El 19 de maig de 2020 la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic va organitzar la Jornada de presentació de la campanya de vigilància de l’ozó troposfèric 2021.

Isabel Hernández, sub-directora de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, va destacar que la Generalitat treballa en dos àmbits principals:

  • recollir i difondre informació a la ciutadana perquè pugi adoptar mesures d’autoprotecció, si escau
  • reduir els nivells d’ozó a l’atmosfera mitjançant el nou Pla de millora de qualitat de l’aire, que incorpora com a novetat l’ozó.

La jornada tenia dues parts: en la primera s’analitzaven els canvis en l’ozó troposfèric provocats per la reducció de trànsit durant la gestió de la pandèmia al llarg del 2020 i en la segona es presentaven les novetats de la campanya d’aquest any.

El programa, les presentacions i el vídeo de la jornada es poden veure aquí.


Draft Rubert Taya 176227198-image2.png

COVID i ozó troposfèric

Xavier Querol, professor d’Investigació de l’Institut de Diagnosi Ambiental IDAEA-CSIC, va parlar de la influència de la COVID sobre la problemàtica de l’ozó troposfèric.

El mecanisme bàsic de formació de l’ozó és diferent a l’estratosfera (on, de fet, va permetre que aparegués la vida) i a la troposfera.


Draft Rubert Taya 176227198-image3.png


A la troposfera, aquest mecanisme de formació de l’ozó és molt complex. L’ozó és un contaminant secundari que no és emès per cap font contaminant sinó que es genera quan es donen determinades condicions meteorològiques (radiació solar intensa i temperatura suficient) i hi ha presència de precursors de l’ozó (compostos orgànics volàtils i òxids de nitrogen). Les rutes de generació són complexes i sensibles a múltiples factors.

Querol va exposar els resultats dels estudis que ha fet en relació amb els nivells d’ozó i les tendències temporals a la península Ibèrica a partir de 326 estacions de mesura amb dades almenys dels darrers 9 anys.


Draft Rubert Taya 176227198-image4-c.png


Com es veu a la imatge següent, l’anàlisi de les tendències d’ozó dels darrers 10 anys ha mostrat que s’han produït superacions dels valors objectius de protecció a la salut i a la vegetació així com els recomanats per l’OMS. La resolució d’aquesta problemàtica requereix mesures de consens local, regional, estatal i internacional, ja que per exemple, quan a Catalunya es donen nivells de fons elevats d’ozó troposfèric, a banda de l’aportació a l’ozó dels contaminats locals, també hi pot haver una aportació transfronterera com, per exemple, de l’àrea de Marsella.


Draft Rubert Taya 176227198-image5-c.png


Com il·lustra la imatge inferior, la superació dels llindars horaris, en canvi, es dona en àmbits molt puntuals, i podria millorar amb mesures localitzades.


Draft Rubert Taya 176227198-image6.png


L’estudi també mostra que en els darrers 20 anys, malgrat la reducció de NOx, l’exposició de la població a ozó s’ha incrementat, especialment en zones urbanes.

El 2020 va ser un any atípic i els patrons d’ozó van variar perquè el trànsit es va reduir molt durant part de la temporada de formació d’ozó (els mesos de bon temps).


Draft Rubert Taya 176227198-image7.png


A banda de l’ozó, un estudi a nivell mundial quantificava en el 8’8% la reducció d’emissions de CO2. Espanya va ser el país on aquesta baixada va ser més accentuada, i la causa principal en va ser la baixada de trànsit.

Xavier Querol mostra que amb una baixada del trànsit del 25%, la baixada de l’ozó troposfèric a les zones emissores (com Barcelona) oscil·la entre 2 i el 10%, mentre que a les zones receptores (com la plana de Vic) és d’un 12% de mitjana. Això s’observa a les diferents ciutats espanyoles i els seus voltants (Barcelona, Madrid, València...).

Les conclusions finals de l’estudi estan sintetitzades a la imatge següent:


Draft Rubert Taya 176227198-image8.png


Per últim, com a fet preocupant, l’investigador va destacar que a Barcelona durant el confinament la càrrega de PM10 va reduir-se, perquè prové d’obres i neumàtics però la càrrega de PM2,5 (malgrat la baixada del 65% del trànsit durant el confinament) no va baixar suficient per complir els llindars que marca l’OMS. Això es deu a la presència d’amoníac generat per la plana de Vic, una zona amb un fort impacte d’aquest contaminant.


Novetats de la campanya de 2021

Eva Pérez, cap de la Secció d’Immissions de la DGQACC, va exposar la situació a Catalunya. La dinàmica de formació de l’ozó explica que sigui un contaminant important a la plana de Vic, ja que està a sotavent de Barcelona, i s’hi concentren les emissions de precursors generats a la capital. El patró de la setmana tipus mostra que la presència d’ozó a Osona creix els dies laborals fins arribar un pic el divendres, i disminueix durant el cap de setmana.


Draft Rubert Taya 176227198-image9.png


El marc normatiu de l’ozó també és molt complex. Està establert al Reial decret legislatiu 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. S’hi fixen dos valors (el valor objectiu de protecció de la salut i el valor objectiu de protecció de la vegetació) i dos llindars (el llindar d’informació i el llindar d’alerta) que no s’han de superar. També s’hi estableix que l’administració ha d’adoptar mesures per informar la població quan se superin els llindars.


Draft Rubert Taya 176227198-image10.png


L’any 2019 es van produir diverses superacions de llindars, en un fenomen d’interès per estudiar. L’any 2020, a causa de la disminució dels precursors provocada per la reducció de trànsit durant i després del confinament, es van tenir moltes menys superacions de llindars i s’ha produït una reducció dels nivells de fons d’ozó.

Avaluació.jpg


L’anàlisi de la tendència dels darrers anys mostra que la superació de llindars es manté estable i fortament lligada a la meteorologia.

Pel que fa a l’operativa de la campanya de vigilància de l’ozó troposfèric, abasta del 15 de maig al 15 de setembre, cada dia de 8h a 21h. La recepció de dades cada 10 minuts al Servei de Vigilància i Control de l’Aire permet fer la vigilància. Les eines de modelització (bàsicament, CALIOPE del BSC) permeten fer un pronòstic. Si es preveuen superacions de llindars s’activa l’avís preventiu i/o el protocol de superació de llindars.


Draft Rubert Taya 176227198-image15.png

Si efectivament es produeix una superació de llindars (d’informació o alerta), dins de l’hora següent s’activa el protocol corresponent.


Draft Rubert Taya 176227198-image16.png

Les novetats principals d’aquest any 2021 són:

  • La possibilitat de rebre un correu electrònic quan s’activin avisos per ozó, PM10 i NO2, que es pot sol·licitar aquí.
  • L’eliminació de la zona de qualitat de l’aire que estava definida per l’activitat de la central de Cercs. Una part de la zona ha passat a Pirineu Oriental i l’altra a Catalunya Central.
  • Nova versió de l’aplicació AireCat, que apareixerà properament i inclourà actualitzacions més sincronitzades amb les dades, l’opció d’idioma anglès o avisos per PM2,5, entre d’altres.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà, Eva Pérez i Nil Dominguez

Per saber-ne més: Eva Pérez i Nil Dominguez

Back to Top

Informació del document

Publicat a 22/06/21
Presentat el 21/06/21

Volum Notícies relacionades amb la COVID-19, 2021
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Puntuació document

0

Visites 0
Recomanacions 0