Metodologia

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) fa un seguiment de les evolucions dels paràmetres ambientals del sistema de mobilitat de l’RMB en el marc del Pla director de mobilitat (pdM). En l’informe de seguiment del pdM de setembre de 2011, s’hi inclou l’evolució dels objectius ambientals i de la mobilitat del conjunt del sistema per a l’any 2010. Per a la seva elaboració s’ha comptat amb els factors de consum i emissió de contaminants i els resultats absoluts per a l’any 2010.

L’objecte principal de l’anàlisi és calcular la reducció del consum energètic, les emissions de CO2 i de gasos contaminants, l’accidentalitat i els costos externs que ha suposat la captació de nous usuaris al sistema de transport públic de l’RMB. Els resultats obtinguts són molt positius i reforcen la necessitat de continuar apostant per un transport públic de qualitat que atregui nous usuaris dels modes privats motoritzats. A més, les dades evidencien la importància de millorar el parc de vehicles i els nivells d’ocupació dels vehicles en tots i cada un dels modes, incloent els privats, per reduir el consum, les emissions, els accidents i els costos externs del transport.

Metodologia'

Per valorar l’impacte sobre cada aspecte ambiental analitzat s’apliquen, sobre la mobilitat amb cada mode de transport públic, les ràtios d’impacte diferencials en relació amb el vehicle privat motoritzat, per obtenir l’aportació a la millora ambiental d’aquests nous usuaris en comparació amb l’escenari en què es realitzessin els mateixos desplaçaments amb vehicle privat motoritzat.

Evolució del parc de vehicles 2004 - 2010

De l’evolució del parc de vehicles es poden extreure les conclusions següents:

  • Entre el 2006 i el 2010 el parc de vehicles es manté estable amb petits creixements. Pel que fa al tipus de combustible, s’ha produït un creixement dels turismes dièsel mentre que cada any es redueix el nombre de turismes de gasolina. Tanmateix, encara hi ha més turismes de gasolina que dièsel. Al mateix temps s’observa que el pes dels vehicles que utilitzen energies alternatives com els biocarburants o els vehicles híbrids és encara molt petit.
  • En el període 2004-2010, tan sols el parc de motocicletes i el d’autobusos augmenten tots els anys. La resta de vehicles disminueixen en unitats totals en el darrer bienni.

 

La mobilitat en vehicles – km

El període 2004 – 2008 ens mostren a grans trets que l’any 2006 va representar un punt d’inflexió en el comportament de la mobilitat viària. Mentre que en el període 2004-2006 la mobilitat viària va créixer a un ritme d’un 3,65% anual, entre 2006 i 2010 la tendència es va invertir amb un descens interanual de l’1,14%.

Es constata que la mobilitat en les xarxes interurbanes de més capacitat creix, entre 2004 i 2010, a un ritme interanual d’un 1,26%, mentre que la mobilitat en les xarxes de menys capacitat (menys de 4 carrils) disminueix a ritme d’un 1,87% interanual.

Percentatges modals


Els desplaçaments del sistema de transport públic

Els desplaçaments del sistema de transport públic

La demanda en l’àmbit del sistema tarifari integrat de transport públic de l’RMB ha estat l’any 2010 de 922,3 milions de viatges diaris. Aquest nombre significa un increment del 6,2% respecte l’any 2004. L’any 2008, però, es va arribar als 934,8 milions de viatges. Els desplaçaments realitzats pel sistema de mobilitat públic l’any 2010 han estat de 7.747,6 milions de passatgers-km. L’acumulat anual dels desplaçaments realitzats pels nous passatgers al llarg d’aquests 6 anys ha estat de 2.539,8 milions de passatgers – km, 2.033,4 milions corresponen a nous usuaris acumulats en el transport ferroviari i 506,4 a nous usuaris acumulats en l’autobús. Aquestes són les xifres que s’utilitzen en aquest informe per a calcular la millora dels vectors ambientals en l’RMB amb motiu de l’ús del transport públic col·lectiu.

Pel que fa a l’ocupació mitjana dels vehicles, s’han utilitzat els valors següents:


Ocupació mitjana


Consum energètic

Consum energètic

L’estimació de consum de combustible a l’RMB a causa del trànsit rodat l’any 2010 és de 2.044 ktep (quilo-tones equivalents de petroli), que representa una disminució del consum energètic anual d’un -1,25% respecte de 2004. El consum no ha deixat de disminuir des de l’any 2004.

L’anàlisi comparativa entre consum energètic i mobilitat reflecteix una modernització progressiva del parc i una tendència a l’augment dels motors dièsel, ja que l’increment del consum energètic en el període 2004-2010, és menor al de la mobilitat. Així, mentre l’increment de la mobilitat motoritzada és d’un 0,42 % anual, la variació de consum decreix a ritme del -1,25% anual.

L’evolució de l’indicador de consum per passatger-km per mode, ens mostra que els modes de transport públic són molt més eficients que els privats. Per exemple, l’autobús és, gairebé, 2,8 vegades més eficient que el turisme, i el ferrocarril ho és fins a 6 vegades més.

L’estalvi de consum energètic que s’ha obtingut gràcies als desplaçaments realitzats pels nous usuaris de transport públic entre els anys 2004 i 2010 és de 96.326,5 Tep si es considera que aquests usuaris s’haurien desplaçat alternativament en vehicle privat. Aquesta xifra suposa el 40 % de l’estalvi acumulat aconseguit des de l’any 2004 per al conjunt de la mobilitat, que és de 244.406 Tep. L’estalvi mitjà anual ha estat de 16.054,4 Tep.

Consum energètic


Emissions CO2

Emissions de CO2

L’evolució de les emissions de CO2 en cadascun dels segments de vehicles mostra un augment generalitzat durant el primer període 2004-2006, mentre que en el període 2006-2010 les emissions es contenen i disminueixen en tots els casos llevat en el sector ferroviari i les mercaderies lleugeres. Globalment, les emissions disminueixen amb una taxa de decreixement anual mitjana propera al -1,51%.

L’evolució de l’indicador d’emissions de CO2 per passatger-km per mode, ens mostra que el sistema de transport públic col·labora eficientment amb la reducció de les emissions de gasos efecte d’hivernacle (GEH). Així doncs, l’autobús emet, gairebé 3,35 vegades menys GEH que el turisme, i el ferrocarril fins a 4 vegades menys.


Emissions de CO2


Estalvi d'emissions de CO2

L’estalvi d’emissions de CO2 que s’ha obtingut gràcies als desplaçaments realitzats pels nous usuaris de transport públic entre els anys 2004 i 2010 considerant que aquests s’haurien desplaçat alternativament amb vehicle privat és de 267.951,2 t. Aquesta xifra suposa el 30 % de l’estalvi acumulat aconseguit  des de l’any 2004 per al conjunt de la mobilitat que és de 909.155 t. L’estalvi mig anual ha estat de 44.658,5 t.


Estalvi d'emissions


Emissions de PM10

L’any 2010 les emissions estimades van ser de 1.811 tones de PM10, el que representa una reducció anual respecte del 2004 d’un -4,99%.

L’estalvi d’emissions de PM10 que s’ha obtingut gràcies als desplaçaments realitzats pels nous usuaris de transport públic entre els anys 2004 i 2010 és de 77,5 t suposant que aquests usuaris s’haurien desplaçat alternativament en vehicle privat. L’estalvi mitjà anual ha estat de 12,9 t, xifra que suposa aproximadament un 16 % de la reducció de PM10 a l’RMB per al conjunt de la mobilitat per a l’any 2010.


Estalvi d'emissions


Emissions de NOx

L’any 2010 les emissions estimades van ser de 23.569 tones de NOX, el que representa una reducció interanual del 8,97% des de l’any 2004.

L’evolució mostra una progressiva reducció de les emissions de NOX. Aquesta tendència a la baixa esperada per les emissions de NOX és deguda, en part, a la renovació natural del parc, que sota el marc de les directives EURO potencien tecnologies que limiten considerablement les emissions d’aquests contaminants.


Emissions de NOx


Altres millores ambientals

L’estalvi d’emissions de NOx que s’ha obtingut gràcies als desplaçaments realitzats pels nous usuaris de transport públic entre els anys 2004 i 2010 és de 1.223,7 t considerant que aquests usuaris s’haurien desplaçat alternativament en vehicle privat. L’estalvi mitjà anual ha estat de 205,6 t xifra que suposa un 7 % de la reducció de NOx a l’RMB per al conjunt de la mobilitat per a l’any 2010.

Tanmateix, cal dir que, en el cas del NOx, aquesta evolució no reflecteix les tendències que s’observen per a les immissions d’aquest contaminant, que en gran part de punts de control té una tendència a l’estancament o, fins i tot, al creixement.

Altres millores ambientals

L’estudi també analitza els estalvis en accidentalitat i danys mediambientals que s’han produït gràcies als desplaçaments realitzats pels nous usuaris de transport públic entre els anys 2004 i 2010, considerant que aquests usuaris s’haurien desplaçat alternativament en vehicle privat, amb la qual cosa s’obtenen dues millores importantíssimes:

  • 20 víctimes greus menys a l’any en accidents de trànsit.
  • 23,4 milions d’€/any estalviats en danys mediambientals.


Autors

Redactat per: Marga Torre


Back to Top

Informació del document

Publicat a 04/05/12
Acceptat a 04/05/12
Presentat el 04/05/12

Volum Notícies, 2012
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Observació sistematitzada de l'impacte de plans i projectes

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Planificació territorial

Indicadors de seguiment de plans i projectes

Localització

Puntuació document

0

Visites 80
Recomanacions 0