Taula de cogestió dels usos de l’ecosistema marí del Litoral del Baix Empordà. M2019-20

'''Direcció de projecte:''' Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural

'''Altres participants:''' Direcció General de Pesca i Afers Marítims

'''Període:''' gener de 2018 a juny de 2021

== Descripció ==

La Taula de cogestió dels usos de l’ecosistema marí del Litoral del Baix Empordà (en endavant Taula), és un espai permanent de participació on es debat i concreten propostes de gestió i ordenació dels usos i activitats. Aquesta taula està vinculada al Consell Català de Cogestió Marítima.

El seu àmbit d’actuació és l’espai marí protegit inclòs dins la Xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà (ES5120015). En aquest sentit, s’inclou l’espai marí protegit situat davant dels municipis de Palamós, Mont-ras, Palafrugell i Begur. Aquest inclou dos espais del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) Muntanyes de Begur i Castell Cap Roig, aquest darrer amb un Pla de protecció del Medi Natural i del Paisatge aprovat el 2006.

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_411480107-image1.jpeg|600px]]

En aquest àmbit hi ha un patrimoni natural ric, amb espècies de flora, fauna i hàbitats protegits i normatives que els protegeixen i estableixen restriccions i seguiments del seu estat de conservació. Alhora, per la seva posició i característiques privilegiades hi convergeixen multitud d’activitats professionals i recreatives tals com pesca professional, pesca recreativa, pesca recreativa esportiva (pesca submarina), nàutica d’esbarjo (motor, vela, motos d’aigua...),  fondeig d’embarcacions, submarinisme, bany i natació aigües obertes, caiac de mar.

Els conflictes d’interès no sempre són fàcils d’abordar estrictament des de la normativització i el control. S’impulsa un nou mecanisme basat en el diàleg i al governança compartida.

La Taula s’estructura en quatre grans àmbits: administració pública, comunitat científica, entitats de la societat civil i economia blava i activitats al mar. Es poden crear sub-àmbits en funció dels interessos dels participants. Els actors s’apunten a l’àmbit en el qual encaixen. A cada àmbit s’escullen rotatòriament persones dinamitzadores.

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_411480107-image2.jpeg|600px]]

El funcionament s’acabarà d’acordar en un reglament que s’ha d’elaborar el primer any de funcionament. En tot cas, la presa de decisions en els diferents espais de participació de la Taula es basa en el consens, tot i que es recullen les opinions contràries i/o matisos a la voluntat majoritària. La participació hi és voluntària i no remunerada.

== Observacions ==

El 2017 el DTES i el DARPA van llançar un projecte de gestió participativa de l’àmbit marí de l’espai protegit del Litoral del Baix Empordà que va començar amb una jornada de diagnosi. S’hi va detectar la voluntat real dels representants de les administracions implicades, la comunitat científica, els usuaris de l’àmbit i membres de la societat civil de treballar conjuntament en una taula tècnica permanent, de manera que el DTES la va impulsar.

Durant el 2018 va tenir lloc un treball intens de definició de la Taula, durant el qual se'n va anar acordant l’estructura, la composició, els àmbits i sub-àmbits de treball, els mecanismes d’elecció de representants, etc.

== Finalitat de l'acció ==

La finalitat de la Taula és millorar tant el patrimoni natural marí i marítim litoral com la sostenibilitat econòmica i social del territori. Això es concreta en tres objectius:

* Conservació i millora del patrimoni natural, cultural i paisatgístic.

* Compatibilització dels usos i activitats socioeconòmiques amb la conservació del patrimoni.

* Facilitar la cooperació dels diferents actors.

== Novetats que aporta l'acció ==

Creació d’una taula tècnica de treball permanent amb els representants escollits pels diferents sectors que faciliti el consens, la legitimitat i la transparència en la presa de decisions relatives a la gestió dels usos i activitats de l’espai marí.

== Fonaments de la novetat ==

Malgrat que hi ha diferents figures de protecció en l’àmbit (amb les corresponents normatives i mecanismes de control), s’hi donen molts problemes de conservació del patrimoni natural per la gran pressió d’usos i de freqüentació de l’espai (pesca esportiva, pesca comercial, turisme de platja, activitats nàutiques recreatives...). La cerca d’acords i consensos amb els diferents actors implicats és una via nova que no s’havia impulsat fins ara i pot donar fruits molt valuosos basats en nous processos de presa de decisions.