El Servei Meteorològic de Catalunya estudia la gran nevada del març del 2010.

<ul><li>[[#bloc1|Estudi de la nevada]]</li>
<li>[[#bloc2|Conclusions]]</li>
<li>[[#bloc3|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Estudi de la nevada==

L’estudi és el resultat d’una col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i ha estat realitzat per Joan Bech, Nicolau Pineda, Tomeu Rigo i Montserrat Aran. El treball s’ha publicat al número d’abril de 2013 de la revista ''Atmospheric Research.''

Aquest estudi analitza la forta nevada que el 8 de març del 2010 va afectar Catalunya amb acumulacions de neu de més de 30 cm en cotes relativament baixes, precipitacions en 24 h superiors als 100 mm i forts vents. Per la seva extensió, intensitat i efectes, la nevada va ser una de les més remarcables de les darreres dècades. Durant unes hores la xarxa viària va quedar completament aturada a gran part del territori i el transport per carretera amb França es va haver de suspendre. L’acumulació de neu humida va malmetre extenses zones de bosc i el subministrament elèctric va quedar seriosament afectat en col·lapsar més de trenta torres d’alta tensió.

 
[[Image:Draft_Garcia_280092942-El-Servei-Meteorologic-de-Catal-SMC_noticia_1_imatge_1.jpg_740581400.jpg|center|469px|Exemple dels efectes de les nevades del 8 de març a) una de les 33 torres de línies elèctriques d’alta tensió esfondrada a causa de la formació de gel b) alguns arbres caiguts que no solament van afectar àrees forestals extenses, sinó que també van malmetre, localment, cases i cotxes c) Montcau (1.053 m) i altres turons prop de la costa, estaven cobertes per neu suficient per permetre l'esquí de muntanya, una circumstància molt rara.]]

Exemple dels efectes de les nevades del 8 de març a) una de les 33 torres de línies elèctriques d’alta tensió esfondrada a causa de la formació de gel b) alguns arbres caiguts que no solament van afectar àrees forestals extenses, sinó que també van malmetre, localment, cases i cotxes c) Montcau (1.053 m) i altres turons prop de la costa, estaven cobertes per neu suficient per permetre l'esquí de muntanya, una circumstància molt rara.


[[Image:Draft_Garcia_280092942-El-Servei-Meteorologic-de-Catal-SMC_noticia_1_imatge_2.jpg_1034097087.jpg|center|469px|Imatge procedent del radar que mostra 24 h de precipitació acumulada superposat amb les descàrregues núvol-terra (punts negres). El panell superior fa referència al 28 de juny del 2010 i mostra un episodi típic de l’estació càlida, mentre que l’inferior mostra la tempesta, “thundersnow”, del 8 de març del 2010]]


<span id='bloc2'></span>

==Conclusions==

El treball examina les condicions meteorològiques que van provocar la nevada, condicionada en gran mesura per la irrupció d’una massa freda en altura (–30°C a uns 5500m) i pel ràpid desenvolupament d’una zona de baixes pressions, o ciclogènesi, a la mar Mediterrània, amb un descens de 9,2hP en 12 hores. En el treball s’analitzen en detall observacions del radar meteorològic (predomini de precipitacions estratiformes i algunes procedents de núvols de convecció poc profunda, amb màxima reflectivitat i pressions per sota de 40 dBZ) i de les descàrregues elèctriques atmosfèriques que en alguns moments de la nevada es van produir. Pel que fa als llamps, es van produir 101 llamps núvol-terra i 169 descàrregues dins del núvol. La presència d’ones de gravetat a gran escala, causades pel cisallament del vent–''vertical wind shear instability''- es presenta com un possible factor d’activació per a la convecció.

Aquest fenomen –nevades amb llamps–, conegut com a ''thundersnow'' en la literatura científica, és força rar al nostre país i té un gran interès per les diferències que presenta pel que fa a les tempestes típiques dels mesos càlids. L’estudi revela que durant l’episodi es va produir un nombre important de llamps associats a efectes induïts per torres de telecomunicacions elevades, com ara la torre de Collserola a Barcelona, ja que si es compara la precipitació acumulada i els mapes de llamps, s’observen grups de llamps que no estan relacionats amb màxims de precipitació sinó amb estructures elevades com ara torres de comunicacions que, a causa de la seva proximitat amb la base les núvols, originen llamps ascendents.

 
<span id='bloc3'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:%20margarita.torre@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.10  Marga Torre] i [mailto:rvendrell@meteo.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.10 Roger Vendrell]

Per saber-ne més:[mailto:%20rvendrell@meteo.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.10 Roger Vendrell]


<span id='bloc4'></span>