El juliol es va presentar públicament el projecte de l’Edifici D del Campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), promogut per l’INCASÒL.
El nou equipament tindrà 14.352 m2 destinats a la recerca (10.670 m2 en superfície i 3.682 m2 sota rasant), suposarà una inversió de 24,3 milions d’euros i estarà ocupat per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i grups d’investigació de la Universitat.
El nou Edifici D del Campus està projectat per ser un centre altament sostenible, tant en la seva construcció com en el manteniment, igual com els altres edificis del Campus Diagonal-Besòs.
Contents
El projecte
El guanyador del concurs convocat per l’INCASÒL per a la redacció del projecte i la direcció de les obres ha estat l’equip format per Cantallops Vicente Arquitectes i Coma Arquitectura. Es preveu que les obres comencin a principis del 2024 i el lliurament sigui durant el darrer trimestre de 2025.
El nou equipament estarà situat entre la rambla Central del Campus i el carrer d’Eduard Maristany. L’Edifici D es construirà sobre algunes preexistències ja executades (fonaments i part de l’estructura de les plantes soterrànies). Serà un edifici esglaonat amb una volumetria de dues alçades: d’una banda, planta baixa més sis i, de l’altra, planta baixa més tres.
El projecte guanyador planteja un edifici altament sostenible i inclou en la seva estratègia energètica sistemes passius i bioclimàtics. L’estructura, les instal·lacions i la resta d’elements constructius responen a necessitats i criteris essencials com per exemple assolir l’objectiu NZEB (nearly Zero-Energy Building), que suposa tenir un consum d’energia zero o nul, maximitzar l’eficiència i l’autogeneració́ energètica i minimitzar l’energia de funcionament.
Destaca el pati com a element vertebrador de l’edifici. Es tracta d’un atri bioclimàtic que es converteix en el cor de la construcció. Travessa tot l’edifici cosint-lo des de la planta soterrani fins a la planta coberta.
Aquest element arquitectònic s’activa de diferents maneres, segons l’època de l’any i els requeriments climàtics de l’edifici (hivern-estiu, dia-nit), de manera que al cap de l’any proporcionarà un estalvi en la demanda energètica. A l’hivern, durant el dia, actua per efecte hivernacle, acumulant una bossa d’aire preescalfat. A les hores sense radiació solar, aquest aire calent permet reduir les pèrdues energètiques per tot el perímetre del pati, transformant l’edifici en un volum compacte i de molt baix factor de forma. En canvi, a l’estiu el pati queda obert per la seva part superior, permetent una ventilació creuada dels espais interiors. D’aquesta manera s’evita el sobre escalfament dels espais interiors, amb la conseqüent rebaixa de demanda energètica de refrigeració.
Pel que fa a la gestió́ de l’aigua, el projecte preveu que la coberta de l’edifici porti incorporada una proposta de recollida, filtratge i reutilització́ de l’aigua pluvial per a reg de l’enjardinament tant exterior com interior.
La vegetació proposada combinarà̀ espècies de mínim consum d’aigua no invasives per a espais entapissats i arbrat de poca profunditat d’arrelament, garantint la captació́ solar a l’hivern i protecció́ solar a l’estiu. S’ha tingut present, també́, que la disposició́ de la vegetació́ permeti un fàcil accés per al manteniment i neteja. Per als espais dels patis comuns de l’edifici, es proposen espècies interiors de baix manteniment en jardineres.
Un altre element vertebrador del nou edifici de recerca del Campus és la façana bioesfèrica. Això vol dir que la façana de l’edifici es concep com un element natural que embolcalla verticalment el volum de forma ordenada i s’adapta a cadascuna de les orientacions per fer front als diferents gradients de radiació solar.
També cal posar en valor la flexibilitat i versatilitat quant als usos i la distribució dels espais, i que es tracta d’un edifici sostenible econòmicament.
Els ens de recerca
Com s’ha dit, al nou Edifici D s’ubicaran grups de recerca de l'IREC i l'IBEC, ambdós membres de la xarxa CERCA presidida per la Generalitat de Catalunya, així com grups de la pròpia UPC.
L’IREC, que contribueix en l'objectiu de fer un futur energèticament més sostenible des del desenvolupament científic i tecnològic, ocuparà el 60% de la superfície disponible al nou edifici. L’IBEC−centre consorciat per la Generalitat, la Universitat de Barcelona (UB) i la UPC− és un centre de recerca que abasta gran part dels àmbits de la bioenginyeria i compta amb l’objectiu de convertir-se en el soci tecnològic dels hospitals, dels centres de recerca biomèdica i de les universitats del seu entorn, ocuparà el 20% de l’espai del nou equipament. I, finalment, la UPC, hi ubicarà part dels seus grups de recerca en el 20% restant de superfície disponible de l’Edifici D.
El Campus Diagonal-Besòs
El Campus Diagonal-Besòs de la UPC es va posar en marxa el setembre del 2016, amb 3.100 estudiants i 400 docents i investigadors de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). Amb una oferta de set graus, quatre màsters i quatre programes doctorats, centrada en les enginyeries biomèdica, elèctrica, electrònica industrial i automàtica, de l’energia, mecànica, química i de materials. A més de l’activitat docent, l’EEBE té vinculats 41 grups i centres de recerca en diferents àmbits de l'enginyeria.
El Campus Diagonal-Besòs és un projecte en constant creixement gràcies a la col·laboració de les institucions impulsores (l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, la UPC, la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci del Besòs i el Consorci de la Zona Franca). El seu desenvolupament va molt més enllà dels edificis inicials de la UPC, és un espai d’interacció de la comunitat universitària i dels veïns, on no només s’hi estudia, sinó que també s’hi investiga, s’hi viu, s’hi innova i s’hi desenvolupen projectes empresarials i de lleure.
Aquest espai d’innovació i coneixement, situat entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, és un dels campus universitaris més potents en enginyeria sostenible de Catalunya, amb més de 150.000 m2 de sostre edificable per acollir docència, recerca, innovació, activitat empresarial i serveis a la comunitat universitària. El Campus s’ha constituït, també, amb la voluntat de tenir un impacte rellevant en el territori, i de ser-ne motor de transformació social i econòmica.
Actualment, al Campus hi ha quatre edificis en funcionament:
- Edifici A. Edifici de docència i serveis de l’EEBE, amb 20.000 m2 de superfície sobre rasant que concentra les activitats de docència, els serveis i els espais de gestió.
- Edifici de recerca C, amb 5.750 m2 de superfície, i edifici de recerca I, amb 6.330 m2, on s’han situat els grups i centres de recerca (essencialment de les àrees d’energia, d’enginyeria biomèdica, d’enginyeria química i d’enginyeria de materials) i el Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona.
- Edifici H. Residència Diagonal-Besòs, per a estudiants, professors i investigadors, que es va posar en marxa el quart trimestre de 2019.
Quan el projecte estigui del tot desenvolupat, el Campus comptarà amb 13 edificis i una comunitat d’unes 15.000 persones.
En evolució constant
L’impuls del nou centre de recerca se suma als últims avenços del Campus viscuts l’any passat. Des de principis del 2021, compta amb un gran parc verd de més de 20.000 m2 que uneix la Rambla de La Mina amb l’àmbit del Port Fòrum i obre l’accés al mar tant a la comunitat universitària com als veïns dels barris de l’entorn. La urbanització d’aquesta àrea ha permès ordenar els espais lliures que constitueixen el Parc del Campus i el seus àmbits de connexió externa.
A més, des del març de 2021 s’està tirant endavant la construcció d’un nou edifici (E) que permetrà acollir activitat econòmica provinent de pimes, start-ups i altres iniciatives emprenedores principalment orientades a sectors relacionats amb l’activitat d’investigació i recerca del Campus. El futur edifici tindrà capacitat per acollir fins a unes 700 persones.
Autors
Redactat per: Carles Mas, Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Carles Mas, Jordi Sola
