A París han aparegut recentment nous radars de captació sonora, destinats a identificar els vehicles massa sorollosos i, en un futur, a emetre automàticament la multa que escaigui. De moment, es troben en fase de prova a disset zones de la capital francesa especialment freqüentades a la nit. A l’origen de la iniciativa hi ha Bruitparif, l’observatori del soroll de l’Illa de França.
El sensor Méduse
Bruitparif, l’observatori del soroll de l’Illa de França, ha repartit recentment per la capital francesa una quarantena d’aparells de mesurament sonor. De moment, l’objectiu d’aquests sensors (anomenats Méduse) no és sancionar els conductors de vehicles excessivament sorollosos, sinó assajar la viabilitat a llarg termini de la tecnologia emprada, així com determinar els llindars de soroll que en un futur podrien comportar la imposició de multes. L’observatori ha instal·lat els dispositius Méduse en disset zones de París, especialment freqüentades a les nits, així com en prop d’una quinzena d’obres públiques d’envergadura, principalment les corresponents a la xarxa ferroviària del Grand Paris Express, en construcció.
Méduse és un giny dotat d’un sistema de micròfons i videovigilància que a partir d’aquesta tardor o de començament de l’any vinent, i durant dos anys, es posarà a prova a la ciutat, a zones com ara Les Halles o el canal de Saint-Martin. Durant aquest període els aparells no emetran automàticament cap sanció a automobilistes o motociclistes, i en principi s’instal·len perquè l’Ajuntament de París hi ha vist un bon mitjà per proporcionar dades que confirmin els mesuraments sonors duts a terme pels diferents districtes de la ciutat, especialment en aquells casos en què hi ha hagut queixes veïnals.
L’aparell Méduse fou dissenyat i patentat pel mateix Bruitparif l’any 2016, i respon a la necessitat de limitar l’exposició sonora dels habitants de l’Illa de França: i és que segons un estudi publicat per Bruitparif el mes de febrer d’enguany, més del 90% de la població de la regió es troba sotmès a nivells sonors superiors als recomanats per l’OMS, amb el trànsit rodat com a principal responsable.
Esquema del disseny del sensor Méduse en la seva versió de 2019: quatre micròfons en disposició tetraèdrica regular i captador òptic de 360 graus al centre, que pren fotografies cada quinze minuts. El decalatge entre els registres dels diferents vèrtexs del tetraedre permet de determinar la direcció de procedència del soroll. El captador òptic, de la seva banda, permet de projectar els nivells sonors detectats sobre una imatge i, per tant, veure el traçat acústic generat per un vehicle a la carretera, o una zona fixa a la fotografia en el cas dels establiments de concurrència pública (© Bruitparif)
Val a dir que mentre no es publiqui l’aprovació de la nova Llei francesa d’orientació de les mobilitats, que recull la possibilitat de sancionar automàticament els vehicles excessivament sorollosos, l’assaig dels dispositius no començarà oficialment, i les imatges captades per Méduse fins a la data romandran difuminades. Probablement serà l’any 2020 quan podran començar les proves dels dispositius. Si aquests tests tenen èxit, restarà oberta la possibilitat d’emissió automàtica de multes –amb exempcions per a certs tipus de vehicles, com ara les ambulàncies, els camions de bombers o els de recollida d’escombraries.
Imatge d’un dispositiu Medusa, in situ, a la carretera RD91, a Saint-Forget (departament d’Yvelines, Illa de França). Les zones rurals de la regió han estat el primer banc de proves dels aparells, que ara són presents també a la capital. Precisament a Saint-Forget correspon la captura d’imatge de més avall (© Bruitparif)
No manca malgrat tot qui veu en l’actuació de Bruitparif i en l’arribada dels sensors Medusa una intromissió en la vida privada de la ciutadania. S’han llençat fins i tot peticions per rebutjar la possibilitat que els aparells prenguin fotografies, i hi ha qui tem que els captadors comportin a la llarga la marxa dels clients de certs establiments, condemnant barris sencers a l’abandonament per part del públic.
Aquestes queixes han estat respostes per Bruitparif, que assegura que només vol contribuir a fer que la ciutat aprengui a autoregular-se, i que recorda que ara com ara Bruitparif no té competència sancionadora. Més encara, el programari de Medusa no disposa de sistemes de lectura automàtica de plaques de matrícula, ni creua les seves dades amb les dels registres públics en aquest sentit.
La finalitat d’aquests desplegament de Méduse per l’Illa de França seria principalment el calibratge i la validació dels models emprats actualment en l’elaboració dels mapes de soroll de la regió: el proper s’ha de publicar el juny de 2022 i, com a novetat, prendrà en consideració per primera vegada el soroll dels vehicles motoritzats de dues rodes.
Com a futures evolucions de Méduse es preveu l’augment de la freqüència de la captura d’imatges, atès que l’actual, de quinze minuts, pot resultar apta per a locals de concurrència pública o per a zones d’obres, però és molt limitada per permetre la visualització de les traces acústiques generades per vehicles motoritzats. La qualitat de les imatges, però, seguirà sent de moment baixa i encara no permetrà el reconeixement de rostres, la identificació d’individus ni la lectura de matrícules, a fi de garantir el dret a la vida privada.
Captura de pantalla del programari de supervisió de Bruitparif, que permet analitzar les dades captades per Méduse i fer-ne un traçat gràfic dels sorolls, en diferents colors segons el nivell decibèlic. La zona concreta és Saint-Forget, al departament d’Yvelines (© Bruitparif)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Bruitparif
