Torre Ribas 2010a

• Antecedents
• Relació del Departament amb la tecnologia sense contacte
• Projecte d'integració tarifària
• Laboratori de proves de la DGTM
• L'extensió de la tecnologia sense contacte a la resta de Catalunya
• Altres noves variables tecnològiques en evolució
• Autors

Antecedents

Els sistemes de venda i validació en el transport públic van evolucionar durant la dècada dels 80 des del paper imprès fins a les targetes de banda magnètica. Aquesta evolució va ser necessària a partir del moment en què es proposen sistemes tarifaris integrats en els quals participen diverses empreses, ja que a la banda magnètica s’hi pot emmagatzemar informació que permet la implantació d’abonaments de transport i un seguiment de les validacions realitzades.

Actualment, la tendència a escala nacional i internacional en l’entorn del transport públic de viatgers pel que fa als sistemes de venda i validació (SVV) és la implantació de nous sistemes basats en la tecnologia sense contacte. Les targetes sense contacte no han de fer contacte físic sobre el lector, simplement s’apropen al lector a una distància inferior a 10 cm per a la seva validació i permeten millorar tant la qualitat del servei com la seva rendibilitat, a més d’oferir altres avantatges.

Aquesta tecnologia es va començar a implantar a finals dels anys 90 en les xarxes de transport públic de ciutats com Seul, Hong Kong i Malàisia i, actualment, ja funciona amb èxit arreu del món. Concretament, a Catalunya des del 2008 està sent utilitzada a les xarxes de transport de les ATM de Lleida, Girona i el Camp de Tarragona; d’altra banda, a Espanya, ja està implantada a territoris com el País Basc, Galícia, Andalusia o València, entre d’altres.

Avantatges i inconvenients d’aquesta nova tecnologia

Els principals avantatges de les targetes sense contacte vers les targetes magnètiques són els següents:

• Millora important de la velocitat de validació. Mentre les targetes magnètiques necessiten uns 2 segons per realitzar una validació, les targetes sense contacte només requereixen entre 200 i 300 ms.
• Possibilitat de recarregar la targeta: aquest fet implica que una targeta pugui ser utilitzada durant molt de temps i, a més, suposa una reducció del cost gràcies al reaprofitament del suport.
• Nivell de seguretat superior al de les targetes de banda magnètica.
• Menys inversió i costos de manteniment. Els equips sense contacte tenen un cost d’adquisició inferior al dels de les targetes magnètiques i, a més, a causa de l’eliminació dels components mecànics, el manteniment també és molt inferior.
• Augment de la capacitat d’emmagatzemar informació.
• Simplificació de la introducció de noves fórmules de títols.

  D’altra banda, els principals punts febles d’aquest tecnologia són els següents:

• Gestió del bitllet senzill, pel cost que implica el fet d’utilitzar aquesta tecnologia per a un bitllet d’un sol ús.
• Impossibilitat de veure el contingut de la targeta, com per exemple el saldo, sobre el suport mateix.

  No obstant això, cal indicar que ja s’estan plantejant solucions per resoldre ambdós casos.

Targetes sense contacte

Una targeta sense contacte és un dispositiu basat en la tecnologia d’identificació per radiofreqüència (RFID), una tecnologia que també s’usa en altres aparells com, per exemple, el Teletac. Existeixen diferents tipus de targetes en funció de si tenen font d’alimentació i en funció de la distància a la qual poden comunicar-se, fet que implica que estiguin regulades per diferents normes. En el cas del transport, la normativa vigent és la ISO/IEC 14443, que regula les comunicacions a distàncies operatives de fins a 10 cm.

Les targetes sense contacte es componen de 3 elements: el suport o plàstic, el xip sense contacte i l’antena. A més, també cal indicar que les targetes sense contacte tenen restriccions d’espai i d’energia rebuda: les restriccions d’espai són degudes al fet que el xip ha de tenir una grandària de 25 mm², mentre que les d’energia rebuda les freqüències a utilitzar i la potència a emetre estan limitades.

Relació del Departament amb la tecnologia sense contacte

Actualment, la targeta més àmpliament estesa al món, amb més de 250 milions de targetes en ús i 1,5 milions de mòduls lectors venuts, és la Mifare, principalment el seu model Mifare Classic. Aquestes targetes són propietat de NXP Semiconductores (abans propietat de Phillips) i són targetes de memòria protegida que estan dividides en sectors, blocs i mecanismes de seguretat per al control d’accés.D’altra banda, l’evolució de la tecnologia ha permès la configuració de nous models amb millors prestacions com, per exemple, les targetes Mifare Desfire, que incorporen un programari d’una finalitat general que ofereix més flexibilitat i seguretat. Aquest nou model és el que pretenen implantar algunes de les xarxes de transport que migraran en breu a la tecnologia sense contacte, com les de Bilbao o Madrid, i és també la que es pretén implantar a Barcelona.

Relació del Departament amb la tecnologia sense contacte

El primer contacte del Departament amb la tecnologia sense contacte va ser al 1999, quan la Direcció General de Ports i Transports va impulsar el projecte pilot Sirocco, finançat per la Comissió Europea, i que consistia en el llançament d’una targeta xip intel·ligent de tecnologia híbrida (contacte/sense contacte) per utilitzar-la en operadors de transport de diversos models, en aparcaments i en una xarxa bancària de caixers automàtics. Aquesta prova va tenir una bona acceptació pels clients i va permetre validar la nova tecnologia en condicions normals d’operació, de cara a la futura extensió de la targeta sense contacte al conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Projecte d'integració tarifària

Després d’aquest projecte pilot i altres estudis sobre els requeriments tecnològics relacionats amb la implantació d’aquesta nova tecnologia, des de l’antic Programa de mobilitat es va impulsar el projecte d’integració tarifària de les ATM de Girona, Lleida i Camp de Tarragona considerant l’ús de la tecnologia sense contacte, en concret, la tecnologia Mifare Classic. Així, el juny del 2007 es va definir un calendari d’implantació molt atrevit, ja que en aquell moment encara no hi havia cap concreció del maquinari i programari que requeriria el projecte. Amb un important esforç per part de tots els agents implicats (les ATM, la Direcció General de Transports i Mobilitat (DGTM), el Programa de Mobilitat i els operadors i proveïdors) el projecte es va poder fer realitat en un temps rècord; el març del 2008 es va implantar la integració tarifària a l’ATM de Lleida, el juny del 2008 a l’ATM de Girona i l’octubre del 2008 a l’ATM del Camp de Tarragona. El Servei de Planejament i Estudis de la DGTM va ser el coordinador tecnològic d’aquest projecte i, amb el suport de consultoria externa d’Altran i Palma Tools, va definir les especificacions referents al maquinari que havien d’adquirir els operadors (màquines de validació), així com les especificacions del programari, l’estructura de la targeta, les operatives de validació i les operatives de càrrega, així com la definició del Sistema de Gestió d’Integració Tarifària (SGIT) i dels centres d’atenció al client (CAC) de les ATM. En conclusió, es van marcar els requeriments tecnològics mínims i els criteris d’homologació del Sistema de validació i venda que havien de permetre compatibilitzar i adaptar els sistemes dels operadors que ja disposaven de sistemes de billetatge implantats i dels operadors que, partint de zero, havien d’implantar un sistema de billetatge d’aquestes característiques.

Així doncs, podem afirmar que la tecnologia sense contacte ja és una realitat a la xarxa de transport públic de Catalunya, perquè ja fa 3 anys que està funcionant amb èxit en aquests tres territoris.

Laboratori de proves de la DGTM

Laboratori de proves de la DGTM

En aquest projecte d’integració tarifària intervenen un nombre important d’empreses (operadors i proveïdors), per exemple, hi ha 5 proveïdors implicats en el desenvolupament del sistema de validació i venda i 4 proveïdors en el sistema de venda i càrrega. Això és un clar avantatge de cara a millorar la competitivitat i la qualitat del sistema, però, d’altra banda, té l’inconvenient d’haver de coordinar un gran nombre de proveïdors que funcionen de forma independent. Aquest fet suposa que cada cop que es vol modificar el sistema per implantar-hi millores, s’ha d’analitzar que, per a cada proveïdor, el canvi no li introdueixi cap alteració.

Així, el Servei de Planejament i Estudis disposa d’un laboratori de proves funcionals de targetes sense contacte de les 3 ATM. Aquest laboratori disposa d’un model de màquina de cada proveïdor que li permet generar un entorn de proves, o de preproducció, amb les mateixes característiques que el de les xarxes de recàrrega i de validació i venda existents al territori.

En aquest sentit, abans d’introduir un canvi en el sistema, aquest s’implanta en l’entorn del laboratori per tal que passi un protocol de proves establert per l’SPE. D’aquesta manera, es garanteix que quan la modificació s’introdueixi al sistema real, o de producció, aquest no patirà cap alteració.

D’altra banda, el laboratori també permet realitzar altres proves i comprovacions puntuals per tal d’entendre, verificar i millorar el funcionament del sistema.

L’extensió de la tecnologia sense contacte a la resta de Catalunya

Actualment, la xarxa de transports de l’ATM de Barcelona encara funciona amb targetes magnètiques. Per tal d’evolucionar a la nova tecnologia s’ha definit un Pla marc per migrar el seu sistema de recàrrega i de validació i venda a la tecnologia sense contacte, en el qual s’aposta per targetes Mifare Desfire, ja que, com s’ha comentat, són una evolució de la Mifare Classic en la qual es millora la seva flexibilitat i seguretat.

Així, la Direcció General de Transports i Mobilitat i l’ATM de Barcelona estan definint una aplicació de transports de referència que serà el sistema que ha de permetre la integració tarifària de tot Catalunya i que haurà de compatibilitzar les operatives de Barcelona i de la resta de Catalunya.

Altres noves variables tecnològiques en evolució

La migració de la tecnologia de banda magnètica cada vegada serà més necessària pel fet que els equips hauran quedat obsolets i estaran caducats, per això, cal tenir en consideració tant la complexitat del procés de migració com el cost associat en funció dels terminis d’implantació. No obstant això, el canvi a la targeta sense contacte serà significatiu, ja que suposarà un increment en la qualitat del transport públic, s’integrarà en el conjunt de Catalunya i, en un futur, representarà l’evolució dels sistemes tarifaris actualment vigents. Un exemple d’aquesta evolució seria, com ja succeeix en altres territoris, un contracte de transport associat a la targeta, en el qual no caldria carregar els títols i a finals de mes es facturaria l’import corresponent en funció dels desplaçaments realitzats (seguint la dinàmica associada a un contracte de telefonia).

Altres noves variables tecnològiques en evolució

La tecnologia NFC (Near Field Communication) ha iniciat el camí per permetre, mitjançant la implantació d’un xip sense contacte en els telèfons, que aquests puguin operar com a targetes sense contacte. Així, i pel que fa al sector del transport, des del mòbil es podrien realitzar operacions de venda, validació i recàrrega de títols. D’altra banda, també es podrien emmagatzemar dins del dispositiu diversos tipus de títols de transports en funció del tipus de viatge que hagi de realitzar l’usuari.

Com ja s’ha comentat, a banda del transport, sembla que aquesta mateixa tecnologia també es podria utilitzar en altres camps: amb només apropar el mòbil a un lector es podria fer qualsevol tipus de pagament, utilitzar el mòbil com a claus d’un automòbil o utilitzar-lo com les entrades per veure un espectacle, entre d’altres.

Recentment, a Sitges, s’ha realitzat la prova pilot “Mobile Shopping Sitges 2010” on es va lliurar a 1.500 persones usuàries d’un mòbil amb tecnologia NFC per tal que realitzessin els seus pagaments durant 6 mesos. Aquest va ser el primer projecte d'aquest tipus a escala europea i va ser un èxit, ja que el 90% dels participants van utilitzar el mòbil per realitzar els seus pagaments.

No obstant això, cal remarcar que aquesta tecnologia encara es troba en els seus inicis i haurà de transcórrer un procés de maduració fins que pugui ser implantada en el sector del transport públic.

Autors

Redactat per: Marga Torre i Santi Ribas

Per saber-ne més: Santi Ribas