Martinez 2012n

• Àmbit normatiu
• Valors límit dels usos del sòl
• Distinció entre B3 i B1
• A2 Zona de sensibilitat acústica alta
• C3 Àrees afectades per les infraestructures de transport viari urbà, marítim i aeri i Zones de soroll
• Autors

Àmbit normatiu

L’àmbit normatiu que regula els temes acústics té dos ítems determinants:

• La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, en el seu article 9 determina:
  • 1. Els ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica.
  • 5. Els ajuntaments han d’aprovar el mapa de capacitat acústica, en el termini de tres anys, comptadors des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei (11 d’octubre de 2005).

 

• El Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. En la seva disposició final primera es modifica el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l'elaboració dels mapes de capacitat acústica. En aquest decret es modifica la zonificació establerta pel Decret 245/2005, i s’inclouen a cada zona de sensibilitat acústica, subzones segons l’ús del sòl.

El mapa de capacitat acústica determina els objectius de qualitat acústica del territori mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica:

Valors límit dels usos del sòl

Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl:

Cal remarcar que a les zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), així com per a habitatges existents en medi rural (A3), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A).

La sessió que el Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa (Departament de Territori i Sostenibilitat) va fer el 14 de febrer de 2012 tenia com a objectiu presentar casuístiques diverses i criteris d’aplicació normativa, mitjançant casos pràctics amb les opcions possibles a l’hora d’adoptar els criteris de zonificació acústica del territori, atès que sempre queda per a l’Ajuntament la competència d’elaborar i aprovar el seu mapa de capacitat.

En aquest context, s’ha de tenir en compte la distinció urbanística que preveu:

Àrea urbanitzada: superfície del territori que, segons els requeriments, estableix la legislació urbanística aplicable, està classificada com a sòl urbà i disposa dels serveis urbanístics bàsics.

Àrea urbanitzada existent: superfície del territori que ja era àrea urbanitzada abans de l’entrada en vigor d’aquest reglament (10 de novembre de 2009).

Pel que fa a les zones de sensibilitat acústica:

A: Zona de sensibilitat acústica alta

B: Zona de sensibilitat acústica moderada.

Distinció entre A4 i B1

(A4), dins de les A, àrees amb predomini del sòl d’ús residencial, comprèn els sectors del territori que admeten una protecció mitjana de soroll.

(B1) àrees on coexisteixen sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents.

• Les àrees amb predomini de sòl d’ús residencial s’han de delimitar com a A4, mentre que les àrees on hi ha coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats s’han de delimitar com a B1.
• En ambdues àrees, en el cas que ja hagin estat urbanitzades abans els objectius de qualitat són els mateixos, el canvi està en els valors límit aplicables a les activitats i al veïnatge que són 5 dB(A) més permissius a les zones B1.
• El fet que existeixin locals comercials en les plantes baixes dels habitatges no comporta necessàriament delimitar-los com a B1, atès que als interiors els objectius de qualitat s’apliquen a les dependències d’ús sensible (dormitori, sales d’estar, etc.) independentment de la zona on es trobin.
• Les àrees on coexisteixen sòl d’ús residencial existent amb infraestructures de transport ja construïdes, es poden delimitar com a B1 quan les fonts de soroll provenen tant del trànsit com de les activitats: terrasses, trànsit de vianants, etc., mentre que si l’única font de soroll prové del trànsit i/o carrers urbans, es poden delimitar com a A4.
• Les àrees de transició entre una zona residencial i una zona industrial es delimiten com a B1.

Distinció entre B3 i B1

Distinció entre B3 i B1

(B1) Àrees on coexisteixen sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de

transport existents.

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial. Inclouen els espais d’ús predominantment residencial existents afectats per zones de sòl d’ús industrial també existents, com ara polígons industrials o d’activitats productives en gran quantitat, que per la seva situació no és possible el compliment dels objectius fixats per a una zona (B1).

• Es delimiten com a B3 les àrees residencials existents afectades per sòl d’ús industrial també existent, com ara polígons industrials o activitats productives en gran quantitat, que per la seva situació no és possible el compliment dels objectius fixats per a una zona B1.
• La zonificació d’habitatges com a B3 es considera excepcional i es dóna en situacions en què les millors tècniques disponibles aplicades a les fonts de soroll no són suficients per arribar a uns nivells d’immissió als habitatges propers d’una zona B1 [60 dB(A)dia, 60 dB(A)vespre, 50 dB(A)nit]. Exemples:
• • Habitatges que s’han apropat a una activitat industrial existent (foneries, fàbriques de ciment i/o de paper, etc., que treballen les 24 h del dia).
  • Habitatges que s’han quedat dins un polígon industrial.
  • Extractives existents a les quals s’han apropat urbanitzacions.

A2 Zona de sensibilitat acústica alta

A2 Zona de sensibilitat acústica alta

Es delimiten com A2 centres docents, hospitals, geriàtrics, centres de dia, balnearis, biblioteques, etc.

En moltes ocasions els equipaments sensibles estan a zones on no es pot complir a l’exterior amb els objectius de qualitat que els pertoca, i no hi ha zones de transició compatibles. En aquests casos, els equipaments es poden delimitar conjuntament amb els habitatges propers dins d’una àrea B1 o A4.

Un altre escenari és la proximitat de centres docents a equipaments esportius (àrea A2 amb àrea B2), que en principi no respectarien la transició entre zones, però que per l’ús que en fan els primers dels segons, poden ser compatibles tant per l’ús com pels horaris.

C3 Àrees afectades per les infraestructures de transport viari urbà, marítim i aeri i Zones de soroll

C3 Àrees afectades per les infraestructures de transport viari urbà, marítim i aeri  i  Zones de soroll

Dins les àrees C3 s'hi inclouen les carreteres i línies ferroviàries que passen per l'interior del nucli urbà, així com els carrers amb trànsit intens, on es poden superar els objectius de qualitat d'una àrea B1 o A4.

La zona de soroll comprèn el territori de l’entorn de la infraestructura i es delimita per la corba isòfona definida pels punts del territori on es mesuren els valors límit d’immissió corresponents a les zones de sensibilitat acústica on se situa la infraestructura.

La representació d’aquestes àrees es pot fer:

• Mitjançant l’eix de la carretera o la seva plataforma com a C3 i la primera façana d’habitatges afectats com a B1.
• A partir de l’eix del carrer com a C3 i la primera façana d’habitatges afectats com a A4 i B1.
• Com una zona de soroll delimitada per les primeres façanes dels edificis propers a la carretera o al carrer, tot i que el titular de la infraestructura no l’hagi determinat i les façanes delimitades com a A4 o B1, ja que per avaluar les activitats, els receptors acústics s’han de classificar d’acord amb la zona que els correspondria si no existís aquesta afecció.

  Les zones de soroll es delimiten pels titulars de les infraestructures, i pel que fa a les carreteres de titularitat de la Direcció General de Carreteres, que adjunta en informe les taules de soroll per als diferents usos del sòl, es representa la corba isòfona que correspon al valor límit d'immissió d'una zona de sensibilitat acústica alta A4 per al període de nit i per a una zona urbanitzada existent [valor límit d'immissió de 55 dB(A)].

Autors

Redactat per: Marga Torre i Mercè Martínez Moliné

Per saber-ne més: Mercè Martínez Moliné