Filomena, mesurant els danys de la borrasca

<span id="_GoBack"></span>L’[https://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/03_AMBITS/adaptacio/ESCACC_2021_2030/Informe_Filomena_DEF.pdf ''Informe sobre l’impacte de la borrasca Filomena''] elaborat l’abril de 2021 té per objectiu principal descriure l’impacte provocat per aquesta borrasca, que va

provocar vents, fred i nevades de gran intensitat a Catalunya entre el 6 i el 10 de gener d’enguany. Altres objectius més específics són:

:*descriure la distribució territorial i socioeconòmica dels impactes

:*identificar les zones més vulnerables davant d’aquest fenomen meteorològic

:*comparar el fenomen meteorològic amb el temporal Glòria (temporal de llevant extraordinari que va afectar el litoral català entre el 21 i el 25 de gener de 2020).

<br /><div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_941960201-image2.png|318px]] </div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Portada de l’Informe</span></div>


Aquest treball té com a precedent un informe similar elaborat per l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic el mes de juny de 2020 sobre el temporal Glòria, i va ser realitzat com a pràctiques acadèmiques externes de l’estudiant de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona Abril Rochet Ferrer.

==El procés==

La informació de partida s’ha obtingut fonamentalment de reculls de premsa de mitjans de comunicació nacionals i comarcals. Per tant, l’Informe reflecteix sobretot allò que ha estat notícia i mostra el relat que es va fer de l’afectació, tot i que no necessàriament reflecteix fidedignament la realitat territorial, ja que les comarques i els sectors més afectats són poc poblats i tenen poca visibilitat mediàtica.

Altres fonts consultades inclouen:

:*diverses fonts del Govern de la Generalitat

:*centres de referència de meteorologia com el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) o l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET)

:*empreses d’assegurances

:*sindicats agraris

:*xarxes socials.

Part de la cartografia prové dels satèl·lits de la NASA.

La informació recollida s’ha desgranat per identificar l’abast territorial i el sector d’activitat afectats i, si era possible, quantificar el dany econòmic. I s’ha elaborat algun mapa i gràfic per aclarir la informació.

==La borrasca==

L’Informe descriu al borrasca i subratlla que el seu impacte principal va ser la nevada, extraordinària a Catalunya pel que fa a l’extensió afectada i a gruixos de neu màxims fora del Pirineu, però amb un precedent semblant i relativament recent del 2010. La nevada va arribar després de 15 dies de temperatura baixa a Catalunya, en l’onada de fred persistent més important des de 2012.

<br />

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_941960201-image3.png|432px]]<br /> </div>

== Les afectacions ==
L’Informe analitza les afectacions del temporal des de diferents punts de vista. Comptabilitza les sortides de bombers (376) i del SEM (58) i les trucades al 112 (1.512).

<br />

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_941960201-image4.png|600px]] </div>

I desglossa les afectacions per sectors, les més importants dels quals són:

:*Agricultura i ramaderia: la nevada del 9 i 10 de gener va afectar principalment el conreu de l’olivera, que no va poder suportar el pes de la neu acumulada. Les zones més afectades de Ponent, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre van ser les que van rebre nevades mes abundants i tenien conreus joves amb branques més primes i fràgils. A la ramaderia hi va haver danys puntuals per esfondrament de sostres amb mort d’animals o reallotjaments forçats.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_941960201-image5.png|372px]] </div>

:*Indústria i energia: unes 6.300 persones es van quedar sense electricitat (per tant, sense llum ni calefacció elèctrica) puntualment durant la borrasca. També hi va haver talls puntuals de telefonia fixa. I hi va haver 7 intoxicats per monòxid de carboni, que produeix una estufa en espais tancats.

:*Transport: el transport de persones i mercaderies va quedar interromput en bona part de la xarxa viària i ferroviària. El transport escolar de 1.641 alumnes de centres de primària i secundàriatampoc no es va poder desplaçar.

Es recullen també afectacions menors en altres sectors.

==Conclusions==

El treball conclou que els efectes del temporal Filomena són diferents dels del Gloria des de diferents punts de vista. En primer lloc, pel tipus de fenomen meteorològic: onada de fred versus llevantada. En segon lloc, per l’afectació territorial: comarques d’interior versus litoral. I en tercer lloc, i en especial, per la densitat de població, el tipus infraestructures i les activitats econòmiques predominants que ha afectat. El Gloria va afectar la franja litoral, un 6% del territori on es concentra la població catalana, el teixit urbà i les infraestructures viàries, i on es desenvolupen activitats econòmiques industrials i de serveis. Mentre que el Filomena va centrar-se en el 94% restant, territoris agrícoles i forestals poc poblats. La valoració de danys del Glòria va atènyer 518M€, mentre que en el cas del Filomena només s’han pogut contrastar 0,4M€, sense que hi hagi estimacions precises de les afectacions que ha suposat. La molt menor assignació de recursos econòmics i la menor visibilitat als mitjans de comunicació reforcen aquesta posició secundària dels terrenys d’interior.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_941960201-image6.png|480px]] </div>

'''Autors'''

Redactat per: [mailto:julia.rubert@gencat.cat Júlia Rubert i Tayà]

Per saber-ne més: [mailto:gborras@gencat.cat Gabriel Borràs]