Estudi sobre l’espai de la Plana de Vic. M2009

Coordinació de l’activitat: El Projecte està promogut pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i coordinat pel Programa de Planejament Territorial de la Secretaria de Planificació Territorial.

Altres participants: Xabier Eizaguirre Garitagoitia, tècnic redactor.

Període: data d’inici el 1 de juliol de 2009 i data d’acabament el 30 de setembre de 2009.

Objectiu:

Les propostes per la ciutat agrària de la Plana és un projecte que tracta d’identificar el territori rural de la Plana de Vic i establir unes bases per evitar-ne la degradació de l’entorn.

Descripció:

Amb aquest Estudi sobre l’espai agrari de la Plana de Vic es tracta d’aprofundir en la construcció d’un instrument que faciliti el tractament directe de les problemàtiques d’un territori amb símptomes d’abandó i suburbialització. Aquest estudi planteja dues parts. Per una banda: I. La ciutat agrària de la Plana i per l’altra: II. La plana que volem.

I. La ciutat agrària de la Plana

A aquesta primera part es fa una descripció d’emmarcament territorial de la Plana. Es desenvolupen diversos punts tant des del punt de vista territorial com des del punt de vista econòmic de les oportunitats i les dinàmiques del territori.

En el medi físic es fa una descripció de la Plana.
En la realitat construïda es plantegen quines han estat les tendències i els processos en els darrers anys, la forma del territori com a factor d’identitat i el territori humanitzat-urbanitzat de la plana.
En els Instruments de gestió de la ciutat agrària es considera la necessitat d’un enfocament territorial de les problemàtiques que es generen prevalent el criteri de preservar la identitat pròpia de la plana, l’anàlisi de les oportunitats i les dinàmiques en el territori, la identitat enfront la suburbialitat en què el procés de suburbialització de la comarca d’Osona situa els osonencs en un punt intermedi entre la ciutat i el camp, la dispersió territorial i ciutat difusa, l’afectació de la mercantilització de l’espai i l’heterogeneïtat d’usos rurals, la recuperació d’espais i la dinamització social i, finalment, els grups de demandes socials entorn l’espai rural.
En les oportunitats del territori de la Plana s’explica el territori com a producte capaç d’aportar diferents estructures que s’haurien de llegir com a clau d’adequació moderna. Es considera l’eix fluvial de les colònies industrials com a primera estructura, la masia evolucionada com a segona i, finalment, les portes urbanes-àrees de nova centralitat on s’explica com les activitat productives col·lapsen les perifèries de les ciutats madures en lloc de trobar espais per a compartir.
A una Plana plena de llocs s’analitza la construcció i les taques difuses de la Plana, la tipologia d’enclavaments estesos al territori rural, la varietat de normativa i disposicions tant de caràcter general com particular que afecten els diferents punts de la Plana, i com es comptabilitzen les dades de la dispersió agrària i com, finalment, s’arriba a uns estàndard quantitatius de referència de sòl.

II. La plana que volem

En la segona part es plantegen les bases i directrius per a un acord per al territori de la Plana. Aquestes bases i directrius van adreçades a les institucions i entitats que sense ànim de lucre vetllen per la conservació del patrimoni físic i cultural de la Plana.

a) Bases.

Objecte: es planteja la Plana com a territori emblemàtic del paisatge natural de la Catalunya central, que s’estén en l’imaginari col·lectiu com un espai singular.
Finalitats: evitar la degradació del territori rural. En aquest sentit la creació d’un òrgan territorial propi de l’espai rural de la Plana és una aposta perquè el respecte de l’entorn sigui una norma d’ús i es produeixi una presa de consciència col·lectiva de l’existència d’una ciutadania específica de la Plana.
Funcions a dur a terme: posar en marxa una política unitària pel que fa al sòl rural delegada en una agència del territori.
Objectius: aprofundir en la construcció d’un instrument que faciliti el tractament directe de les problemàtiques d’un territori amb símptomes d’abandó i suburbialització. La creació d’aquesta eina ha de servir per replantejar una realitat i poder transformar en força dinàmica l’entorn i les inquietuds que s’hi donen (dispersió d’activitats i usos rurals de la Plana).

b) Directrius de protecció i acció en el territori de Plana.

Directrius respecte del paisatge: senyalització, posada en valor i manteniment dels paratges d’interès paisatgístic de la Plana que no gaudeixin de reconeixement institucional. Organitzar a escala territorial una línia d’investigació associada directament al territori de la Plana de Vic com elements de síntesi i unitat d’estudi. Riscos ambientals d’actuacions immediates.
Directrius espacials: mantenir una visió de conjunt el sòl no urbanitzable de manera que sigui possible organitzar les zones de serveis mancomunades i tractar els problemes de suburbialització del paisatge i del territori.
Directrius respecte dels usos admesos en el rural: de desenvolupament de polítiques de recolzament als petits productors agraris que reconverteixin la seva oferta cap a una producció ecològica. Desenvolupament de polítiques de dinamització del patrimoni rural mitjançant la subvenció de noves activitats productives sense ànim de lucre.
Directrius de dinamització de l’espai rural: per a l’establiment de lloguers de manteniment serà d’utilitat l’estudi d’experiències de banda ètica. Per a la gestió cívica d’espais cal promoure la constitució d’una reforma legal que reconegui el caràcter dels serveis a la comunitat. Per a la concertació dels nous usos dels espais abandonats cal propulsar les noves formes de democràcia local com els pressupostos participatius o les taules de desenvolupament comunitari. Oferir beneficis fiscals als particulars que acceptin treballar dins del marc global d’un projecte que tingui com a objectiu la dinamització de l’espai rural. Promoció d’oficines territorials. Impulsar la suma de capitals per a la creació de cooperatives.
Directrius respecte de les explotacions agràries i ramaderes: la coordinació de les iniciatives socials, culturals i econòmiques entorn a la dinamització del patrimoni rural. Elaboració de plans estratègics. Gestió per a la protecció i l’aprofitament sostenible del sòl de valor agrícola de la Plana. Potenciar els grups d’experiències d’economia solidaria. Instaurar una relació estreta entre ramaderia i sòl.
Directrius d’infraestructures i trama viària: compliment de la normativa vigent pel que fa al condicionament de la xarxa de camins. L’elaboració d’un pla de rehabilitació i millora de la xarxa de camins. Coordinació per al desenvolupament d’una mobilitat sostenible. Gestió de recollida selectiva de residus. Promoure la creació d’un àrea de transport mancomunada.
Directrius patrimonials: Recuperació del patrimoni.
Directrius de turisme, oci i cultura: posar el turisme al centre de les polítiques de construcció de l’espai i programar no solament actes sinó també activitats.