Un petit avió teledirigit, alimentat amb querosè sintètic, ha servit per demostrar la viabilitat d'un nou procediment d'obtenció de combustible a partir d'aigua marina ideat per científics del Naval Research Laboratory (NRL) dels Estats Units.
Amb uns 100 mg/l, la concentració de CO2 a l'aigua de mar és unes cent quaranta vegades superior a la concentració de CO2 a l'aire. Entre el 2% i el 3% d'aquesta quantitat és CO2dissolt en àcid carbònic, l'1% forma part de carbonats i el 96%-97% restant, de bicarbonats.
La peça principal del procés proposat per l'NRL és un mòdul d'electròlisi d'intercanvi de cations (E-CEM), de tecnologia pròpia, capaç d'extreure el CO2 de l'aigua de mar, tant el dissolt com el lligat, amb una eficàcia del 92%, segons els seus promotors. Això s'aconsegueix reequilibrant els carbonats i els bicarbonats a CO2 i produint, al mateix temps, H2.
El bastiment de captura de carboni E-CEM de l'NRL. Inclou una unitat d'osmosi inversa, el subministrament d'electricitat, el mòdul de recuperació de CO2 de tecnologia NRL i el separador d'H2. Té unes dimensions de 160 cm x 91 cm x 152 cm i és fàcilment escalable mitjançant l'addició d'unitats d'E-CEM i de reactors suplementaris. (© US Naval Research Laboratory)
Els gasos, posteriorment, es transformen en hidrocarburs mitjançant polimerització controlada en un reactor amb catalitzador metàl·lic. L'NRL ha obtingut d'aquesta manera molècules d'hidrocarburs del rang C9-C16, assolint taxes de conversió de CO2 properes al 60% i minvant la producció, no desitjada, de metà (CH4), en favor d'olefines, de cadenes més llargues i insaturades, com s'ha dit, aptes per exemple per a l'aviació i la navegació.
El cost estimat del combustible obtingut amb aquesta tecnologia de l'NRL és d'entre 3 $ i 6 $ per galó (1 galó equival a 3,78 l), i el procediment podria esdevenir viable comercialment en un horitzó d'entre set i deu anys. En una primera fase la producció d'hidrocarburs tindria lloc en instal·lacions terrestres, però per a més endavant es preveu que la tecnologia pugui funcionar in situ, evitant la necessitat de tornar a la costa per proveir-se de combustible, o els subministraments en navegació paral·lela, sempre perillosos.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
