Viure sobre les aigües: dos projectes.

Les migracions climàtiques ja no són una hipòtesi prospectiva, sinó un fet. Segons l’ACNUR, cada any es veuen desplaçades més de vint-i-un milions de persones per motius relacionats amb el clima, com ara inundacions, tempestes, incendis o episodis de temperatures extremes. Hi ha a més altres riscos de més llarg recorregut, per exemple les sequeres o l’erosió costanera provocada per l’elevació del nivell del mar. Per acollir els refugiats climàtics i donar-los habitatge sense malmetre terres fins ara verges, potser cal mirar cap al mar.

<ul><li>[[#bloc1|Heal-Berg: una màquina per detenir i revertir el canvi climàtic]]</li>
<li>[[#bloc2|Oceanix City: modularitat i autonomia]]</li>
<li>[[#bloc3|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Heal-Berg: una màquina per detenir i revertir el canvi climàtic==

Heal-Berg és un projecte dels arquitectes Luca Beltrame (Itàlia) i Saba Nabavi Tafreshi (Iran) que l'any 2017 va aconseguir una menció d’honor en la categoria de gratacels del concurs d’arquitectura que cada any convoca la publicació especialitzada eVolo.

Heal-Berg, que de moment és un exercici teòric, consisteix en complexos independents i autònoms en termes energètics i de transport, dissenyats específicament per detenir, esmenar i revertir el canvi climàtic i els impactes que se’n deriven. Tot i que no és la seva funció principal, també tenen caràcter residencial. Els complexos Heal-Berg estan dissenyats per ser implantats en aigües marines, amb llur estabilitat garantida a partir de quatre motors subaquàtics.

Per a la concepció de Heal-Berg, els autors van aplegar i combinar les millors tecnologies disponibles en el moment, que a més s’haguessin mostrat efectives i viables, de manera que cada estructura Heal-Berg fos capaç d’actuar en diversos eixos a fi d’assegurar, en paraules dels seus autors, la supervivència humana.

Alguns dels recursos que proposa Heal-Berg són:

<ul style=''><li style=''>La descarbonització atmosfèrica mitjançant la conversió de diòxid de carboni en oxigen amb l’aplicació de làser (podeu veure la base teòrica d’aquesta tecnologia, de la Universitat de Califòrnia, [https://phys.org/news/2014-10-oxygen-molecules-carbon-dioxide.html aquí]).</li>
<li style=''>La utilització de sistemes de refrigeració amb aigües oceàniques (vegeu en què consisteix [https://fr.wikipedia.org/wiki/Climatisation_%C3%A0_l%27eau_naturellement_froide aquí]).</li>
<li style=''>La generació d’energia mitjançant les diferències en gradient salí (trobeu-ne l’explicació [https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2095809916300595 aquí]), i també aprofitant el disseny aerodinàmic de l’estructura per canalitzar els corrents d’aire cap a turbines eòliques.</li>
<li style=''>La utilització de grafè (extremament lleuger i resistent) com a material de construcció, obtingut en aquest cas de la conversió de CO<sub>2</sub> en O<sub>2</sub>, en procediments com [https://pubs.acs.org/doi/abs/10.1021/acs.nanolett.5b02427 aquest].</li>
<li style=''>L’ús de mitjans de transport com ara Hyperloop, per a un ràpid accés i connectivitat, o de drons, per traslladar les unitats residencials entre diferents estructures Heal-Berg.</li>
</ul>

Podeu veure una imatge detallada de l’estructura interna de Heal-Berg clicant [http://territori.gencat.cat/web/.content/home/12_butlletins/butlleti_rdi/b31/mes_enlla/Imatges/healberggran2.jpg aquí].

 
[[Image:Draft_dtes_537355650-flotants-healbergrecre.png|center|px|healbergrecre]]

''Recreació d’un hipotètic Heal-Berg: hi destaquen els ventiladors de succió de CO<sub>2</sub>, el túnel de Hyperloop i les unitats residencials abandonant l’estructura o arribant-hi per aire''


<span id='bloc2'></span>

==Oceanix City: modularitat i autonomia==

El 3 d’abril de 2019 Maimunah Mohd Sharif, directora executiva del Programa per als assentaments humans de l’ONU, va assegurar que l’organització donaria suport a Oceanix City: és un projecte de l’empresa emergent Oceanix i consisteix en una ciutat modular i autònoma que seguirà essent capaç de satisfer les necessitats dels seus habitants pel que fa a aigua, energia i aliments en cas de catàstrofes naturals, com ara huracans, tsunamis o inundacions. Oceanix ha encarregat el disseny de la ciutat al gabinet danès d’arquitectura Bjarke Ingels Group (BIG). Col·labora en el projecte també el Massachusetts Institute of Technology (MIT), a través del seu Center for Oceanic Engineering.

 
[[Image:Draft_dtes_537355650-flotants-oceanixonu.png|center|px|oceanixonu]]

''L’elecció de''''l’hexagon com a forma bàsica, segons Bjarke Ingels Group, respon al fet que''''"ofereix l’omnidireccionalitat de la circumferència juntament amb la modularitat i la racionalitat de quelcom fet per l’home”''''(© BIG – Bjarke Ingels Group)''

 
Oceanix City s’articula en mòduls hexagonals d’entre 10.000 i 15.000 m<sup>2</sup>, cadascun dels quals pot acollir fins a tres-cents habitants. Aquests mòduls es poden acoblar per formar pobles de sis hexàgons, al voltant d’un hivernacle o d’un espai lliure. Segons els autors del projecte, el nombre ideal d’habitants d’Oceanix City seria d’uns deu-mil, aproximadament sis pobles de sis mòduls cadascun, per poder oferir autonomia total d’aigua potable, energia i calor.

Es tracta, val a dir, d’un projecte adreçat en principi a les poblacions més vulnerables a la pujada del nivell del mar i que no disposen de mitjans suficients per fer front als preus dels lloguers de terra ferma. Pel que fa a la seva ubicació, els responsables del projecte l’han concebut especialment per a les zones tropicals, atès que són les més amenaçades per fenòmens naturals extrems i que l’agricultura hi és més fàcil i productiva.

 
[[Image:Draft_dtes_537355650-flotants-oceanixrecre.png|center|px|oceanixrecre]]

''Edificis de poca alçada construïts amb fusta o bambú (© BIG – Bjarke Ingels Group)''

 
La base d’Oceanix City serà construïda amb ''[https://en.wikipedia.org/wiki/Biorock biorock]'' o ''seament,'' un material d’origen natural format per l’acreció dels minerals submarins quan són exposats a corrent elèctric. Es tracta d’un material flotant que ofereix una resistència tres vegades superior a la del formigó i que a més és capaç de reforçar-se i de créixer indefinidament al llarg del temps. A sobre de la base hi haurà els edificis, totalment desmuntables i construïts amb materials sostenibles com ara la fusta i el bambú. La seva alçada màxima serà de set plantes, per mantenir-ne el centre de gravetat baix. Tindran majoritàriament forma de tremuja, per maximitzar l’espai disponible a les cobertes per si s’hi volen implantar instal·lacions solars, i per proporcionar ombra al seu entorn.

El subministrament d’aigua estarà garantit per la recollida d’aigües pluvials, complementada amb pràctiques de dessalinització i de condensació i filtrat de l’aire. A Oceanix City hi estaran prohibits els vehicles convencionals: la mobilitat dels habitants i el transport de mercaderies s’hi realitzaran per mitjà de bicicletes, drons o embarcacions elèctriques. I pel que fa als residus, seran transportats per tubs pneumàtics cap a un centre de triatge on es reciclaran o es reutilitzaran.

 
[[Image:Draft_dtes_537355650-flotants-oceanixsub.png|center|px|oceanixsub]]

''La base dels mòduls, fabricada amb'' biorock''; a la imatge, mòduls de cria d’algues i de piscicultura en granges aquàtiques verticals. Les necessitats alimentàries de la població es cobriran també amb granges i vivers hidropònics a la superfície (© BIG – Bjarke Ingels Group)''

 
L’esquema d’Oceanix City preveu l’existència d’illes annexes deshabitades destinades a la generació elèctrica (per exemple amb panells fotovoltaics o instal·lacions eòliques) així com a la producció d’aliments (que s’inspirarà en els principis de residu zero).

El conjunt de la ciutat es trobarà ancorat aproximadament a 1,6 km de la línia de costa, i en cas d’extrema urgència podrà ser remolcat cap a terra. Serà també a terra on es construiran els mòduls abans de ser transportats aigua endins i ancorats en llur ubicació prevista.

 
[[Image:Draft_dtes_537355650-flotants-oceanixinterior.png|center|px|oceanixinterior]]

''Al centre de cada illa es preveu una zona d’uns 3.000 m<sup>2</sup> que pot acollir hivernacles, espais de relació social, activitats culturals i comercials, centres de culte...''''(© BIG – Bjarke Ingels Group)''

 
Com a primer pas per avaluar la futura viabilitat del projecte, Oceanix vol construir un prototip de la seva ciutat flotant a l’East River de Nova York.

 
<span id='bloc3'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume]

Per saber-ne més: [http://www.evolo.us/heal-berg-reverse-climate-changing-machine/ Heal-Berg], [https://big.dk/#projects-sfc Oceanix City – Bjarke Ingels Group]

 
<span id='bloc4'></span>
===Informació relacionada===

<ul><li>[http://www.evolo.us/heal-berg-reverse-climate-changing-machine/ Heal-Berg . Obre en una nova finestra.]

</li>
<li>[https://big.dk/#projects-sfc Oceanix City – Bjarke Ingels Group . Obre en una nova finestra.]

</li>
</ul>