L’Observatori del Territori publica un nou treball que permet comparar les dades urbanístiques de Catalunya amb les de les diferents comunitats autònomes espanyoles. S’analitzen les dades que proporciona el sistema d’informació urbana (SIU), del govern espanyol, per conèixer la realitat urbanística de les comunitats autònomes d’Espanya i poder, així, comparar els valors amb els de Catalunya.
Contents
Sabies que?
El document complet es pot descarregar aquí.
Nota metodològica
En aquest treball s’analitzen les dades que proporciona el sistema d’informació urbana (SIU) del govern espanyol, per conèixer la realitat urbanística de les comunitats autònomes d’Espanya i poder, així, comparar els valors de Catalunya amb la resta de comunitats.
El SIU és una eina desenvolupada per la Direcció General d’Habitatge i Sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana en col·laboració amb les comunitats autònomes i altres Administracions competents en la matèria. Aquesta eina ofereix informació urbanística d’un total de 4.883 municipis espanyols, el que representa un 60% del total de municipis d’Espanya.
Al llarg de l’anàlisi es tracten quatre temàtiques:
- La classificació del sòl: s’analitza la distribució de les classes de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable) dels municipis integrats al SIU, per comunitats autònomes. Alhora, s’ha calculat un indicador de m2 de sòl/habitant de cadascuna de les tipologies del sòl per a cada comunitat i per al conjunt d’Espanya.
- Les figures de planejament urbanístic: es mostra el percentatge de municipis que disposen de cada figura de planejament per comunitats autònomes (normes de planejament urbanístic, planejament general, delimitació del sòl i sense planejament general).
- La capacitat d’acollida del sòl d’activitat econòmica i residencial: s’ofereix informació del sostre potencial i del sostre pendent d’edificar en sòl d’activitat econòmica i en sòl residencial. Alhora, per al sòl residencial, es mostra informació relativa al nombre d’habitatges pendents d’edificar.
- Finalment, es presenta una comparativa entre el territori de l’àrea metropolitana de Barcelona i el municipi de Madrid.
Classificació del sòl: m2 de sòl per habitant
Aquest indicador ens permet comparar la proporció del teixit urbà (consolidat i no consolidat) i urbanitzable (delimitat i no delimitat) de les comunitats autònomes.
El sòl urbà i urbanitzable a les comunitats de Catalunya i Madrid mostra unes proporcions similars. Al País Basc, les proporcions de sòl reservat per al creixement urbanístic per habitant són les més moderades.
També s’observa que la comunitat de Múrcia té una reserva molt gran de sòl per urbanitzar, el que fa pensar en una concepció diferent d’aquesta classe de sòl.
En el treball es mostren aquestes dades segons l’indicador i segons la superfície de cada tipologia de sòl.
Capacitat d’acollida en sectors de desenvolupament: nombre d’habitatges pendents d’edificar en sòl residencial
Els sectors de desenvolupament corresponen als àmbits on es preveuen transformacions urbanístiques, estan formats pel sòl classificat com a sòl urbanitzable delimitat i com a sòl urbà no consolidat.
El mapa mostra el nombre d’habitatges pendents de construir de cada comunitat autònoma segons quatre rangs diferenciats per quatre colors. A més, per a cada comunitat, el primer requadre conté el potencial en nombre d’habitatges pendents d’edificar i el requadre gris conté el percentatge d’habitatges pendents d’edificar respecte del nombre d’habitatges potencial total.
El territori que té el major potencial és Andalusia, amb 1,3 milions d’habitatges per a 8,5 milions d’habitants, seguida de Castella i Lleó i Castella la Manxa que, amb 2,1 i 2,4 milions d’habitants tenen un potencial de 0,8 i 0,7 milions d'habitatges.
Comparativa entre l’àrea metropolitana de Barcelona i el municipi de Madrid
L’àrea metropolitana de Barcelona (integrada per 36 municipis) i el municipi de Madrid tenen una superfície i una densitat de població força similar.
Comparativament, l’àmbit metropolità de Barcelona té un percentatge major de superfície de sòl urbà. En canvi, Madrid enregistra un percentatge més elevat de reserves de sòl urbanitzable per al creixement urbà. El conjunt de sòl urbà i urbanitzable representa un 63% de la superfície total a Madrid i un 52% a l’àmbit metropolità de Barcelona.
La superfície de sòl no urbanitzable respecte del nombre d’habitants a Madrid és de 68 m2/ hab; a l’àrea metropolitana és de 93 m2/ hab, i al conjunt del país, hi ha 6.957 m2 de sòl no urbanitzable/hab.
Autors
Redactat per: Eva Pulido
Per saber-ne més: Eva Pulido, Júlia Trias
