CREAF. La pèrdua de carboni del sòl pot accelerar el canvi climàtic.

<ul><li>[[#bloc1|Estudi publicat a la revista Nature]]</li>
<li>[[#bloc2|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Estudi publicat a la revista Nature==

La prestigiosa revista Nature publica en el seu número de desembre un estudi, en el qual han participat els investigadors del CSIC al CREAF, '''Marc Estiarte i Josep Peñuelas''', que mostra la relació entre l’alliberament de carboni per sòls terrestres i l’acceleració del canvi climàtic.

La '''investigació a Nature''' revela que amb l’augment de la temperatura de la Terra els sòls podrien alliberar més carboni cap a l’atmosfera, el que faria augmentar encara més la temperatura. Això ens faria entrar en un cercle redundant difícil d’aturar. “L’activació d’aquesta retroalimentació pot accelerar i intensificar el canvi climàtic”, alerta Peñuelas. Els sòls de les regions boreals i de latituds encara més altes, que fins ara han estat en part congelades i amb grans estocs de carboni, serien els més sensibles a l’augment de la temperatura.

L’estudi explica com l’escalfament terrestre pot comportar que els sòls alliberin, en la previsió més conservadora, més de 55 petagrams de carboni (55 bilions de kg) fins el 2050. Aquest valor és l’equivalent a augmentar un 17% les emissions humanes de carboni a l’atmosfera previstes per aquest període. Els autors de l’estudi calculen que l’augment en 1 ºC de la temperatura terrestre pot provocar que els sòls alliberin de dues a tres vegades el carboni emès en un any per les activitats humanes. Una perspectiva força preocupant ja que l’acord de la COP21 a París de l’any passat establia com a objectiu que l’augment no superi els 2 ºC l’any 2100.

La investigació mostra com els sòls més sensibles a l’augment de la temperatura són els de les regions més fredes. “Els sòls àrtics i subàrtics estan freds i sovint congelats, com ho han estat durant segles o fins i tot mil·lennis. Amb la fredor, l’activitat microbiana ha estat més baixa i les restes vegetals no s’han descompost. Així, aquests sòls han alliberat poc carboni a l’atmosfera i n’han acumulat grans estocs”, explica en Marc Estiarte. Com que aquestes regions són les que més s’escalfaran, segons indiquen els models, “es pot alliberar una enorme quantitat de carboni a l’atmosfera”, afegeix Estiarte.

Aquesta anàlisi proporciona suport empíric a la vella certesa/preocupació de que l’augment de temperatures estimulen la pèrdua de carboni del sòl en direcció a l’atmosfera, conduint a la retroalimentació C-clima. Així doncs, el sòl podria accelerar l’escalfament planetari en el segle XXI.

De fet, un altre estudi en què també hi ha participat Josep Peñuelas i Marc Estiarte, publicat el passat 14 de novembre a la revista nord-americana ''Proceedings of the National Academy of Sciences'', explica perquè els sòls de latituds altes són els més sensibles al canvi de temperatura de la Terra. En aquesta investigació s’ha vist que l’alliberament de carboni pel sòl augmenta fins que la temperatura del sòl arriba als 25 ºC i, més enllà d’aquest llindar, es van reduint les emissions de carboni.

La temperatura dels sòls de regions temperades i tropicals és més propera a aquest límit, no així la dels sòls boreals més al nord que tenen, per tant, més recorregut per augmentar les seves emissions de carboni a l’atmosfera. Això, a més dels grans estocs de carboni que alberguen, fa que els sòls àrtics i subàrtics siguin claus per a les prediccions de canvi climàtic.

Per a més informació, podeu consultar els dos articles esmentats:

Crowther, T.W., Estiarte, M., Peñuelas, J. ''et al''. (2016). '''Quantifying global soil carbon losses in response to warming'''. ''Nature''. DOI: [http://www.nature.com/nature/journal/v540/n7631/full/nature20150.html  10.1038/nature20150]

Carey, J.C., Estiarte, M., Peñuelas, ''et al''. (2016).  '''Temperature response of soil respiration largely unaltered with experimental warming'''. ''Proceedings of the National Academy of Sciences''. DOI: [http://www.pnas.org/content/early/2016/11/08/1605365113.abstract 10.1073/pnas.1605365113]


[[Image:Naya_Torre_2017a-CREAF_-La-perdua-de-carboni-del-CREAF.perduaCarboni.png_763750284.png|center|443px|Extrapolació espacial de la vulnerabilitat a la temperatura de les existències de C del sòl: a. un mapa dels canvis previstos en les existències de C del sòl per píxel per al 2050 sota l'escenari "en absència d'aclimatació '. b. reduccions totals en la reserva mundial de C en l’escenari d’ 1 ° C i 2 ° C l'escalfament superficial del sòl de mitjana global en el 2050.]]

Extrapolació espacial de la vulnerabilitat a la temperatura de les existències de C del sòl: a. un mapa dels canvis previstos en les existències de C del sòl per píxel per al 2050 sota l'escenari "en absència d'aclimatació '. b. reduccions totals en la reserva mundial de C en l’escenari d’ 1 ° C i 2 ° C l'escalfament superficial del sòl de mitjana global en el 2050.


<span id='bloc2'></span>

==Autors==

Redactat de la noticia: [mailto:a.naya@creaf.uab.cat Albert Naya Díaz] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]

Per saber-ne més: [mailto:a.naya@creaf.uab.cat Albert Naya Díaz]


<span id='bloc3'></span>