iniciativa PureSky, que disposa de 2,5 milions d’euros de finançament del Ministeri Federal d’Economia i Tecnologia, en el marc de la qual es van enlairar un total de 1.187 vols que van emprar 1.557 t de biocombustible, amb un estalvi estimat d’emissions de CO₂ de 1.471 t.

L’objectiu d’aquestes proves era adquirir experiència en l’ús de biocombustibles (sobretot en allò referent a les diferències de densitat que presenten respecte del querosè fòssil i al risc de contaminació microbiana), així com recopilar dades a llarg termini sobre l’efecte d’aquests fuels en el medi i en el manteniment i la vida útil dels motors. Val a dir que abans del començament de la iniciativa PureSky els biofuels d’aviació només s’havien provat en vols puntuals i específics –no en vols comercials regulars.

En la iniciativa de Lufthansa es va fer servir biofuel BtL [biomass to liquid] provinent al 95% d’olis vegetals –de camelina (Camelina sativa) i de pinyó de l’Índia (Jatropha curcas)– i al 5% de greixos animals. El va elaborar la companyia finlandesa Neste Oil, que també es va encarregar de mesclar-lo en la proporció adient amb querosè JET-A1.

De les proves dutes a terme es desprèn que el HVO [oli vegetal hidrotractat] emprat ofereix les mateixes garanties que el querosè convencional, alhora que per la seva major densitat energètica permet estalvis de consum superiors a l’1%. A més, aquest biocombustible és lliure de sofre i de compostos aromàtics, i per tant produeix molt poc sutge en la combustió.

Com a colofó de les proves, el 12 de gener d’enguany es va enlairar el primer vol transatlàntic alimentat per biocombustible: en aquest cas, un Boeing 747-400 amb 40 t de mescla de biofuel va volar de Frankfurt a Washington DC. Aquest vol va reduir les emissions de CO₂ en 38 t.

La continuïtat de la iniciativa passa per assegurar l’adequació, la disponibilitat, la sostenibilitat i la certificació de les matèries primeres, de manera que a la llarga es puguin assolir els objectius de la IATA, de reducció del 50% del CO₂ el 2050 respecte de 2005, en un entorn de demanda de mobilitat creixent.

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume