| Line 37: | Line 37: | ||
== Enllaç a l'any 2018 == | == Enllaç a l'any 2018 == | ||
| + | |||
| + | [[Echave-Sustaeta_2019aj|Projecte ATMOUNT (Analyzing ATmosphere-surface interactions in MOUNTain areas for improved understanding of global change impacts) - Anàlisi de les interaccions atmosfera-superfície en àrees de muntanya per millorar el coneixement dels impactes del canvi global. M2016-19]] | ||
Revision as of 22:44, 19 November 2020
Direcció de projecte
Universitat de les Illes Balears (coordinadora del projecte)
Altres participants
Servei Meteorològic de Catalunya, Universitat de Barcelona, Meteofrance, Universitat de Portsmouth, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Complutense de Madrid, AEMET, Laboratoire d’Aerologie (Toulouse) i Institut d’Estudis Andorrans.
Període
01.01.2019-31.12.2019 (perllongament del projecte ATMOUNT que acabava el 31.12.2018)
Descripció
El projecte cerca estudiar les interaccions atmosfera-superfície en zones de muntanya per assolir una millor comprensió dels impactes del canvi global en elles. D’una banda, s’estudiaran els mecanismes de formació i destrucció dels Cold Air Pools (CAP) i els mecanismes d’intercanvi sòl-atmosfera. De l’altra, també s'estudiarà la interacció dels fluxos sinòptics amb les muntanyes a l'escala d'aquestes, analitzant la manera en què la muntanya pertorba un flux establement estratificat, generant ones de muntanya i rotors a sotavent, que resulten potencialment perillosos per a l'aviació. Finalment, també s’estudiaran els diferents tipus de precipitació i la influència de l’orografia sobre aquesta.
El projecte ATMOUNT havia de finalitzar el 31.12.2019 però s'ha allargat un any més per acabar la feina de recerca amb les dades de la campanya experimental ATMOUNT.
També s’ha avançat en l’estudi sobre la caracterització de la pluviometria de la zona durant la campanya i la capacitat dels models meteorològics a l’hora de reproduir-la, així com en la comparació entre les observacions i la sortida del model per un cas d’estudi amb advecció del nord. Aquest treball també culminarà amb la publicació d’un article.
Figura 2. Gràfica de les velocitats de vent mesurades a la vertical de l’aparell
A més, s’han posat totes les dades observacionals a la base de dades de SEDOO (Service de données observatoire Midi-Pyrénées) perquè estiguin disponibles per tothom en format netcdf. https://cerdanya.sedoo.fr/
2019
Al llarg de 2019 s'ha treballat amb les dades dels equips de WINDRASS i l’estació de Balanç (ETB) per treure resultats científics, en particular s’ha fet un nou article de cara a la configuració d’una nova classificació sinòptica per la zona de Catalunya per la validació de la qual s’han usat també les dades dels sensors de la Cerdanya, per veure la seva habilitat en la detecció de situacions d’inversió tèrmica. Per altra banda, també es va fer un treball sobre ones de muntanya al Pirineu que va acabar materialitzant-se en un article.
