CIMALSA Indicadores de competitivitat del sistema logístic (2019).

<ul><li>[[#bloc1|La catorzena edició]]</li>
<li>[[#bloc2|Context socioeconòmic]]</li>
<li>[[#bloc3|Oferta infraestructural]]</li>
<li>[[#bloc4|Oferta i demanda]]</li>
<li>[[#bloc5|Mercat immologístic i eficiència]]</li>
<li>[[#bloc6|Logística urbana]]</li>
<li>[[#bloc7|Infografia de les empreses emergents]]</li>
<li>[[#bloc8|Observatori de la Formació]]</li>
<li>[[#bloc9|Autores]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==La catorzena edició==

En la '''catorzena''' edició s’han incorporat els aspectes següents:

Continuació de la revisió i reforç de la unitat de “Transport marítim de curta distància” iniciada en la 12ª edició (any 2017). Quota del volum de mercaderies mogut pel transport marítim de curta distància (TMCD) respecte del tràfic total als ports de Barcelona i Tarragona.

Incorporació d’un nou indicador en l’àmbit de la logística urbana referent a les emissions del transport de mercaderies en l’àmbit metropolità de Barcelona.

Ampliació de l’abast de la Infografia de les empreses emergents en l’àmbit de la logística, mobilitat i el transport i obrir el terme logística en la seva amplia definició.  També pel que fa a la Infografia de la formació en què s’analitza l’oferta formativa en les competències del sector i es caracteritza a escala territorial, segons el grau d’especialització i la naturalesa de l’entitat que l’imparteix.


<span id='bloc2'></span>

==Context socioeconòmic==

Cal destacar el lleuger augment del pes de la logística a Catalunya (2015-2016), tot i que encara els resultats són un 5,1% inferiors als valors anteriors a la crisi (2008). Figura també un lleuger augment del nombre d’ocupats al sector logístic. L’any 2018 s’obté el màxim nombre total de treballadors/ores afiliats al sector, i hi ha una disminució del pes dels autònoms, que assoleixen el 2018 el valor mínim de la sèrie: 24% dels treballadors afiliats en règim autònom. I pel que fa al nombre d’empreses logístiques actives, s’observa la continuació de la tendència creixent iniciada l’any 2017. Tot i el creixement, encara hi ha un 25% menys d’empreses respecte del 2008.

Pel que fa el volum total de les exportacions, creix un 3% cosa que suposa el quart any amb més creixement des dels últims 17 anys. I relatiu al valor econòmic dels intercanvis comercials, pel que fa a les exportacions creix el pes de les destinacions internacionals i la convergència de les destinacions a Espanya i internes. Quant a les importacions, creix el pes dels béns amb origen internacional (80%) en detriment dels d’origen espanyol (20%).


[[Image:Draft_dtes_442513312-CIMALSA-Indicadores-de-competit-CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_1.png_1558554810.png|center|576px|Context socioeconòmic ]]


<span id='bloc3'></span>

==Oferta infraestructural==

Consolidació com a líder en infraestructures viàries d’alta capacitat: 2,5 vegades superior a la mitjana europea i 1,5 a l’espanyola. Tot i que es produeix un gran increment del percentatge del nombre de vehicles de mercaderies implicats en accidents a Catalunya. A l’àmbit de la xarxa d’estacions de subministrament de GNV, GLP i energia elèctrica, es produeix un creixement superior en el nombre de vehicles de combustibles alternatius pel que fa al nombre d’estacions de subministrament.

Pel que fa al rendiment de les terminals ferroviàries intermodals, hi ha la reducció de la suma total TEU (''Twenty-feet Equivalent Unit)'', utilitzat com a mesura de referència que permet estandarditzar de manera general el conjunt de contenidors emprats en el transport. Aquest tipus de contenidor permet una càrrega màxima de 28,2 tones i té una capacitat de 33 metres cúbics.  Es produeix una reducció de la suma total de TEU per metre lineal de via, 19 TEU/any queda lluny dels valors mitjans europeus 50 TEU/any.

L’indicador de superfície útil de magatzem per províncies continua en el creixement continuat de sòl logístic a Catalunya (5,4%) liderat per la província de Barcelona. Tot i que es destaca l’augment significatiu del sòl logístic a la província de Tarragona.


[[Image:Draft_dtes_442513312-CIMALSA-Indicadores-de-competit-CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_2.png_356003047.png|center|606px|Oferta infraestructural]]


[[Image:Draft_dtes_442513312-CIMALSA-Indicadores-de-competit-CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_3.png_1147978905.png|center|594px|L’indicador de superfície útil de magatzem]]


<span id='bloc4'></span>

==Oferta i demanda==

En el volum de mercaderies gestionat pel sistema logístic català es produeix una consolidació del creixement d’aquest volum gestionat a Catalunya, tot i que amb valors inferiors als d’abans de la crisi econòmica. En termes empresarials, es produeix un creixement de la facturació per treballador/ora, però es redueix el nombre de personal per empresa i s’estanca la facturació mitjana per empresa. El nombre d’operacions de transport segons el tipus de càrrega augmenta més del 6% quan es produeix per carretera, i la distribució per tipologia es pot veure al gràfic, associat.

Pel que fa al consum de combustible per a automoció, es produeix una lleu disminució del pes dels combustibles fòssils tradicionals en el mix del consum (2018).

En relació amb el mode ferroviaris, es produeix una reducció del volum total de mercaderies mogudes per ferrocarril en un 7%. El tràfic de mercaderies als ports catalans segons origen/destinació assoleix el volum més elevat de tota la sèrie històrica (2004-2018), amb un augment rellevant del tràfic marítim del llarga distància: Nord-amèrica, Àsia, Orient Pròxim i Mitjà i resta d’Àfrica. En el tràfic aeri es produeix un creixement significatiu (11%) de la càrrega aèria total moguda per l’aeroport del Part, que assoleix el valor més alt de la sèrie d’estudi. El mercat amb Europa, tot i ser la regió predominant, presenta una tendència a la baixa. El creixement important es dona en el mercat d’Àsia i Pacífic.


[[Image:Draft_dtes_442513312-CIMALSA-Indicadores-de-competit-CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_4.png_826889647.png|center|587px|Oferta i demanda]]


<span id='bloc5'></span>

==Mercat immologístic i eficiència==

==Mercat immologístic==

L’indicador del preu del lloguer de nau logística per províncies mostra l’increment a Tarragona i Lleida i estabilitat en els preus a les altres províncies. En comparació amb Europa, Tarragona i Lleida presenten preus relativament competitius en el context del corredor mediterrani, mentre que Barcelona és la segona ciutat del corredor amb el preu més elevat, després de Ginebra.

==Eficiència==

Lleugera reducció de la quota de les cadenes intermodals (2018) degut a l’increment de les tones transportades en les cadenes unimodals més pronunciat que en cadenes intermodals. Un dels indicadors més significatius pel que fa a eficiència és el percentatge d’operacions en buit per carretera, al llarg del 2018 s’ha produït un repunt del nombre d’operacions en buit per carretera (2018). Quant a l’indicador de l’aprofitament de la capacitat del transport viari, es produeix un grau d’aprofitament a mesura que augmenta la distància, tot i la reducció del grau d’aprofitament en tots els recorreguts excepte als inferior a 50 km i els de distàncies 150-400 km (2018).

Pel que fa al parc de camions i furgonetes, baixa la taxa de renovació del parc de vehicles de mercaderies, i s’aprecia la diferència entre l’edat mitjana de vehicles segons combustible, per causa de la posterior incorporació dels vehicles de gasoil al mercat. Aquest aspecte marca els resultats de l’indicador següent que són les emissions del transport viari de mercaderies, que pateix un augment del consum de combustible i emissions de CO<sub>2</sub> pel fet de l’augment dels km recorreguts. Quant als combustibles alternatius, es produeix un creixement del consum de GLP com a combustible per a automoció, i amb augment del consum de biodièsel després de la caiguda de l’any 2013 per la incorporació de l’impost dels hidrocarburs.


<span id='bloc6'></span>

==Logística urbana==

Al gràfic es mostra l’augment continuat del nombre anual d’operacions de compres en línia, així com l’increment de la freqüència amb què es realitzen les compres. Consegüentment, es produeix un augment del consum de combustible i emissions de CO<sub>2</sub> com a conseqüència dels quilòmetres recorreguts.


[[Image:Draft_dtes_442513312-CIMALSA-Indicadores-de-competit-CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_5.png_785947645.png|center|601px|Logística urbana]]


<span id='bloc7'></span>

==Infografia de les empreses emergents==

És innovadora la presentació visual de l’activitat relacionada amb les empreses emergents. Amb el mapa següent es pot veure la distribució per sectors de la dedicació de les empreses logístiques.

 
[[Image:Draft_dtes_442513312-CIMALSA-Indicadores-de-competit-CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_6.png|center|px|CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_6]]

Així mateix, també és representen els àmbits que generen més ocupació pel que fa a la logística.

 
[[Image:Draft_dtes_442513312-CIMALSA-Indicadores-de-competit-CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_7.png|center|px|CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_7]]

 
<span id='bloc8'></span>

==Observatori de la Formació==

La logística té necessitat de personal que es vagi formant de manera continuada i, per això, l’Observatori de Formació mostra, mitjançant la infografia, l’oferta de formació tant pel que fa al nivell com a l’àmbit.

 
[[Image:Draft_dtes_442513312-CIMALSA-Indicadores-de-competit-CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_9.png|center|px|CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_9]]


[[Image:Draft_dtes_442513312-CIMALSA-Indicadores-de-competit-CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_8.png|center|px|CIMALSA_indicadors_logistica_2018_imatge_8]]


<span id='bloc9'></span>

==Autores==

Redactat per: [mailto:jcivil@icerda.org Jessica Civil], [mailto:fjarque@cimalsa.cat Fina Jarque] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]

Per saber-ne més: [mailto:jcivil@icerda.org Jessica Civil] i [mailto:fjarque@cimalsa.cat Fina Jarque]


<span id='bloc10'></span>