Com serà l’urbanisme del futur?

El dimarts 24 de gener de 2023, el Col·legi de l'Enginyeria de Camins va organitzar una jornada híbrida amb el títol de “Cap a on vas, Barcelona? L'urbanisme metropolità de demà”.

Hi va participar el director general d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura, Agustí Serra. Podeu veure la gravació de la sessió, aquí.

La jornada partia de la premissa que Barcelona és molt més que una ciutat, és també un imaginari urbà que abasta una regió més àmplia que la dels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquesta àmplia regió metropolitana de Barcelona s’està vivint un moment de transformació, d’innovacions disruptives i de grans desafiaments socials, ambientals i econòmics. La intenció va ser reunir representants d’administracions i de professions diverses per pensar com ha de ser un urbanisme que doni resposta als reptes de l'urbanisme metropolità.

Cap a la Catalunya-Ciutat? Tres visions de la Barcelona metropolitana

La primera part de la sessió, presentada i conduïda per Andreu Ulied, president de la Comissió d’Urbanisme i Territori del Col·legi de l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, va reunir els màxims responsables tècnics de les tres principals administracions actuants a la regió metropolitana de Barcelona perquè exposessin la seva visió sobre la Barcelona metropolitana:

• Xavier Matilla, arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona.

• Xavier Mariño, director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

• Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya.

En apartats posteriors desgranarem amb més detall aquestes tres intervencions.

L’urbanisme i els grans reptes socials, econòmics i ambientals

La segona taula rodona, presentada per Javier Ortigosa, vocal de la junta del Col·legi de l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, va reunir quatre professionals de diferents àmbits:

• Anna Gener, economista, CEO de Savills Barcelona, consultora immobiliària que ajuda a implantar empreses a Catalunya. Va recalcar que el parc d’oficines satisfà la demanada existent i és exitós captant empreses i inversions. L’escala metropolitana funciona i Barcelona és una marca que atreu inversions al seu voltant, en especial si h ha bona oferta de transport públic. També la iniciativa del 22@ ha funcionat de manera excel·lent i no està sent fàcil de reproduir perquè la col·laboració publicoprivada va ser molt efectiva.

• Ramon Gras, enginyer de Camins, soci fundador d’Aretian, consultora que modelitza el territori, el teixit urbà i l’espai arquitectònic. Va centrar la seva intervenció la utilitzat de les eines de modelització per obtenir criteris d’ordenació urbana. Analitzant situacions urbanes a nivell mundial elaboren diagnosis de situacions urbanes i territorials, n’extreuen models i en deriven conclusions que poden ser utilitzades per a definir el futur amb eines d’urbanisme.

• Mariona Prat, geògrafa, cap de projecte del Pla de Barris del Poble-sec. Va baixar d’escala, fixant-se en el marc de vida quotidià que constitueixen els barris i que voldrien avançar cap al model de les ciutats de quinze minuts. La segona edició del Pla de barris de Barcelona té per objectiu reduir la vulnerabilitat dels barris mes desafavorits i treballa en sis grans àmbits temàtics (Ocupació, impuls econòmic i economia social, Espai públic i accessibilitat, Drets socials, equitat de gènere i acció comunitària, Educació i salut pública, Habitatge, Sostenibilitat ambiental i emergència climàtica). El mètode de treball és innovador i defineix objectius i accions mitjançant una governança de baix a dalt amb ciutadania, entitats i associacions locals.

• Marta Rofin, arquitecta, cap del departament Healthy Cities de Bax&Company. Va parlar de com incloure la perspectiva de salut a la planificació urbanística. La salut no és només l’absència de malaltia sinó és el benestar integral de la persona i té un lligam estret amb elements urbans. Els espais verds, la mobilitat o les característiques físiques dels habitatges i llocs de treball tenen un impacte sobre l’estil de vida, l’exercici o la salut mental. Coneixement sobre aquestes relacions i criteris per prendre decisions que millorin l’estat de salut són un camí a seguir en l’urbanisme del futur.

La visió des de l’Ajuntament de Barcelona

Xavier Matilla va començar fent èmfasi en el fet que estem en un moment de canvi de paradigma i que és necessària una pràctica urbanística que permeti adaptar la ciutat al canvi climàtic, a l’autosuficiència alimentària i a les desigualtats socials. L’estratègia de resposta passa per restringir el creixement a espais molt concrets i avançar en la regeneració urbana. En aquest camí cal potenciar tres factors:

• Renaturalització: no simplement plantar vegetació, sinó millorar les condicions ambientals del teixit edificat i de l’espai públic. I abordant un repte d’escala metropolitana: el model de mobilitat de gran impacte en l’ocupació de espai i l’emissió de contaminació atmosfèrica i acústica.

• Escala metropolitana: enfocant en la ciutat dels cinc milions, que no és un contínuum urbà però funciona de manera integrada. Més enllà de les necessitats de governança, i sabent que encara no estan cobertes, cal avançar en lògiques estratègiques. Cal repensar com Barcelona ciutat es relaciona amb el territori metropolità. Dissoldre una excessiva centralitat i permetre que els diferents sistemes urbans també treballin projectes urbans propis.

• Equilibri: engloba com a idees bàsiques: 1. Evitar la progressiva especialització dels teixits urbans, 2. Generar visions i decisions estratègiques, 3. Generar un nou pacte urbà-rural.

• Continuïtats: identificar projectes concrets que permeten generar continuïtats noves, com per exemple avingudes metropolitanes com Diagonal i Meridiana, i abordar temes pendents, com les rondes, l’eix del Besòs, la Gran Via i el litoral.

La visió de l’Àrea Metropolitana

El context del Pla director metropolità és l’àrea metropolitana, l’espai articulador d’una “ciutat dels 5 milions d’habitants”. Concentra la meitat de la població i del PIB, té una orografia particular i la formen 36 municipis molt heterogenis, amb tres tipus de ciutat (ciutat contínua, ciutats entrelligades, teixits de baixa densitat) i característiques molt diferents en aspectes clau com la renda mitjana o la composició de la població.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona és un ens de governança creat el 2010 que absorbeix les competències en medi ambient, mobilitat i governança d’ens previs i les amplia a altres, entre les quals ordenació del territori, amb la missió de defensar una visió de conjunt que conjugui els interessos de tots els integrants, sigui sostenible i inclusiva.

Xavi Mariño va destacar que la previsió és que el 2050 més del 70% de la població mundial es concentri a les grans metròpolis. I va esbossar quins són els components ideals per abordar la definició d’un model de ciutat de futur:

• Partir d’un projecte polític amb una dimensió polièdrica (aspectes, socials, territorials, ambientals, identitaris, culturals...), amb coneixement tècnic rigorós i estable en el temps i amb la capacitat d’evolucionar en funció de les circumstàncies.

• Garantir la lleialtat de les diferents administracions i la col·laboració publicoprivada.

• Identificar els instruments per definir el disseny del model, desenvolupar-lo i implementar-lo. En aquest sentit, la planificació urbanística és un element necessari però no suficient.

El nou pla director urbanístic metropolità està a cavall entre el planejament territorial i el planejament urbanístic general i, per tant, té un fort component estratègic. Ha de donar resposta a reptes globals com el canvi climàtic, la transició energètica o la disrupció tecnològica en un marc urbà consolidat que ha d’apostar per la regeneració urbans. Els quatre principis configuradors que el guien són

1. Maximitzar la funcionalitat ecològica i els serveis ambientals. Sobretot millorant la biodiversitat i les continuïtats ecològiques en un context amb fortes pressions antròpiques.

2. Reforçar sistema urbà policèntric. Amb eixos verds per descongestionar la ciutat, redistribuir oportunitats i reequilibrar el nivell de serveis i dotacions del territori metropolità.

3. Ordenar els assentaments urbans. Per garantir l’equilibri físic i funcional i la cohesió social i les condicions de vida dels ciutadans.

4. Identificar i prioritzar actuacions de grans infraestructures metropolitanes que garanteixin que el model metropolità és viable i és eficient metabòlicament.

L’AMB vol actuar en aquest territori ple de superposicions i friccions derivades del seu funcionament. A partir del seu coneixement i la seva missió l’AMB ha de promoure espais de participació, acord i consens, i facilitar el procés de transició de la ciutat cap al futur.

La visió des de la Generalitat

Barcelona sempre ha estat planificada amb una visió metropolitana. Des de l’eixample de Cerdà fins el pla de 1976, des del punt de vista territorial ha primat la supramunicipalitat. La governança urbanística supramunicipal també hauria de ser una peça clau i va ser reivindicada amb vehemència des de la DGOTUA per Agustí Serra. En el dia a dia hi ha un mar de contradiccions generat per dèficits de mecanismes de governança adequada. Això es fa palès en qüestions diverses tractades de manera heterogènia i individualitzada com la regulació d’usos turístics entre Barcelona i municipis colindants, les polítiques de descarbonització lligades a dinàmiques supramunicipals com l’augment de l’e-commerce o les meses de l’emergència habitacional.

Cal acabar el Pla director metropolità com abans millor. Però també i sobretot cal revisar el planejament urbanístic i fer-ho des del punt de vista de la innovació. El pla de 1976 va ser molt innovador, però està totalment esgotat, acumula 1.600 modificacions algunes d eles quals tenen tal transcendència que han desvirtuat el document inicial. Cal un nou planejament urbanístic municipal.

Va llançar dues recomanacions per al Pla director metropolità que està elaborant l’AMB:

• Concretar els àmbits funcionals per als quals cal revisar el planejament i fer-ho des de la visió supramunicipal. Aquesta revisió es podria iniciar fins i tot abans de l’aprovació definitiva del Pla.

• Parlar de la relació dels llocs de treball amb el lloc de residència. La regeneració urbana és una qüestió prioritària, però cal buscar un equilibri entre llocs de treball i població de residència.

En aquest moments s’estan desenvolupant dos grans plans de sistemes urbans: el de Tarragona i el de Girona. Aquesta nova cultura, que entén que l’urbanisme s’ha de fonamental en visions supramunicipals, està impulsant un canvi de tendència i afavorint l’eclosió de visions territorials més àmplies amb planificacions compartides. Això és el primer pas cap al que pot esdevenir una “àrea metropolitana de Girona” o de “Lleida”.

Tampoc no es pot obviar la realitat de la franja on es concentra la població catalana: el litoral. Aquesta franja està esdevenint un espai que vira de segona a primera residència. Com es dota de millor transport públic cap a Tarragona i Barcelona? O el repte que suposa el fet que més del 70% del parc edificat té una antiguitat superior a 40 anys. En definitiva, reptes n’hi ha molts i cal abordar-los amb urgència.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Agustí Serra