Publicacions d'interès de fora del Departament.
- DE LANGE, Tesseltje; BESSELSEN, Elles; RAHOUTI, Soumaya; RIJKEN, Conny. Cycling Cities. The European Experience. Eindhoven: Stichting Historie der Techniek, 2016. 256 p.
- GAWLIK, B.M.; EASTON, P.; KOOP, S.; VAN LEEUWEN, K.; ELELMAN, R. (ed.). Urban Water Atlas for Europe. Luxemburg: Publications Office of the European Union, 2017. 160 p.
- KHANNA, Parag. Connectography. Mapping the Future of Global Civilization. Nova York: Random House, 2016. 496 p.
DE LANGE, Tesseltje; BESSELSEN, Elles; RAHOUTI, Soumaya; RIJKEN, Conny. Cycling Cities. The European Experience. Eindhoven: Stichting Historie der Techniek, 2016. 256 p.
Cycling Cities: The European Experience és el resultat del Programa de recerca i educació en mobilitat urbana sostenible (SUM) creat per la Universitat Tècnica d’Eindhoven i la Fundació Història de la Tecnologia. L’obra analitza les polítiques urbanes que des de 1890 fins als nostres dies s’han implantat com a resposta a les necessitats dels ciclistes i els seus vehicles. Amb el concurs de les institucions acadèmiques esmentades i d’organismes del Govern neerlandès, d’empreses i d’agents de la societat civil, el llibre fa un repàs de la qüestió en nou països europeus, representats per catorze ciutats amb significació econòmica i productiva diversa (industrials, com Eindhoven, Lió o Manchester; o de serveis, com Basilea, Malmö o Utrecht).
A partir de l’anàlisi de la infraestructura, les polítiques passades i presents, les demandes socials, la competència d’altres mitjans de transport i l’existència o no d’una cultura ciclista forta, al llibre s’evidencien les grans diferències i els diversos problemes que sorgeixen en l’ús urbà de la bicicleta. Algunes ciutats van dur a terme polítiques dissuasives de la bicicleta en el passat i tot just ara miren de revertir la situació (Anvers, Eindhoven); d’altres no treuen tot el partit que podrien de la seva potent xarxa de transport públic per fer-la plenament intermodal amb les dues rodes (Estocolm); per altra banda, en el foment del transport urbà ciclista, els motius inspiradors de les campanyes públiques que es duen a terme són diversos, des de la creació d’una marca de ciutat potent fins a qüestions com la salut o el lleure.
Cycling Cities para esment en les pràctiques ciclistes de la població (la bicicleta com a mitjà de mobilitat obligada o recreativa); de les infraestructures (des dels carrils bici fins als aparcaments per a les dues rodes); dels diferents usuaris (residents, turistes, activistes); i de l’elaboració de plans i polítiques (des de la visió dels qui prenen les decisions fins a la dels enginyers del trànsit). Tot això, com s’ha assenyalat, amb una voluntat diacrònica que cobreix més de cent vint anys d’història de la mobilitat urbana.
Els resultats de les anàlisis realitzades en l’obra es plasmen de manera visualment atractiva, amb centenars d’elements gràfics com ara fotografies, taules, mapes i infografies que enriqueixen la publicació.
Podeu adquirir-la aquí.
GAWLIK, B.M.; EASTON, P.; KOOP, S.; VAN LEEUWEN, K.; ELELMAN, R. (ed.). Urban Water Atlas for Europe. Luxemburg: Publications Office of the European Union, 2017. 160 p.
La Comissió Europea ha publicat recentment el primer Urban Water Atlas for Europe, que mostra el paper fonamental d’aquest factor en la vida de les ciutats i informa sobre les pràctiques i desenvolupaments capdavanters que poden contribuir a fer un ús més sostenible i eficaç de l’aigua. L’obra és fruit de les contribucions d’una quarantena llarga d’autors, provinents dels àmbits institucional, acadèmic i empresarial. Un dels editors de l’obra, cal assenyalar, treballa a Casa Nostra: es tracta de Richard Elelman, de la Fundació CTM Centre Tecnològic de Manresa.
L’atles, que presenta la informació amb rigor científic i tècnic, tot i que de manera amena, centra la seva atenció en l’estat de la qüestió hídrica en més de quaranta ciutats i regions europees, i ho complementa amb un grapat d’exemples d’altres indrets del món. De la nostra rodalia geogràfica trobem el cas de Manresa i de Saragossa; si ampliem el focus al conjunt de la conca mediterrània, s’hi exposen les pràctiques hídriques urbanes de llocs com Dubrovnik, Atenes, Gènova o Jerusalem.
L’atles atorga a cada ciutat estudiada una empremta blava, a partir de vint-i-cinc indicadors relatius a l’aigua, els residus i el canvi climàtic. Ho fa de manera visual, amb infografies que permeten copsar ràpidament quines són les fortaleses i les debilitats de cada urbs en la gestió hídrica i ambiental, i que ajuden a identificar prioritats d’acció i d’inversió per a futures millores. A partir dels vint-i-cinc elements estudiats, s’elabora un índex blau, que en aquesta edició és encapçalat per Amsterdam –tot i que pel que sembla ha de millorar en la gestió dels seus residus sòlids.
Com a complement al Urban Water Atlas for Europe s’ofereixen dues eines interactives en línia: una de referida a l’empremta blava urbana, ja esmentada, i una altra de centrada en l’empremta ambre urbana; aquesta avalua els progressos realitzats per les ciutats en la ruta cap a la intel·ligència urbana i la sostenibilitat, prenent en consideració l’impacte ambiental global de la ciutat, la qualitat de vida que proporciona i els riscos a què està exposada.
Podeu obtenir l’atles en còpia PDF (gratuïta) o impresa (preu: 25 euros), només en anglès, a partir dels vincles que trobareu en aquesta pàgina, in fine.
KHANNA, Parag. Connectography. Mapping the Future of Global Civilization. Nova York: Random House, 2016. 496 p.
Parag Khanna és investigador de l’Escola de Política Pública de la Universitat Nacional de Singapur i doctor en relacions internacionals per la London School of Economics. L’obra que presentem aquí clou la trilogia que l’autor ha dedicat al nou ordre mundial, després de The Second World: Empires and Influence in the New Global Order i de How to Run the World: Charting a Course to the Next Renaissance.
La idea bàsica de Connectography és el fet que ens encaminem cap a un món modelat per la connectivitat més que no pas pels països: a parer de l’autor, la connectivitat és la nova destinació, i els poders (i les persones, i les nacions) guanyadors seran els més connectats (i que comptin amb aliats més fiables, segons la màxima “per què conquerir, quan pots seduir?” i d’acord amb la idea que en l’economia és més valuosa, actualment, la reciprocitat que el proteccionisme).
En aquesta obra Parag Khanna ens guia a través de la nova civilització mundial emergent: una civilització en xarxa, on els agents principals són les megaciutats i megaregions que competeixen en capacitat de connexió, superant les fronteres polítiques, i on les dinàmiques de poder venen marcades per les infraestructures de transport, energia i comunicacions i per les cadenes de subministrament que aquestes infraestructures poden generar. Fent un repàs d’alguns dels escenaris més crítics de la geopolítica mundial (Ucraïna, Corea del Nord, el mar de la Xina Meridional o el cercle polar àrtic, per esmentar-ne alguns), l’autor demostra que els conflictes, en el nostre segle, tenen la seva base, sense excepció, en factors com oleoductes, cables de comunicació submarina o accés geogràfic a nous mercats.
Malgrat tot, Khanna troba alguns motius per a l’optimisme: creu que els nous avenços en camps com l’energia acabaran fent innecessàries les guerres globals pels recursos; també és esperançador, a parer de l’autor, el fet que finalment el capital mundial està començant a implantar infraestructura productiva a regions fràgils i fins ara conflictives d’Àfrica (tot i que no sense oposició local, en ocasions, davant el creixent poder del capital xinès a la zona, per exemple); o el fet que països de l’Orient Mitjà hagin optat per superar les fronteres imposades per una descolonització desordenada mitjançant interessants projectes de xarxa energètica compartida i de corredors de transport en comú.
Podeu adquirir el llibre aquí.
