Echave-Sustaeta 2020ah

Els boscos madurs

Els boscos madurs son boscos que han evolucionat durant llargs períodes de temps, amb arbres grans i arbres morts i gairebé́ gens afectats per les activitats humanes. Constitueixen una estructura complexa i biològicament molt rica i estable, amb valors molt variats, que van des de l’allotjament de biodiversitat singular i protegida fins a una alta capacitat de retenció d’aigua o d‘embornal de carboni.

Però l'explotació́ històrica dels boscos mediterranis i europeus ha provocat una reducció́ extraordinària del nombre i l’extensió́ dels boscos madurs a Catalunya.

Evolució dels boscos madurs a la Garrotxa

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i altres ens han impulsat des del l’any 2000 prospeccions per tal de situar, valorar i caracteritzar les masses forestals “madures” dins dels seus àmbits de gestió, ja que la Garrotxa és una de les comarques amb més cobertura forestal de Catalunya i amb boscos en estadis climàcics més avançats.

L’ús terapèutic: els banys de bosc

De manera creixent, els estudis científics indiquen que els entorns forestals tenen beneficis directes i indirectes sobre la salut física, emocional i psicològica de les persones. La vivència subjectiva de serenitat i benestar es veu progressivament recolzada per evidència científica que estudia els efectes de diferents entorns forestals, les seves característiques i les substàncies que s’hi generen sobre el cos i la ment.

Aquests beneficis es poden obtenir a partir de “banys de bosc”. Aquest concepte, traduït directament del japonès shinrin yoku, designa caminades en silenci per boscos madurs combinades amb aturades per descansar i fer exercicis de respiració. Al Japó son activitats històricament practicades per la població i, fins i tot, prescrites actualment per la medicina oficial per prevenir o complementar el tractament de diverses malalties.

La investigació mostra que, a l’envellir, els arbres segreguen olis essencials per protegir-se d’insectes i agents de descomposició i que la seva inhalació té diversos efectes positius: activa el sistema immunitari en la lluita contra determinats virus i tumors, regula el regula el nivell de cortisol disminuint l'estrès i equilibra el sistema nerviós parasimpàtic disminuint la pressió arterial i les pulsacions cardíaques.

Embos-CAT

El projecte Embos-CAT és un projecte impulsat pel PNZVG des de l’any 2016 per millorar la conservació dels boscos madurs. Els boscos madurs estan majoritàriament situats en finques particulars i per conservar-los calen alternatives de gestió amb un objectiu diferent a la producció de fusta. Els potencials usos terapèutics d’aquest boscos, doncs, podrien esdevenir al·licients poderosos per evitar-ne la tala i impulsar-hi una gestió centrada en la conservació.

Alzinar muntanyenc madur

Els 3 objectius principals del projecte son:

• Sensibilitzar sobre l’interès dels boscos madurs i la seva problemàtica.

• Estudiar la dinàmica ecològica dels boscos madurs com a referència per la gestió forestal sostenible.

• Revaloritzar els boscos madurs a través dels itineraris forestals terapèutics.

Les accions previstes inclouen:

• Recerca per avançar en el coneixement dels seus efectes sobre la salut humana, en col·laboració amb l'Agrupació́ Naturalista i Ecologista de la Garrotxa i la Institució́ Catalana d'Història Natural.

• Acords de custòdia amb els propietaris per formular acords que en garanteixin la conservació (el 97% dels boscos madurs del PNZVG són privats).

• Divulgació del seu interès i potencial terapèutic entre propietaris forestals, empresaris del sector agroturístic, gestors de finques forestals i, en general, el públic interessat en la gestió dels boscos (a partir de publicacions, jornades i exposicions).

• Creació d’itineraris forestals terapèutics per potenciar els seus beneficis entre la població.

• Accions de participació i voluntariat.

Una de les iniciatives finalitzades és la clau fotogràfica de tipificació forestal, una eina que permet determinar la maduresa del bosc a partir de fotografies representatives de cada estructura forestal.

Clau fotogràfica de tipificació forestal

Una altra acció inaugurada recentment és l'exposició itinerant Bells boscos vells, del fotògraf Pep Sau, dirigida a hospitals, de la qual s’ha fet un petit muntatge virtual per celebrar el Dia Europeu dels Parcs 2020.

Exposició Bells boscos vells

Els itineraris forestals terapèutics

Els itineraris forestals terapèutics son itineraris dissenyats específicament per posar a l’abast de la població els beneficis per a la salut dels boscos madurs. En el marc del projecte se n’estan impulsant de 3 tipus:

• Itineraris forestals de recerca biomèdica. Per exemple, l’itinerari Salvador Grau inaugurat l’any 2018 en un bosc madur de la Garrotxa situat a cavall entre les Preses i Olot, que el fa accessible tant en visites particulars com en visites guiades i on s’hi realitzen estudis de recerca mèdica.

Itinerari Salvador Grau

• Itineraris forestals per a usuaris amb necessitats especials. Per exemple, l’itinerari de l’Hospital d’Olot, implementat en el bosc adjacent a l’establiment sanitari per tal que els pacients puguin utilitzar aquesta teràpia alternativa com a complement als tractaments mèdics.

Itinerari de l’Hospital d’Olot

• Itineraris forestals d’interès per a “banys de bosc”. Per exemple, l’itinerari Clot del Silenci, situat en una finca fins ara poc accessible, pensat específicament des de l’òptica de realitzar banys de bosc.

Itinerari del Clot del Silenci

Gràcies al projecte Embosc-CAT i el vincle entre el bosc madur i la millora de la salut, actualment s’està treballant en xarxa amb diferents entitats, fundacions i ajuntaments amb l’objectiu de conservar i millorar aquests boscos relictuals.

El projecte es va presentar en una jornada sobre Natura i salut als parcs naturals el 30 de setembre de 2019 al Museu Blau de Barcelona, juntament amb altres itineraris forestals terapèutics impulsats pel Parc natural de Poblet i pel Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Joan Montserrat i Emili Bassols