Catalunya aspira a ser una "smart region” amb el suport de la modelització per prendre decisions amb l’objectiu de reduir la contaminació atmosfèrica.

• Introducció
• Sistemes operatius de pronòstic de qualitat de l'aire
• Actuacions en situacions d'episodis ambientals de contaminació
• Mesures industrials
• Autors

Introducció

Actualment, la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA) disposa de tres sistemes operatius de pronòstic de la qualitat de l’aire, els resultats dels quals s’utilitzen per elaborar diàriament el butlletí de pronòstic de qualitat de l’aire a tot el territori de Catalunya. La resolució més gran està implantada a la regió metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona. Aquest butlletí inclou el resum de la qualitat de l’aire del dia anterior i el pronòstic per al dia en curs i per a l’endemà.

Sistemes operatius de pronòstic de qualitat de l'aire

Els tres sistemes operatius de pronòstic de qualitat de l’aire de què disposa la DGQA són el CALIOPE, del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación; l’ARAMIS, del Grup de Recerca i Modelització Atmosfèrica Meso i Microescalar del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, i la plataforma SIAM, un sistema integrat de pronòstic de qualitat de l’aire i alertes desenvolupat per l’empresa METEOSIM.

'Descripció'dels sistemes operatius de pronòstic de qualitat de l’aire

Els tres sistemes descrits disposen d’un mòdul meteorològic, un mòdul d’emissions i un mòdul de transport i dispersió dels contaminants atmosfèrics.

1. El mòdul meteorològic proporciona la informació meteorològica necessària per als mòduls d’emissió i de transport i dispersió dels contaminants. Els tres sistemes realitzen la predicció meteorològica amb el model WRF-ARW, desenvolupat pel National Center for Atmospheric Research (NCAR).  
2. El mòdul d’emissions fa una estimació de les emissions atmosfèriques provinents de les diferents fonts (antropogèniques i biogèniques) disgregades espacialment i temporal i amb les especiacions químiques requerides pels models fotoquímics. A diferència del que succeeix amb el model meteorològic, cada modelitzador disposa del seu propi model d’emissions.
3. El mòdul de transport i dispersió dels contaminants és el que permet obtenir les concentracions dels diferents contaminants i elaborar el pronòstic de qualitat de l’aire. Com en el cas del model meteorològic, els tres sistemes utilitzen el mateix model fotoquímic, el CMAQ, desenvolupat per la US Environmental Protection Agency (EPA).

Actuacions en situacions d'episodis ambientals de contaminació

Actuacions en situacions d’episodis ambientals de contaminació

La DGQA preveu l’activació d’un episodi ambiental de contaminació atmosfèrica quan, en un determinat nombre d’estacions de mesura que integren la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya, els nivells de contaminació pel diòxid de nitrogen superin el valor límit horari i hi hagi previsió de situacions meteorològiques que poden dificultar la dispersió de contaminants a la regió metropolitana de Barcelona, o excepcionalment quan una altra situació justificada ho exigeixi. També s’activa un episodi ambiental de contaminació atmosfèrica per l’increment significatiu de la concentració de partícules fines PM₁₀, que ja es va fer dos cops l’any 2012 per causa de pols subsahariana i l’impacte dels incendis de l’Empordà.

Durant aquests episodis ambientals, es defineixen mesures destinades a reduir les emissions de diòxid de nitrogen i PM₁₀ mitjançant la gestió de la velocitat i protocols d’actuacions en el sector industrial i energètic; així com la difusió d’avisos informatius a la xarxa de transport públic metropolitana.

En relació amb la gestió de la velocitat, s’informa al Servei Català de Trànsit (SCT), d’acord amb el protocol signat, que establirà el límit màxim de velocitat variable que no pot superar els 90km/h en les vies dotades de sistema de velocitat variablen i que, alhora, s’informarà que la limitació és per motius ambientals, llevat que ja sigui inferior per altres raons. En la resta de vies es recomanarà circular, com a màxim, a aquesta velocitat.

Pel que fa al sector industrial i energètic, s’han establert uns protocols d’actuacions amb les cimenteres i les tèrmiques en què s’hi inclouen una sèrie d’accions a portar a terme durant la declaració de l’episodi, en la mesura que sigui possible, dins del regim d’operació de la fàbrica.

Pel que fa a la comunicació dels episodis ambientals a la població, s’ha establert un protocol entre el DTES i el Centre d’Informació del Transport Metropolità (TransMet), mitjançant el qual es duran a terme una sèrie de comunicats a través de la xarxa de TransMet encaminats a informar a la població sobre les accions que poden dur a terme per disminuir la utilització del vehicle privat i contribuir a la reducció d’emissions de contaminats de ciutat.

El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire en l’horitzó 2015 estableix la creació d’una plataforma de models de dispersió que permetin elaborar una previsió dels nivells de contaminació a l’atmosfera. Els models són una eina addicional que serveix per avaluar la incidència en els nivells de qualitat de l’aire de l’anticicló de subsidència i dóna suport al procés de decisió d’activació dels protocols d’accions.

Actuacions per reduir els compostos orgànics volàtils precursors de l’ozó troposfèric al Camp de Tarragona

Les actuacions s’estableixen dins el marc del conveni entre el DTES i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per preservar i millorar el medi ambient, que té com a objectiu principal establir el marc de col·laboració per aconseguir més eficiència en la protecció del medi ambient des del punt de vista del desenvolupament sostenible, així com proposar unes mesures d’actuació.

En concret, pel que fa al vector aire, des de la DGQA s’informa a l’AEQT, dues vegades al dia, del pronòstic pel que fa als nivells d’ozó troposfèric al Camp de Tarragona i de la superació del llindar d’informació, en les que es produeixi.

Per altra banda, en cas de risc o superació del llindar d’alerta, es durà a terme un Pla d’actuació a curt termini per tal de reduir els nivells d’ozó troposfèric, que conté les actuacions que les dues parts han de dur a terme en cas de risc de superació del llindar d’alerta al Camp de Tarragona o en cas de superació del llindar d’alerta en la mateixa zona durant 3 hores consecutives o superior.

Mesures industrials

De les actuacions que es deriven d’aquest Pla d’actuació, a l’Administració li correspon una part informativa, de recomanacions sanitàries i de difusió a la premsa i als ens locals. A l’AEQT correspon la part operativa en relació a  l’adopció de mesures industrials.

En general,  les mesures previstes inclouen:

1. Retardar certes operacions.
2. Reduir el funcionament de determinades instal·lacions al mínim possible.
3. Reduir la presa de mostres de productes que puguin generar emissions de COV.
4. Consultar si alguna planta està aturada abans de posar-la en funcionament.
5. Eliminar la purga de tancs que puguin ocasionar arrossegament de productes que generen COV.
6. Reduir al mínim els transvasaments de productes de tancs que puguin generar emissions.
7. Posposar les operacions de manteniment d’equips que puguin originar emissions de COV, excepte en els casos en què, per motius de seguretat, sigui necessària una actuació d’urgència.
8. Modificar el programa de manteniments preventius que impliquin purgues d’equips. 

  Millores en  els sistemes d’informacióa la poblacióen episodis d’ozó

Per combatre l’ozó, cal reduir les emissions dels seus precursors, les emissions dels quals estan lligades en gran part amb el trànsit.

L'ozó és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament a l'atmosfera per una font, sinó format d’acord amb reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), els compostos orgànics volàtils (COV) i una radiació solar intensa al llarg d'un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores). Així, l'època típica dels màxims d'ozó coincideix amb la primavera i el principi de l'estiu. Els principals precursors de l'ozó (NOx i COV) s'emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes.

La manera de disminuir els nivells d'ozó a l’aire ambient és evitant o reduint l'emissió dels seus precursors, els quals provenen majoritàriament del trànsit rodat i de les indústries. Si es disminuïssin els nivells dels òxids de nitrogen als gran nuclis de població, com per exemple a la regió metropolitana de Barcelona, s’apreciaria una disminució dels nivells d’ozó troposfèric i una millora de la qualitat de l’aire a les regions situades a sotavent d’aquests grans nuclis. El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire en l’horitzó 2015 preveu, gràcies a les seves mesures, la disminució d’alguns dels precursors, reduint les emissions dels diferents sectors.

Però fins que aquesta reducció no sigui efectiva de tal manera que es deixin de superar els nivells permesos per la legislació, cal informar a la població d’aquesta situació perquè les persones més sensibles a patir algun efecte sobre la seva salut prenguin mesures preventives. És per això que permanentment es vigilen els nivells d'ozó mesurats a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica però, a més, durant el període en què hi ha possibilitats que els nivells d'ozó superin el llindar d'informació a la població, s'engega la campanya de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric. Aquesta campanya respon a l'obligació d'informar a la població sobre les incidències esdevingudes i quin és el pronòstic de la seva evolució, així com de les mesures per evitar efectes nocius derivats de l'exposició.

Enguany s’han incorporat, com a novetat a la campanya d’ozó troposfèric, els preavisos de superació d’alguns dels llindars establerts, els quals es fan arribar als ens locals i a la població en general quan es preveu que hi haurà superació dels llindars establerts per aquest contaminant. L’objectiu d’aquests preavisos és que els ens locals puguin actuar de manera preventiva abans que se superin els llindars. Per tal de realitzar aquests preavisos, és fonamental disposar d’un model de pronòstic de qualitat de l’aire que permeti conèixer amb antelació quins nivells d’ozó s’assoliran.

Establiment de les condicions per als vehicles nets

La DGQA està treballant per tenir una norma que estableixi les condicions per ser vehicle net/ecològic, la qual anirà més enllà de tenir en compte el CO₂, com s'ha fet habitualment fins ara, i també s’inclouran requisits pels contaminants de ciutat (òxids de nitrogen i partícules) que són els contaminants que més afecten la salut dels ciutadans que viuen en entorns urbans. En la definició de vehicle net/ecològic, es tindran en compte els criteris establerts per a la concessió del Distintiu de garantia de qualitat ambiental de flotes de vehicles (que és una identificació de caràcter voluntari que s’atorga a les flotes de vehicles d’empreses i professionals autònoms respectuosos amb el medi ambient), en la guia de compra verda de vehicles (que proporciona informació pràctica i precisa als ciutadans per ajudar-los a escollir vehicles amb criteris ambientals -baixes emissions i eficiència energètica- per accedir al descompte del 30% en les autopistes amb el sistema ecovia-T o per acreditar-se per accedir al carril bus VAO de la C-58, així com també s’harmonitzaran amb els criteris del nou impost de circulació que actualment estudia el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que s’ha compromès amb la DGQA per poder seguir des de prop la seva definició.

Totes aquestes mesures formen part del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire en l’horitzó 2015 i la darrera és la primera que s'ha consensuat entre els municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i el DTES, tal  com es recull en l’acord per un aire més net que va ser aprovat recentment en la darrera assemblea anual de la xarxa. Com a exemple, la informació que proporciona el sistema de modelització de la qualitat de l’aire es fa arribar als municipis per tal que dins de les seves competències en matèria de mobilitat puguin exercir les mesures que creguin convenients per evitar emissions i no empitjorar la qualitat de l’aire durant els dies següents en què es preveu que aquetes emissions siguin minses.

No es pot deixar de banda la necessitat d'implementar mesures que redueixin la mobilitat del vehicle privat a l'interior de les ciutats i dels vehicles pesants als eixos viaris de la regió metropolitana de Barcelona de forma estructural atès que més del 60% de la població  de Catalunya viu en municipis que sobrepassen els requisits de qualitat de l'aire fixats per la UE.

Autors

Redactat per: Marga Torre

Per saber-ne més: Assumpta Farran