Un litoral al límit

El 9 de setembre de 2021, el Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible (CADS) va presentar en línia l’Informe Un litoral al límit. La presentació es pot veure aquí i l’Informe està disponible a la web del CADS en la seva versió íntegra i com a resum executiu.

Aquest Informe es fa públic un any més tard de la presentació de l’Informe Una mar de canvis (vegeu notícia aquí) el juny de 2020, el qual feia una descripció de valors naturals i impactes del context actual, una revisió de les oportunitats per al creixement blau i una proposta de recomanacions per a la gestió del medi marí i costaner. Un cop fet públic, es va considerar –en part pels estralls causats pel temporal Glòria– que valia la pena aprofundir en la qüestió complexa i crucial de la gestió de l’àmbit costaner.

Per tant, l’Informe presentat en aquesta ocasió se centra, com el seu subtítol indica, en fer recomanacions per a una gestió integrada de la costa catalana.

La jornada va ser conduïda pel Sr. Arnau Queralt i Bassa, director del CADS. La benvinguda va ser a càrrec del Sr. Ramon Roca i Enrich, president del CADS i l’honorable Sra. Teresa Jordà i Roura, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Ambdós van recalcar l’abast i la velocitat dels canvis que afecten la franja litoral, on es concentra més de la meitat de la població del país i la necessitat de guanyar consciència col·lectiva i impulsar accions decidides per avançar en una gestió més sostenible d’un “litoral al límit”. En aquest sentit, el president del CADS va repassar algunes dades clau de l’Informe per subratllar que la situació és crítica i la consellera va posar en valor iniciatives aprovades o en curs com els PDU de revisió de sòls no sostenibles, l’Estratègia marítima de Catalunya, ajudes a la pesca i l’aqüicultura sostenibles, el mapa d’hàbitats marins o la revisió de l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic.

El litoral

Algunes dades de partida destacades sobre la franja costanera van ser:

• 580 km de longitud.

• 70 municipis (6’7% de superfície, 43’4% població, molta activitat econòmica, en especial turística, hàbitats d’alt valor natural).

• 59% de la superfície dels primers 100 m costaners urbanitzada.

• 32% del parc d’habitatges litoral és de segona residència.

• 61% de les platges afectades per desaparició de dunes i 30%, per la disminució d’hàbitats dunars durant al segona meitat del segle XX.

• Al delta de l’Ebre la costa retrocedeix més de 10 m/any.

• El 2035, potser només un 54% de les platges actuals tindran l’amplada necessària, un 9% poden estar completament erosionades.

La diagnosi

L’informe proposa 10 recomanacions estratègiques per a una gestió integrada de la costa catalana, que es van exposar al principi de la jornada.

El Dr. Carles Ibáñez i Martí, conseller del CADS i ponent de l’Informe, va començar recalcant que tenim una costa amb una grau d’ocupació intensíssim a nivell mundial (el 59% urbanitzat esmentat). La tendència d’augment del nivell del mar i d’intensitat de tempestes se sumen –podrien ser descrites com un tsunami a càmera lenta. L’espai d’acomodació (amplada suficient per esmortir l’efecte dels fenòmens previstos) només està assegurat en un 20% de la costa. Les aportacions de sediments dels rius a la costa i als deltes es redueixen. Les aportacions exògenes de sorres a les platges són cada vegada més nombroses.

Pel que fa a la situació biològica, un 70% de les espècies i un 50% dels hàbitats marins estan de la Directiva hàbitats en mal estat de conservació, i només un 17% dels hàbitats amb un estat de conservació favorable. Els elements de degradació i pèrdua d’hàbitats principals són la congestió i “rigidització” de la costa i la reducció de l’aportació de sediments.

A més, l’afectació dels impactes del canvi climàtic sobre infraestructures diverses de la costa (transport, energia, sanejament, comunicacions, ports i dàrsenes...) serà alta (els danys estimats del temporal Glòria sobre ports i platges van ser de 75 milions d’€) per la qual cosa és necessari actuar de manera preventiva.

Tot plegat dibuixa un escenari crític al litoral. I fa evident que tan ambientalment, i socialment com econòmicament (i cada vegada més!) surt més a compte intensificar una política del litoral diferent, que prioritzi propostes més sostenibles i que anticipin solucions a problemes que, si no, poden ser dramàtics.

Les propostes del CADS

Les deu línies d’actuació que l’Informe suggereix són:

1. La promoció de nous models de desenvolupament econòmic.

2. L’ampliació de l’escala territorial de les actuacions de gestió del litoral, abastant l’àmbit de la conca hidrogràfica i la zona marina d’influència.

3. L’acceleració de l’adaptació al canvi climàtic, repensant la costa per fer-la més resilient.

4. La conservació d ela biodiversitat (mitjançant la restauració dels ecosistemes litorals i els espais d’alt valor socio-ecològic).

5. La desrigidització i desurbanització de les zones litorals més antropitzades i exposades als riscos climàtics o més properes a espais naturals.

6. L’avanç en la gestió ecosistèmica dels espais i recursos marins, augmentant la superfície de les reserves marines, regulant les activitats de lleure i fent més sostenibles la pesca i l’aqüicultura.

7. L’aprofundiment en el coneixement i la recerca per definir trajectòries d’adaptació.

8. La divulgació del coneixement..

9. La consolidació de la cogovernança com a mecanismes de decisió i gestió i promoció d’aliances publico-privades.

10. La distribució de costos eficient i justa entre els agents del litoral.

La Dra. Puri Canals i Ventín, consellera del CADS i ponent de l’informe, va descriure amb més detall les deu propostes de l’Informe, que no només preveuen accions de conservació sinó que se centren en els usos i la gestió.

1. Crear i potenciar un Conservatori del Litoral, que faci plans de desrigidització, restauració i conservació, impulis el desenvolupament socioeconòmic del litoral i dinamitzi el fòrum del litoral.

2. Dissenyar i implementar un Pla estratègic i un Pla d’acció per a la desrigidització, restauració i conservació de la costa, que delimiti àrees d’interès prioritari, adquireixi terrenys i desenvolupi una línia prioritària d’actuació sobre el sistema duna-platja.

3. Dissenyar i desenvolupar un Pla territorial sectorial de turisme, del qual es descriuen els aspectes prioritaris.

4. Impulsar un Pla de transformació i rehabilitació de l’hàbitat urbà litoral, que prevegi una infraestructura verda supramunicipal, accions de biodiversitat i SbN a escala urbana i millores dels nuclis urbans litorals.

5. Elaborar un Programa d’actuacions urgents d’adaptació al canvi climàtic en infraestructures de mobilitat, hidràuliques, de protecció i d’habitatge.

6. Restituir la dinàmica hidromorfològica de la xarxa hidrogràfica i del litoral, amb accions amb visió territorial del país, com el by-pass de sediments al pantà de Riba-roja, la desrigidtizació de cursos canalitzats i els cabals ecològics dels rius o el restabliment del transport longitudinal de sediments.

7. Aprofundir i ampliar els instruments de conservació, restauració i gestió ecosistèmica en els sistemes litorals marins , amb mesures dirigides al sector pesquer, l’aqüicultura o els hàbitats marins.

8. Desenvolupar els instruments legislatius i operatius necessaris per implantar un model d’economia circular i de gestió de residus que redueixi la càrrega de plàstics i altres residus contaminants que arriben a la mar, transposant la Directiva de reducció de plàstics d’un sòl ús i aprovant una Llei de residus i recursos per a un model més circular.

9. Introduir nous instruments legals de fiscalitat ambiental (impostos, taxes i sistemes de pagament per serveis aplicades a elements que afecten el litoral).

10. Desenvolupar una estratègia coordinada i un programa de vigilància i monitoratge del sistema litoral que compti amb dades actualitzades i accessibles i amb eines d’avaluació.

La doctora va acabar subratllant que fer la proposta no havia estat fàcil i tampoc no ho seria aplicar-la, però que es basava en una visió de gestió integrada del litoral i que seria imprescindible avançar-hi.

El futur de la costa catalana: diàleg sobre les propostes del CADS

Després de la presentació de les propostes de l’Informe, va tenir lloc un debat en relació amb les qüestions que s’hi plantegen. S’hi van convidar alguns experts que han fet aportacions i han participat en el debat que ha acompanyat el procés per elaborar l’Informe.

La Dra. Cèlia Marrasé Peña, investigadora principal del Grup d’Ecologia del Plàncton i Salut dels Oceans i vice-directora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), va destacar el valor de l’Informe, la seva visió global i la valentia de les propostes, posant a disposició la seva institució per avançar en el camí. I va remarcar que cal tenir clar que no protegim el mar sinó que el mar ens protegeix a nosaltres.

El Dr. Josep Maria Aguirre i Font, professor agregat interí de Dret Administratiu de la Universitat de Girona (UdG), va destacar que l’Informe és rellevant per 3 motius: cal deixar de prioritzar la mitigació i posar l’èmfasi en l’adaptació, disposem dels instruments legals de protecció del litoral i ha arribat el moment ineludible, com les tempestes ens mostren. S’haurà de ser honestos perquè no es podrà protegir tota la costa, i caldrà acomodar-se de manera dinàmica a la nova realitat, que serà canviant, i tenir en compte que els recursos són limitats i no suficients. Els exemples francès i britànic poden ser útils amb exemples d’urbanisme adaptatiu i canviant.

La Dra. Carolina Martí i Llambrich, directora de l’Institut de Medi Ambient de la UdG i coordinadora científica de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, va destacar que el marc conceptual i metodològic de l’Informe és integral en diferents aspectes. En primer lloc, aborda el territori costaner de manera unitària i la dimensió espacial, ecològica, econòmica o social de litoral perquè són interdependents. En segon lloc, aborda el litoral a diverses escales i té en comptes dinàmiques que transcendeixen límits concrets. En tercer lloc, planteja un model de gestió socioecològic, que consideri aspectes físics, ecològics, econòmics i socials i vetlli per la sostenibilitat. En quart lloc, planteja una gestió sistèmica adaptativa, que evolucioni de manera flexible i iterativa segons el que la monitorització contínua mostri. Per últim, es suporta en la convicció bàsica en l’acció col·laborativa (cogovernança, ciència ciutadana, integració de coneixements diversos...). Va destacar com a propostes especialment valentes la desrigidització del litoral i solucions basades en la natura.

L’Il·lm. Sr. Aron Marcos Fernández, tinent d’alcalde d’Ecologia Urbana i Seguretat de l’Ajuntament de Calafell i representant de la Taula de municipis per a un litoral sostenible, va subratllar que l’Informe es publica en un món molt oportú ja que s’està produint el desmantellament de la central tèrmica del Foix i s’ha d’escollir entre alternatives que comporten el manteniment de les estructures o alternatives que pugin orientar-se en direccions més toves. I que les propostes orienten el camí a seguir per les polítiques municipals, que de vegades no tenen els mitjans per recolzar-se en una expertesa suficient.

El Sr. Eduard de Ribot i Molinet, advocat i representant de SOS Costa Brava, va donar suport ple a ‘Informe recalcant que des del seu punt de vista el litoral a sobrepassat el seu límit. Va reclamar major incidència i concreció en les propostes d’ordenació del territori i va reclamar diferents mesures urgents: desclassificació massiva de sòls litorals que estan al límit mitjançant plans directors que apliquin les condicions fixades per la legislació (restriccions per pendents o espais naturals protegits, per exemple) o preservin especialment la primera línia de mar, moratòria urbanística en tots els sòls urbanitzables que tenen interès a tot el litoral, la revisió i modificació del planejament urbanístic de tots els municipis litorals.

Després d’una petita ronda de conclusions per als ponents, la cloenda de la jornada va anar a càrrec del Sr. Arnau Queralt i Bassa, director del CADS i del Sr. Albert Alins i Abad, director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, que va reconèixer que el litoral està sobrehumanitzat i ha sobrepassat en part la seva capacitat de càrrega, va posar en valor iniciatives aprovades i en curs així com la posta en marxa del Conservatori del Mar i del Litoral, que està inclosa en el pla de legislatura i va compartir línies d’actuació de la seva unitat que comparteixen els objectius de l’Informe.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà