Publicacions d'interès de fora del Departament.
- WATSON, Julia. Lo-TEK. Design by Radical Indigenism. Colònia: Taschen, 2020. 420 p.
- UNITED NATIONS ECONOMIC COMMISSION FOR EUROPE. Climate Change Impacts and Adaptation for Transport Networks and Nodes. Ginebra: UN Publications, 2020. 216 p.
WATSON, Julia. Lo-TEK. Design by Radical Indigenism. Colònia: Taschen, 2020. 420 p.
Julia Watson és professora de disseny urbà a les universitats de Harvard i Colúmbia. A més és fundadora de Julia Watson Studio, dedicat al paisatgisme i a l’urbanisme, i dirigeix A Future Studio, un col·lectiu de dissenyadors preocupats pels efectes ecològics del canvi global.
En la seva obra més recent, Lo-TEK. Design by Radical Indigenism, Watson argumenta que les comunitats indígenes, titllades sovint de primitives, en realitat són capdavanteres a l’hora de crear sistemes plenament simbiòtics amb el món natural. Segons ella, les maneres de fer d’aquestes comunitats les doten de resiliència, fomentant la biodiversitat, mitigant els riscos hídrics, capturant emissions carbòniques i produint aliments.
Al seu parer, el món occidental té una visió excessivament complaent respecte de la tecnologia, basada únicament, i cada cop més, en certes fites high-tech que en tot cas s’estan revelant insuficients per fer front a la crisi global. Per aquesta raó, Watson és partidària que la indústria adopti alguns dels principis del disseny indígena, sovint vigents des de fa mil·lennis, a fi que ciutats d’arreu del món siguin capaces no només de mitigar el canvi climàtic, sinó d’esdevenir realment resilients enfront un futur cada cop més incert.
Watson ha estat desenvolupant des de fa uns quants anys el concepte de Lo-TEK (cal no confondre’l amb low-tech), amb el qual vol significar una filosofia del disseny caracteritzada pel traditional ecological knowledge (d’aquí les sigles). Aquesta concepció del disseny vol apartar-se de les eines que s’han vingut utilitzant tradicionalment a les societats occidentals, i s’oposa a la reutilització de l’alta tecnologia per solucionar les problemes que ella mateixa ha creat en primer terme. En canvi, advoca per explorar les tecnologies de les societats tribals i incorporar-les a la nostra manera de pensar l’espai i dissenyar les ciutats.
D’aquesta manera, a l’obra Lo-TEK. Design by Radical Indigenism Watson ens dona a conèixer nombrosos exemples d’aquestes tecnologies erròniament considerades primitives. Hi ha casos de pobles muntanyencs, de tribus boscanes, de comunitats que habiten deserts i de grups assentats en zones humides. Cadascun d’aquests entorns suposa uns riscos i uns reptes per als pobles que els habiten, però molts s’hi han adaptat eficientment i perfectament.
L’autora ens il·lustra per exemple sobre els ponts d’arrels vives del poble khasi, al nord de l’Índia, o sobre les illes mòbils fetes de totora al llac Titicaca, a l’altiplà andí, que construeixen els uru i els aimara; trobem una pràctica similar, des de fa més de sis mil·lennis, al sud d’Iraq, per part del poble ma’dan. Watson també ens informa sobre els mètodes tradicionals d’aqüicultura, amb sistemes de tractaments d’aigües residuals que encara avui depuren la meitat de les aigües brutes de la població de Calcuta, mitjançant la creació de zones humides que a més serveixen per produir hortalisses i peix. L’autora ens parla també dels kayapó del Brasil i les seves pràctiques agroforestals, consistents a introduir i conrear centenars d’espècies noves al cobricel del bosc tropical sense destruir-lo i obtenint grans rendiments agrícoles; trobem un mètode semblant a l’Àfrica, per part dels chagga de Tanzània, que han pogut integrar els cultius de més de dues-centes espècies vegetals amb interès comercial (com ara bananes o cafè) en la canòpia forestal originària.
En total el llibre fa un recorregut per quasi una vintena de països (a més dels esmentats, hi ha també per exemple les Filipines, Indonèsia o l’Iran) i en recull fins a cent vint tecnologies simbiòtiques amb el seu medi natural.
Segons Julia Watson, convindria trobar un punt de concurrència entre les dues corrents, la de l’alta tecnologia i la de Lo-TEK, a fi d’oferir solucions per al disseny urbà i periurbà. El disseny urbà, per ser sostenible, ha de prendre en consideració els sistemes “suaus” que utilitzen la biodiversitat com a bloc bàsic de la construcció de la ciutat; altrament, ignorant les pràctiques que durant segles han permès l’home de viure en plena simbiosi amb la natura, el disseny i l’urbanisme seran eines inútils per a la construcció de ciutats resilients, i no faran sinó agreujar els problemes del planeta, sosté l’autora.
UNITED NATIONS ECONOMIC COMMISSION FOR EUROPE. Climate Change Impacts and Adaptation for Transport Networks and Nodes. Ginebra: UN Publications, 2020. 216 p.
Els efectes acumulatius dels fenòmens meteorològics extrems, cada cop més freqüents i intensos, i d'altres conseqüències del canvi climàtic, com la pujada del nivell del mar, poden acabar produint danys en les infraestructures de transport, provocar interrupcions en la seva operativa, comprometre la mobilitat de persones i afegir pressió a la cadena de subministraments. El panell d'experts en canvi climàtic de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (UNECE) [1] ha analitzat des de 2015 aquests possibles impactes en la xarxa de mobilitat i els seus nodes, i ara publica els resultats dels seus estudis en aquest informe.
L'obra presenta les anàlisis de diverses variables climàtiques amb rellevància per a la xarxa de transport a l'espai ECE: carreteres, vies fèrries i estacions ferroviàries, vies navegables interiors i ports marítims. A més, el panell d'experts ha revisat experiències de països concrets (Alemanya, Finlàndia, França, Islàndia, els Països Baixos, Polònia i Romania; fora de l'espai ECE, el Canadà, Jamaica i Saint Lucia) i les presenta com a casos d'estudi de les diferents estratègies d'aproximació a aquests impactes. A partir dels casos d'estudi, el grup d'experts exposa un seguit de conseqüències o lliçons apreses i formula recomanacions d'actuació a escala nacional i internacional a fi de millorar la resiliència climàtica del sistema de transport.
Amb aquest treball, el grup d'experts vol conscienciar els gestors públics per tal que considerin, en la planificació, construcció, manteniment i operació de les infraestructures de transport, les variables vinculades al canvi climàtic i als fenòmens meteorològics extrems, i enforteixin la resiliència de les seves xarxes i nodes. A més, aspira a estimular la realització d'ulteriors estudis que serveixin per establir la base teòrica necessària per a àmbits locals i regionals concrets, amb els elements que calgui protegir i adaptar en cada cas.
Com a complement a l'informe, l'UNECE ofereix mapes regionals en format SIG, consultables aquí.
[1] Format per membres de la Comissió Econòmica per a Europa (ECE) com Alemanya, l'Azerbaidjan, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, la Federació Russa, Finlàndia, França, Islàndia, Itàlia, Macedònia del Nord, Malta, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Turquia, Txèquia i l'Uzbekistan; també per membres externs a l'ECE com Austràlia, el Canadà i el Japó; i per organitzacions internacionals com la Conferència de les Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD), l'Organització Meteorològica Mundial (WMO), la Secretaria de les Nacions Unides per a la Convenció-marc sobre Canvi Climàtic (UNFCCC), la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC), el Centre de Servei Climàtic d'Alemanya (GERICS) i la Universitat de l'Egeu (Grècia).
