Resiliència urbana amb marca Barcelona

<span id='bloc1'></span>
La resiliència urbana és la capacitat de les ciutats per absorbir les pertorbacions que en puguin afectar els serveis i les infraestructures sense perdre les funcions pròpies i de manera que es recuperi la normalitat en el menor temps possible.

El Programa de perfils de ciutats resilients d'ONU-Hàbitat treballa principalment en la línia de minimitzar els efectes de les catàstrofes naturals, com terratrèmols o inundacions, en entorns urbans, facilitant l'adequació de les ciutats per tal que puguin assimilar amb el menor impacte possible aquest tipus de fenòmens.

Arran del conveni signat recentment entre l'Ajuntament i ONU-Hàbitat, Barcelona esdevé seu de l'oficina del Programa esmentat. La ciutat ha estat seleccionada per ONU-Hàbitat com a model de resiliència urbana, en reconeixement a la tasca transversal que s'hi ha anat desenvolupant, amb el suport d'empreses, centres de recerca i altres institucions, mitjançant les meses de resiliència urbana que lidera l'Àrea d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament, que han donat lloc a metodologies de treball i a bancs de bones pràctiques que poden resultar d'aplicació en altres ciutats: com a exemple concret de resiliència, durant l'acte de signatura Joan Clos va destacar el model de clavegueram i dipòsits d'aigües pluvials de la ciutat. Com a partícip del Programa, Barcelona haurà de proporcionar dades empíriques per configurar un model de mesurament de la resiliència de les ciutats, i col·laborarà en el desenvolupament de tècniques de recollida de dades per a l'anàlisi dels sistemes urbans.

 
<span id='bloc2'></span>
[[Image:Draft_Garcia_528070758-Resiliencia-urbana-amb-marca-Ba-ResilienciaClosTrias.png_1509214260.png|center|400px|imatge_1]]

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el director executiu del Programa de l'ONU per als assentaments humans (ONU-Hàbitat), Joan Clos, durant l'acte de signatura del conveni.


<span id='bloc3'></span>
En virtut del conveni, l'oficina del Programa que s'instal·la a la ciutat rebrà una subvenció de 2,02 milions d'euros en quatre anys, dels quals 1,17 provinents d'empreses com AGBAR, ACSA-Sorigué, FCC, Urbaser o Cespa. Completen la dotació del Programa les aportacions de l'Ajuntament: 50.000 euros de dineràries, i uns 800.000 euros en espècie.


<span id='bloc4'></span>
Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.10 Alfonso Martínez Jaume]


<span id='bloc5'></span>