Publicacions d'interès de fora del Departament.
- PAPON, Pierre. 2050: Quelles énergies pour nos enfants? París: Éditions Le Pommier, 2017. 224 p.
- SERENA, Marc; BAYER, Edu. Microcatalunya. Un viatge pels pobles més petits. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, 2016. 344 p.
PAPON, Pierre. 2050: Quelles énergies pour nos enfants? París: Éditions Le Pommier, 2017. 224 p.
Pierre Papon, professor emèrit a l'Escola Superior de Física i Química Industrials de París, antic director general del CNRS i expresident de l'IFREMER, és autor de diverses obres divulgatives dedicades a l'energia, la més recent de les quals és l'assaig que presentem aquí.
Papon identifica tres desafiaments principals per al futur energètic del món. En primer lloc, l'accés desigual a l'energia entre els habitants del planeta, amb 1.300 milions de persones sense electricitat i 2.500 que sí que en tenen però al preu de patir la pol·lució que generen per aconseguir-la al propi domicili; a parer de Papon, la manca de resposta a les necessitats de tota la població mundial és un factor desestabilitzador en el mitjà i llarg termini, particularment a l'Àfrica i a Àsia, en plena explosió demogràfica, cosa que pot desembocar en importants crisis socials, econòmiques i migratòries. En segon lloc, naturalment, el repte que suposa el canvi climàtic. I en tercer lloc, la disponibilitat de les fonts i recursos energètics.
Per afrontar aquests tres desafiaments Papon proposa diverses claus: l'eficiència energètica, consistent a consumir menys energia per assolir resultats iguals o millors, des del transport fins a la calefacció dels edificis; la necessitat d'urbanitzar millor, en el bon sentit del terme, tant en les ciutats del món desenvolupat (on s'ha abusat de la periurbanització) com en les dels països en vies de desenvolupament (on es constaten, per exemple, enormes pèrdues d'energia als suburbis d'infrahabitatge); la generalització d'un sector terciari menys consumidor d'energia gràcies a la modificació i racionalització de les condicions de treball; la transformació dels modes de finançament de les inversions energètiques; la ciència i la tecnologia com a motors de canvi sempre que siguin capaces d'ajudar a franquejar alguns dels obstacles que presenta la transició energètica, entre els quals les limitacions tècniques en l'emmagatzematge d'electricitat provinent de fonts netes; o la superació de determinats factors culturals o polítics, com les reticències a apoderar la ciutadania permetent-li, per exemple, autoabastir-se.
Papon exalça l'Acord de París com a etapa positiva en la direcció correcta que ha de seguir el món en aquesta època de crisi, tot i que alerta del risc que probablement molts països el van signar sense ser conscients de l'envergadura dels mitjans financers que necessitarien per fer la transició energètica cap a fonts verdes i segures, cosa que pot temptar-los de seguir confiant en fonts com l'energia nuclear per acomplir llurs objectius d'electrificació (Papon esmenta particularment, en aquest punt, països com la Xina i l'Índia). Un altre factor crític per al canvi de model segons Papon és que sovint el ciutadà tampoc té plena consciència que el seu mode de vida o la seva manera de treballar influiran en l'èxit o el fracàs de tot plegat.
Podeu comprar l'assaig aquí.
SERENA, Marc; BAYER, Edu. Microcatalunya. Un viatge pels pobles més petits. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, 2016. 344 p.
De la Pobla de Massaluca a Vilamacolum, de Freginals a Bausen, els autors de l’obra (un periodista i un fotògraf) van recórrer el país durant set mesos, des de març de 2014, a fi de visitar, amb calma i fent-hi sojorn, quaranta-cinc dels 332 municipis catalans de menys de cinc-cents habitants. La seva ruta, de més de catorze mil kilòmetres, els va dur a conèixer personatges i maneres de viure d’antany però també les aspiracions d’alguns nouvinguts en aquests micropobles, el conjunt dels quals, tot i administrar un terç del territori català (i tenir-ne cura), engloba tot just l’1% de la població del país.
Algunes d’aquestes petites poblacions semblen condemnades a l’abandonament total, en d’altres hi ha motius per a un cert optimisme (en una d’elles fins i tot s’hi ha obert una escola no fa gaire). L’obra mira de defugir les visions nostàlgiques i idealitzades, perquè al capdavall les gents d’aquests petits nuclis són tan diverses com les de qualsevol altre indret del món (tot i que segurament el seu dia a dia és menys trivial i més ardu, per exemple, el de molts habitants de la ciutat). En qualsevol cas, encara que no constitueixin per si sols exemple de res, aquest pobles que apareixen a l’obra poden ajudar a replantejar el nostre model de país, excessivament centrat en el fet urbà i que sovint descura la ruralia i la microruralia.
Cinquanta capítols, dues-centes fotografies i alguns mapes il·lustrats de gran format conformen aquest llibre, elaborat gràcies al finançament de prop de cent seixanta micromecenes. L’obra es complementa amb un web específic: www.microcatalunya.cat.
Trobareu la llista i distribució dels pobles visitats en aquest mapa:
(© La Vanguardia)
Podeu comprar el llibre, o almenys fer-ne un tastet, aquí.
