Publicacions d'interès de fora del Departament.
- EFOUI-HESS, Maxime (coord.) Climat: L'insoutenable usage de la vidéo en ligne. The Shift Project, 2019. 36 p. Publicació en línia [PDF]
- DAHIYA, Sunil; MYLLYVIRTA, Lauri. Global SO2 emission hotspot database - Ranking the world’s worst sources of SO2 pollution. Greenpeace Environment Trust, 2019. 39 p. Publicació en línia [PDF]
EFOUI-HESS, Maxime (coord.) Climat: L'insoutenable usage de la vidéo en ligne. The Shift Project, 2019. 36 p. Publicació en línia [PDF]
Per bé que les oportunitats que ofereix el món digital, inclosos els vídeos, són valuoses, caldria calibrar-les preservant-ne només allò que és útil, a fi que l'ús que se'n fa sigui compatible amb els objectius de transició energètica i de limitació del canvi climàtic. I és que, ara com ara, l'ús del vídeo en línia és insostenible en termes de consum energètic i de contenció de les emissions de CO2.
Quatre grans categories de contingut generen el 60% del flux de dades mundial (VoD, vídeo sota demanda)
Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l'estudi que presentem, dut a terme per The Shift Project, un laboratori d'idees per a la descarbonització de l'economia. En un altre informe que va publicar l'any 2018 (Lean ICT – Pour une sobriété numérique) el laboratori ja alertava que l'empremta energètica del món digital (servidors, xarxes i terminals) augmentava d'un 9% anual, i que la seva petjada carbònica suposava quasi un 4% de la total a escala mundial. I segueix creixent any rere any.
Emissions de GEH de les diferents tipologies de vídeo en línia l'any 2018, en milions de tones de CO2. Se n'exclouen les transmissions en directe, els sistemes de videovigilància i els serveis de telefonia per Internet
Sembla que convé per tant qüestionar-se l'ús que es fa dels continguts digitals, especialment del que genera emissions de GEH i consums energètics més elevats: el vídeo en línia. Cal prioritzar, segons The Shift Project, i implantar una assignació de recursos en funció dels usos per tal de cenyir-se als límits planetaris.
Aquesta sobrietat digital implica disminuir la utilització i el pes dels vídeos, sense excloure'n la regulació per via normativa, amb el debat social que calgui per tal d'establir quins usos del vídeo en línia són de més importància, de manera que no es vegin compromesos a causa de l'excés de consum d'altres categories, en un sistema amb assignació de recursos.
L'informe es pot complementar amb tres eines, dues d'elles per fer visible l'impacte ambiental del vídeo en línia, i l'altra per actuar sobre la producció i la publicació d'aquesta mena de continguts, reduint el seu pes.
Les eines que poden ajudar a posar de manifest els impactes del vídeo en línia són un petit vídeo (anomenat "This video is bad for climate change. Thank you for watching!") i una extensió de navegador per a FireFox, Carbonalyser, que permet fer un seguiment del consum d'electricitat i de les emissions de GEH associats a l'ús que hom fa d'Internet. La tercera eina consisteix en una guia en PDF per aprendre a reduir, en unes poques passes, el pes dels vídeos que es vulgui publicar en línia, sense reduir-ne notablement la qualitat.
Accediu a l'informe Climat – L'insoutenable usage de la vidéo en ligne [PDF] aquí.
DAHIYA, Sunil; MYLLYVIRTA, Lauri. Global SO2 emission hotspot database - Ranking the world’s worst sources of SO2 pollution. Greenpeace Environment Trust, 2019. 39 p. Publicació en línia [PDF]
A partir de dades de satèl·lit procedents de la NASA, la branca índia de l'ONG Greenpeace ha publicat un informe i una cartografia mundial de la contaminació atmosfèrica per diòxid de sofre (SO2). Aquest gas no contribueix a l'escalfament planetari, però és altament tòxic ì en contacte amb altres components de l'aire pot ser precursor de triòxid de sofre (SO3) i d'àcid sulfúric (H2SO4), també perillosos per a la vida. Com a contaminant de l'aire, el SO2 provoca sobretot símptomes irritatius pulmonars, i contribueix a la mort prematura de prop de set milions de persones cada any arreu del món. Ambientalment, és responsable del fenomen de la pluja àcida.
La principal font antropogènica de diòxid de sofre és la crema de combustibles fòssils, com ara el carbó i el petroli, tant en centrals tèrmiques com en vehicles amb motor de combustió, així com en activitats de metal·lúrgia.
L'informe, aparegut el passat mes d'agost, fa una classificació dels principals focus estàtics d'emissió d'aquest contaminant. Com s'ha apuntat, l'obra es complementa amb un mapa en línia que permet localitzar-los amb precisió i saber quin origen tenen les emissions (volcànic, de carbó, de gas i petroli, o de foneries), i que mostra a més un evolutiu històric de les taxes d'emissions de SO2 de cada indret assenyalat, des de 2005 fins avui. Per al cas de les centrals tèrmiques de carbó, el mapa també ofereix la possibilitat d'accedir directament a les dades de cada instal·lació concreta a partir d'un llistat exhaustiu.
Norilsk (Territori de Krasnoiarsk, Rússia), amb les seves foneries de níquel, és el principal focus d'emissió de SO2 del món, amb taxes que ronden les 2.000 kt/any. La segona posició l'ocupen les centrals tèrmiques de carbó de la província de Mpumalanga, a la República Sud-africana, i la tercera, els complexos petroquímics de la companyia Zagroz, a l'Iran
Cal assenyalar que malgrat les normatives vigents que miren de limitar-hi aquesta mena d'emissions, Europa tampoc se salva de figurar a la classificació: entre els vint països amb més emissions de SO2 hi ha Sèrbia, Bòsnia-Hercegovina i Ucraïna, però també estats membres de la Unió Europea, com Bulgària. En tots aquests casos, les fonts d'emissió són centrals tèrmiques de carbó.
Podeu accedir a l'informe, en format PDF, aquí.
