Publicació de les primeres quatre pràctiques innovadores del Departament en el Banc de Pràctiques d’Innovació (BPI).



<ul><li>[[#bloc1|Introducció]]</li>
<li>[[#bloc2|Funcionament del PSA]]</li>
<li>[[#bloc3|Principis dels grups de treball operatiu]]</li>
<li>[[#bloc4|Objectius del servei Ofideute]]</li>
<li>[[#bloc5|Imatge 4]]</li>
<li>[[#bloc6|Principis d'actuació Ofideute]]</li>
<li>[[#bloc7|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Introducció==

En [/ca/detalls/Article/Comunitat-de-practica-davaluacio-de-politiques-publiques l’anterior número] del Butlletí d’Innovació i Recerca vam anunciar la publicació de la prova pilot del Banc de Pràctiques d’Innovació (BPI). Allà s’explicava què era el BPI i quin era el seu objectiu, quins factors d’innovació es tenien en compte per triar les pràctiques innovadores (PI) i quina metodologia s’aplicaria a totes elles:

<ol><li>Detecció</li>
<li>Diagnosi <ol><li>Reunions prèvies</li>
<li>Qüestionari d’innovació</li>
<li>Resultats</li>
</ol>
</li>
<li>Publicitat</li>
<li>Seguiment</li>
</ol>

Les conclusions de la primera PI, el Pla de Formació, ja es van publicar en el número anterior del Butlletí. Veiem tot seguit un resum de les altres tres.

==BPI #2: Metodologia de treball multidisciplinari del Pla de Simplificació Administrativa (PSA)==

Els objectius genèrics que es va plantejar el PSA són els següents:

Millorar el servei que ofereix el Departament a la ciutadania:

<ul><li>Ciutadans</li>
<li>Empreses</li>
<li>Ens locals</li>
<li>Optimitzar els recursos del DTES per donar el millor servei al menor cost</li>
</ul>

 
La seva estratègia per assolir els seus objectius es basa en:

<ul><li>Simplificar les càrregues administratives de la ciutadania</li>
<li>Racionalitzar i simplificar els serveis i els tràmits</li>
<li>Homogeneïtzar i estandarditzar els mètodes de treball dins el Departament</li>
<li>Redistribuir els efectius</li>
</ul>


[[Image:Draft_Garcia_995638983-Publicacio-dels-les-primeres-qu-dibuix.JPG_876876494.jpg|center|297px|imatge_1]]


<span id='bloc2'></span>

==Funcionament del PSA==

El funcionament del PSA s’estructura en grups de treball operatius multidisciplinaris i transversals que s’incloen dins d’aquest estructura de funcionament:


<span id='bloc3'></span>

==Principis dels grups de treball operatiu==

Els '''''grups de treball operatiu''''' s’estructuren basant-se en aquests principis:

<ul><li>'''Treball en equip''': com a eina per trencar la individualitat i generar solucions integradores de manera conjunta.</li>
<li>'''Multidisciplinaritat:''' un equip conformat per persones de diverses disciplines que treballen per tractar un mateix projecte unificant criteris.</li>
<li>'''Transversalitat:'''</li>
<li style=''><ul><li>Ofereix una perspectiva de treball més àmplia i diversa en l’anàlisi i en la definició de millores del PSA aplicant nous coneixements i arribant a una convergència, la qual cosa es tradueix en resultats més òptims.</li>
<li>Se sumen coneixement i experiències en àmbits diferents orientats a la finalitat de millorar els processos.</li>
</ul>
</li>
</ul>

 
Des del BPI vam destacar aquests aspectes de la metodologia de treball del PSA:

a) Una nova manera d’abordar els projectes basada en el treball en equip, la multidisciplinaritat i la implicació de tot el Departament. Es tracten els àmbits d’anàlisi de forma transversal aportant un valor afegit al PSA i es fa ús de diverses disciplines per a la col·laboració i execució dels projectes del PSA.

b) Una manera de compartir que ajuda a assolir un propòsit en comú amb l’objectiu de generar uns resultats de forma més fàcil i ordenada.

c) Una manera de generar creativitat, que pot donar pas a la innovació i, per tant, al desenvolupament d’alguna cosa nova que es transfereixi i s’utilitzi per a la ciutadania en el marc del PSA.

 
Aquesta metodologia de treball dels '''''grups de treball operatius''''' del PSA és més efectiva a l’hora d’assolir els objectius fixats pel Pla en tant que permet:

<ul><li>Corresponsabilitzar dels canvis a les unitats responsables dels tràmits i procediments interns</li>
<li>Reduir la resistència a la implementació</li>
<li>Posar en valor el coneixement de les unitats que gestionen els tràmits</li>
<li>Assegurar una aproximació multidimensional al procediment</li>
<li>Assolir un nivell d’anàlisi més profund en els diferents àmbits (tecnològic, jurídic, organitzatiu...)</li>
<li>Generar sinèrgies entre unitats que sovint no havien treballat juntes</li>
<li>Establir canals de comunicació permanents i fluïts entre unitats</li>
<li>Disposar de més informació des de diferents punts de vista dels àmbits de millora del PSA</li>
<li>Estalviar temps a l’hora de tractar els temes</li>
<li>Valorar les aportacions de cadascú en l’equip</li>
<li>Establir una gran oportunitat per aprendre, descobrir, generar solucions, resoldre reptes...</li>
</ul>

 
==BPI #3: Mapa urbanístic de Catalunya (MUC)==

El MUC és un mapa sintètic que refon amb un llenguatge comú les determinacions urbanístiques del planejament general vigent a tot Catalunya sobre la base cartogràfica 5.000 i permet la seva consulta telemàtica mitjançant el visor de mapes i complementàriament els serveis WMS.

Tot i no tenir validesa jurídica fa una lectura sintètica de l’ordenació del país, resolent les diferències de codificació, llenguatge i representació que tenen els diferents plans urbanístics vigents.

El mapa té caràcter de cartografia temàtica oficial d’acord ambla Lleid’informació geogràfica i s’inscriu al Registre Cartogràfic de Catalunya.

Els objectius pels quals es va crear el MUC són:

De caràcter '''intern''':

Ser una eina estratègica que faciliti el disseny de les polítiques de planificació i ordenació del territori de la Generalitatde Catalunya.

De caràcter '''extern''':

Dotar de transparència la informació urbanística proporcionant a la ciutadania, d’una manera molt senzilla, fàcil i clara, tota la informació sobre el planejament general.

Els 3 elements clau del MUC són:

<ol><li>'''El model de dades''': és la selecció d’informació que recull el MUC i que inclou 9 conceptes:

<ul><li>Àmbit municipal</li>
<li>Classificació del sòl</li>
<li>Sectors de desenvolupament urbanístic</li>
<li>Qualificació del sòl</li>
<li>Àmbit de l’expedient urbanístic</li>
<li>Sectors transversals</li>
<li>Proteccions transversals</li>
<li>Eixos estructurals</li>
<li>Xarxes de mobilitat projectades</li>
</ul>

</li>
</ol>
<ol><li>'''La codificació sintètica''': és un sistema propi del MUC que homologa les codificacions municipals del planejament general en una llegenda única i sintètica que permet la lectura contínua i homogènia del territori.</li>
</ol>
<ol><li>'''L’estàndard d’intercanvi de les dades''' urbanístiques: és l’eina en format CAD que permet assentar les bases per l’intercanvi d’informació vectorial del planejament entre els ens locals i la Generalitat.</li>
</ol>

La creació del MUC ha implicat un canvi important que ha afectat tots els nivells de la gestió i la planificació urbanístiques, des del BPI s’ha establert quina ha estat fins ara l’aportació del MUC a la gestió interna del Departament, a la planificació urbanística i territorial, a la planificació d’altres polítiques públiques i a la ciutadania de maner més directa.

L’aportació del MUC a la gestió interna del Departament es pot concretar en els següents aspectes:

<ul><li>Ha fet el primer pas cap a la tramitació electrònica dels expedients urbanístics.</li>
<li>És un facilitador o generador de canvi</li>
<li>Ajuda en la millora de processos interns fent recomanacions i bones pràctiques per a la redacció del planejament a partir de la seva experiència d’integració d’informació</li>
<li>Permet la interoperabilitat de la informació urbanística</li>
<li>Gaudeix d’un rigor metodològic propiciat per:</li>
<li style=''><ul><li>Els requeriments de la metodologia de treball interna de l’equip</li>
<li>Els requeriments tècnics del SIG en que s’integren les dades del MUC</li>
<li>Els requeriments derivats de ser una cartografia temàtica oficial:</li>
</ul>
</li>
</ul>

      adequació de les Especificacions tècniques i de format als nous estàndards de qualitat de la informació geogràfica: família ISO 19100, de l’ICGC

L’aportació del MUC a la planificació urbanística i territorial es pot resumir de la següent manera:

<ul><li>Aporta una informació molt valuosa per a la redacció del nou planejament perquè permet analitzar, avaluar i veure l’evolució del planejament anterior i l’emmarcament territorial de l’àmbit.</li>
<li>Dóna informació per poder fer l’avaluació ''ex-post'' de l’aplicació de plans i legislació urbanístiques per utilitzar-ne els resultats en el disseny de les noves polítiques.</li>
<li>Permet l’explotació gràfica i estadística de la informació urbanística que conté. Concretament permet obtenir-ne:</li>
<li style=''><ul><li>Indicadors urbanístics sobre:</li>
<li style=''><ul><li>Planejament</li>
<li>Model de creixement</li>
<li>Orientació urbanística</li>
<li>Qualitat de vida</li>
</ul>
</li>
<li>Mapes en gran format a diferents nivells territorials: escales municipal, comarcal, àmbit funcional territorial i Catalunya</li>
<li>Dades bàsiques municipals, comarcals i de Catalunya</li>
</ul>
</li>
<li>Facilita l’anàlisi de l’evolució temporal del planejament urbanístic a partir de les sèries periòdiques i anuals d’explotació</li>
</ul>

L’aportació del MUC a la planificació d’altres polítiques ve donada sobretot perquè permet un anàlisi integral de la informació.

El MUC permet visualitzar altres continguts a més de l’urbanístic; això possibilita l’obtenció d’una visió global, però també més personalitzada, que en facilita l’anàlisi.

En concret el visor permet superposar informació relativa a:

<ul><li>Medi ambient (Xarxa Natura 2000 i PEINs)</li>
<li>Paisatge (unitats de paisatge)</li>
<li>Territori (Categories i subcategories d’espais oberts)</li>
<li>Infraestructures (graf de carreteres, xarxa viària refós territorial i xarxa ferroviària territorial)</li>
<li>Costes (Domini públic, servitud de trànsit i servitud de protecció)</li>
</ul>

En un futur està previst que s’hi inclogui més informació com ara: pendents superiors al 20%, informació cadastral, delimitació dels espais fluvials,...

L’aportació directa del MUC a la ciutadania es concreta en aquestes aspectes:

<ul><li>Ofereix una aplicació (visor) molt fàcil d’utilitzar on trobar informació sintètica i intel·ligible de la situació urbanística de tot el territori de Catalunya a nivell de planejament general.</li>
<li>            Ofereix informació en format dades obertes:</li>
<li style=''><ul><li>En format CAD (DGN) descarregable des del portal de Dades Obertes de la Generalitat</li>
<li>En format SIG (SHP i GML) descarregable des del web del MUC</li>
</ul>
</li>
<li>Web on poder seguir tota l’actualitat i consultar la documentació i productes disponibles:</li>
<li style=''><ul><li>Explotació gràfica i estadística del sistema d’informació que es concreta en les sèries bàsiques de Mapes, Dades bàsiques dels municipis de Catalunya i Indicadors, descarregables en format PDF.</li>
<li>Serveis web de publicació WMS (Web Map Service).</li>
</ul>
</li>
</ul>

 
Durant l’any 2014 el MUC va rebre:

<ul><li>10.000 consultes mensuals al visor</li>
<li>80.000 consultes mensuals WMS</li>
<li>10.000 visites anuals a la pagina web</li>
<li>1.500 descàrregues anuals al portal de Dades Obertes en DGN estàndard</li>
</ul>

 
Per acabar destaquem els '''reptes de futur''' que s’ha fixat el MUC i els que necessita que l’organització també es plantegi:

<ul><li>Millora de la imatge inicial del visor</li>
<li>Atles urbanístic de sectors</li>
<li>Visualització en el visor de l’evolució històrica del MUC</li>
<li>Integració de nous continguts addicionals en el visor</li>
<li>Publicació dels àmbits de planejament derivat</li>
<li>App compatible amb dispositius mòbils</li>
<li>Incloure en el visor un advertiment de municipis pendents d’actualització.</li>
<li>SIG corporatiu: dades i indicadors</li>
<li>Assolir la fase de manteniment.</li>
</ul>

Obrir el MUC al territori:

- Propera  publicació d’una Ordre per implantar l’Estàndard de lliurament en suport digital dels instruments de planejament urbanístic

- Sessions de difusió per donar a conèixer el MUC i fomentar l’ús de l’Estàndard i la interoperabilitat de la informació al mateix temps que implicar l’administració local perquè revisin la informació i notifiquin si observen alguna incoherència.

Els reptes que s’ha de plantejar l’organització per donar suport al MUC:

<ul><li>En tant que servei públic ''on line'' cal garantir la seguretat i la qualitat de l’accés a la informació del sistema perquè es tracta d’un projecte amb una component informàtica i uns requeriments tecnològics molt importants atès el volum d’informació que processa.</li>
<li>Agilitar la capacitat de l’organització per donar resposta àgil a les necessitats d’innovació que detecten les diferents unitats.</li>
<li>Agilitar l’assignació dels treballadors a les unitats en funció de les necessitats reals de cada projecte i els perfils adients</li>
</ul>

==BPI #4: Ofideute==

Ofideute és un servei que d’assessorament i d’intermediació hipotecària que ofereix l’Agència de l’Habitatge de Catalunya des de l’any 2010.

S’encarrega d’informar i orientar a les famílies amb dificultats per atendre el pagament dels préstecs o crèdits hipotecaris, i, si s’escau, intermediar davant les entitats financeres per evitar la pèrdua del seu habitatge habitual i permanent, i l’exclusió residencial, tal i com s’estableix al Decret 75/2014 del Pla per al dret de l’habitatge


[[Image:Draft_Garcia_995638983-Publicacio-dels-les-primeres-qu-imatge_3.JPG_1532137753.jpg|center|302px|imatge3]]


<span id='bloc4'></span>

==Objectius del servei Ofideute==

Els objectius del servei que ofereix Ofideute són:

<ul><li>Evitar l’exclusió residencial a les famílies amb problemes de pagament dels préstecs i crèdits hipotecaris dels seus habitatges habituals i permanents.</li>
</ul>
<ul><li>Garantir la protecció i la informació de les persones consumidores amb relació a la subscripció dels crèdits o préstecs hipotecaris.</li>
</ul>
<ul><li>Ser un servei referent d’intermediació hipotecària, i com a mecanisme de resolució extrajudicial de conflicte, actuant davant les entitats financeres en els casos dels deutors hipotecaris amb risc de pèrdua del seu habitatge.</li>
</ul>
<ul><li>Difondre l’experiència i el coneixement adquirit a d’altres serveis de mediació hipotecària a través de la formació i l’assessorament en aquest àmbit d’actuació.</li>
</ul>

 La seva metodologia de treball se centra en tres àmbits d’actuació: social, jurídic i financer:


<span id='bloc5'></span>

==Imatge 4==


[[Image:Draft_Garcia_995638983-Publicacio-dels-les-primeres-qu-imatge_4.JPG_1102218170.jpg|center|500px|imatge_4]]


<span id='bloc6'></span>

==Principis d'actuació Ofideute==

Els principis en els que es basa l’actuació d’Ofideute són els següents:

<ul><li>'''Voluntarietat:''' les parts són lliures d’acollir-se a la mediació hipotecària, així com de desistir-ne en qualsevol moment.</li>
</ul>
<ul><li>'''Imparcialitat:''' la persona mediadora té el deure de ser imparcial i, ha d’ajudar les parts a assolir els acords pertinents sense imposar cap solució o mesura concreta.</li>
</ul>
<ul><li>'''Confidencialitat:''' les parts tenen l’obligació de no desvelar les informacions que coneguin com a conseqüència del procediment.</li>
</ul>
<ul><li>'''De la bona fe:''' les parts han d’actuar d’acord amb les exigències de la bona fe.</li>
</ul>

A més d’aquests principis d’actuació, en la seva tasca Ofideute té sempre present els següents aspectes clau:

<ul><li>El manteniment de l’habitatge com a objectiu principal.</li>
<li>Anticipar-se al problema.</li>
<li>Corresponsabilitat i empoderament de la persona afectada.</li>
<li>Separar el conflicte del seu lloc d’origen.</li>
<li>Tenir un interlocutor únic a cada entitat financera.</li>
<li>Mantenir la unitat de criteri o principi d’igualtat: un mateix cas, una mateixa resposta.</li>
<li>Immediatesa davant els canvis normatius.</li>
<li>Formació contínua i permanent.</li>
</ul>

 
Els '''reptes de futur''' que es planteja actualment Ofideute:

<ul><li>Consolidar i difondre el servei d’atenció a la ciutadania per assessorar-la i donar resposta a la seva problemàtica relacionada amb el deute hipotecari del seu habitatge principal i habitual.</li>
</ul>
<ul><li>Ser un servei referent de mediació hipotecària per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de préstecs i crèdits hipotecaris.</li>
</ul>

Crear una plataforma on-line que sigui una xarxa de compartir coneixement i experiències amb els altres serveis de mediació hipotecària de Catalunya.


<span id='bloc7'></span>

==Autors==

Redactat per [mailto:anna.enjuanes@gencat.cat Anna Enjuanes]

Per saber-ne més: [mailto:rdi.tes@gencat.cat rdi.tes@gencat.cat]


<span id='bloc8'></span>