Projecte pilot BIM.

• Projecte pilot BIM
• Autors

Projecte pilot BIM

La darrera pràctica innovadora que hem incorporat al BPI (Banc de Pràctiques d’Innovació del Departament) és el Projecte Pilot BIM impulsat per la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat i la Subdirecció General de Projectes i Expropiacions de la Secretaria General.

El projecte va sorgir de la inquietud per perseguir la millora de l’eficiència de tots els processos que es produeixen abans, durant i després de la construcció d’una infraestructura tant de les empreses privades que hi intervenen com de les unitats del Departament.

 

Marc metodològic

Per tal de millorar l’eficiència de  la gestió dels projectes, les obres i l’explotació de la infraestructura  es proposa:

 

1. Un enfoc complert o integral de la infraestructura des de la seva planificació fins a la fi de la seva vida útil. És un enfoc basat en el cicle de vida de la infraestructura.
2. Incorporar el concepte Plan-Do-Check-Act o “Model de Millora contínua”

  Aquesta metodologia de gestió descriu els quatre passos essencials que s'han de dur a terme de forma sistemàtica per aconseguir la millora contínua en la gestió. El cercle de Millora Contínua el formen 4 etapes cícliques, de manera que una vegada acabada l'etapa final s'ha de tornar a la primera i repetir el cicle de nou, així les activitats són revaluades periòdicament per incorporar noves millores. Les quatre etapes són Planificar, Fer, Controlar i Actuar                                                                                                                                        

                                                                                             

  Plan-Do-Check-Act (PDCA):

1. Planificar (Plan): cercar les activitats susceptibles de millora i establir els objectius a assolir.
2. Fer (Do):realitzar els canvis per implementar la millora proposada. Generalment convé fer una prova pilot per provar el funcionament abans de realitzar els canvis a gran escala.
3. Controlar (Check):un cop implantada la millora, s'estableix un període de prova per verificar el seu correcte funcionament. Si la millora no compleix les expectatives inicials, caldrà modificar-la per ajustar-la als objectius esperats.
4. Actuar (Act):finalment, una vegada finalitzat el període de prova s'han d'estudiar els resultats i comparar-los amb el funcionament de les activitats abans d'implantar la millora. Si els resultats són satisfactoris, s'implantarà la millora de forma definitiva, en cas contrari s'haurà de valorar si fer canvis per ajustar els resultats o si s'han de descartar.

      3. Eliminar els anomenats “Silos”, o disciplines que ara es tracten com a mons separats; planejament, disseny,            contractació, contractistes, subministradors i client, per treballar totes les fases i els agents implicats conjuntament.

  Hi ha tres metodologies que implantades de forma conjunta permetrien millorar l’eficiència en el sector de la construcció i assolir els objectius descrits:

1. BIM (Building Information Modeling)

És un model en 3D que conté dades de cada fase del cicle de vida d’un projecte i és accessible per a tots el agents implicats.

Una altra de les avantatges del BIM és que confecciona un prototipus que, millora la comunicació entre els implicats i amb el client i pot implicar un canvi disruptiu en la manera de treballar tant les fases de disseny, com pel seguiment de l’obra, com en l’explotació de la infraestructura.

 

1. IPD (Integrated Project Delivery)

És una metodologia de gestió de projectes que integra persones, sistemes, empreses  i pràctiques en un procés que, de manera col·laborativa, aprofita els talents i els punts de vista de tots els participants, basant-se amb la seva experiència, per a optimitzar els resultats del projecte, augmentant el valor per al propietari, reduint el malbaratament i maximitzant l’eficiència en totes les fases del projecte; disseny, construcció, manteniment.

1. Lean

  La metodologia Lean cerca la millora continua en los processos per assolir l’objectiu de fer més amb menys.

Persegueix identificar aquells processos  que generen valor i eliminar el malbaratament . L’objectiu és la millora eficient i constant del sistema productiu apart de suprimint els malbarataments que generen un increment en els costos, buscant fluxes de treball continus i evitant la saturació del treball.

 

El projecte pilot

En el marc d’aquest canvi de metodologia per millorar l’eficiència de la gestió tan interna com externa dels projectes d’obra d’infraestructures va sorgir l’oportunitat d’aplicar alguna d’aquestes  metodologies a la gestió d’un projecte que estava en la seva fase final.

L’obra “Reparació del tram de la C-17 entre el PK 43+050 i el PK 43+550. Centelles-Seva” havia finalitzat i es trobava en la fase d’elaboració del projecte d’obra executada. Des del Servei d’Inspecció Tècnica d’Obres van detectar que l’empresa adjudicatària havia ofertat, com a millora, fer el projecte en BIM i es va decidir aprofitar-ho. Així s’analitzava la viabilitat d’implantar el BIM a les infraestructures lineals (fins ara s’ha utilitzat bàsicament en edificació i no coneixem mes casos en que s’hagi utilitzat per la fase d’explotació).

 

 

Es va decidir fer aquest projecte pilot en BIM i dedicar un termini acotat, 2 mesos i mig, a definir i fer el projecte d’obra executada entre tots els agents implicats. Hi van participar activament 24 persones i a les reunions de treball i van assistir puntualment 24 persones més com a oients. Dins el Departament les persones que hi van participar activament pertanyen a 2 direccions generals i 4 subdireccions generals. De fora del departament hi van participar: Infraestructures.cat, l’empresa contractista de l’obra (Sorigué) i la consultora encarregada de la direcció de l’obra (TYPSA).

Es va decidir provar de gestionar aquest projecte transversal per primer cop mitjançant l’establiment del rol de Project Manager. Aquest rol el va exercir una tècnica de la  Subdirecció de Programació i Execució amb experiència fora el departament en aquest rol i experiència del sector amb el coneixement de totes les unitats implicades La seva tasca principalment va consistir en vetllar perquè es crees un entorn col·laboratiu i de transparència d’acord amb els principis de la metodologia Lean, evitant l’ús de paper i promovent un entorn digital tot treballant amb noves eines com l’Asana i l’FTP. Es va cuidar especialment la convocatòria de les reunions en quant a ordre del dia, durada, assistents, compliment dels horaris, espai de treball, llistat d’accions pendents,... També va vetllar pel compliment dels terminis i compromisos adquirits així com crear el marc adequat de difusió de la formació i d’intercanvi de coneixement.  En la sessió final de conclusions, es va valorar molt positivament haver implantat aquest rol en la prova pilot i es va considerar imprescindible de cara a futures proves.

Pel que fa a les hores dedicades es van fer 8 sessions de treball col·laboratiu (amb una dedicació total de 476 hores de feina) i 7 sessions de coordinació (55 hores de feina).

 

El dia 25 d’abril es va fer una sessió final de conclusions on es va valorar cadascun dels aspectes de la metodologia de treball, la formació en BIM obtinguda i el resultat final del model BIM. Aquesta sessió és va fer seguint la filosofia Lean creant grups de barreja de les diferents unitats i organitzacions que van forçar a treballar col·laborativament en la cerca de conclusions. Es va usar  la tècnica Delta Plus per analitzar els resultats i fer-ne la valoració final.

Un mes més tard i un cop analitzada tota la informació i model lliurat s’estan duent a terme sessions d’avaluació per tal de comprovar que allò que s’ha assolit és útil per al DTES i revisar que cal canviar o incorporar en nous projectes en BIM. S’estan també recopilant les lliçons apreses i els reptes de futur en un document conjunt.

                          

  Avantatges de la utilització del BIM

1. Incloure la informació necessària del projecte i obra en un model gràfic que conté dades que poden facilitar a posteriori la consulta i tractament d’aquestes..

Subsistemes que inclou el BIM executat:

• Ferm
• Obra Lineal
• Actius geotècnics
• Núvol de punts
• Serveis afectats
• Patrimoni

 

1. Transparència i accessibilitat. El BIM permet tenir tota la informació a l’abast de tothom i que tothom tingui accés a la mateixa informació.
2. Col·laboració. El BIM pot facilitar el treball conjunt de tots els agents implicats en la planificació, gestió i execució de les obres.
3. Detecció de les col·lisions. La digitalització permet detectar de manera molt fàcil i immediata les col·lisions i millorar així la planificació de les obres.
4. Crea una metodologia de treball inclosa en el PEB i s’estableixen els rols i responsabilitats

  Conclusions

Els èxits de la prova pilot han estat molt superiors als inconvenients. Entre els principals èxits cal destacar:

1. Establir els criteris i informació necessària que ha d’incloure el document d’obra executada per tal que sigui útil per als qui n’han de fer la posterior explotació facilitant incorporar les dades als sistemes de gestió.
2. El treball en equip entre diferents unitats del Departament i la coordinació necessària entre aquests complint amb el termini establert per la prova pilot.
3. El treball en equip amb agents externs i la transferència de coneixement (empresa contractista i consultora)
4. La integració de la informació de projecte i obra en un sol model i repositori d’infraestructures que s’apropa al concepte del cicle de vida de la infraestructura. Això suposa una millora substancial en la qualitat del procés i de l’obra a llarg termini.
5. La integració de tots els subsistemes de l’obra en un sol document. També repercuteix en la millora de la gestió i l’explotació posterior de l’obra.

 

Autors

Redactat per: Anna Bullich i Anna Enjuanes

Per saber-ne més: Anna Bullich i Anna Enjuanes