Això és el que vol ser mapKITE, un projecte que permet l’adquisició simultània de dades geogràfiques per terra i aire, dirigit per l’institut de recerca GeoNumerics, especialitzat en geomàtica, de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Projecte mapKITE
Amb una durada de dos anys, el Projecte finalitzarà el mes de març de 2017. Està finançat pel Programa de recerca i innovació Horizon 2020, de la Comissió Europea.
El Projecte mapKITE aplega, sota la coordinació de GeoNumerics, un seguit d’empreses d’enginyeria i cartografia, així com institucions acadèmiques, d’Espanya, Portugal, Suïssa, Alemanya, Àustria i el Brasil, amb la finalitat de desenvolupar un tàndem terrestre i aeri d’adquisició de dades geogràfiques (més concretament, mitjançant fotogrametria i teledetecció), demostrar-ne la viabilitat tècnica i comercial, i generar un mercat de potencials clients.
La presentació del tàndem mapKITE va tenir lloc durant les sessions Catalonia Smart Drone, en el marc de l’Smart City Expo de Barcelona del passat mes de novembre de 2015.
El tàndem mapKITE d’adquisició de geodades i de mapatge és adequat per a l’estudi de corredors geogràfics, la vigilància ambiental i la gestió de catàstrofes. Està constituït per un vehicle terrestre (TV) i un giny aeronàutic no tripulat (unmanned aircraft, UA), tipus dron. En el paradigma mapKITE, el dron segueix el vehicle terrestre a una alçada constant respecte de terra, i tots dos adquireixen dades simultàniament. Com a resultat, segons els promotors de mapKITE, s’aconsegueixen imatges d’alta resolució, orientades, calibrades i integrades, de tot un corredor i els seus entorns, amb un cost molt menor que amb les tecnologies convencionals, on l’adquisició aèria i la terrestre es realitzen en missions separades.
Un altre dels avantatges de mapKITE, segons els seus responsables, són els menors nivells de pol·lució i de contaminació acústica que genera el conjunt del sistema, atès que el dron està equipat només amb petits motors elèctrics, a diferència dels vehicles aeris emprats en adquisició tradicional de geodades, que a més són tripulats i, per tant, necessàriament més grans.
El vehicle aeri no tripulat, equipat amb els components de teledetecció i amb sistemes de navegació, és de poc pes (menys de 5 kg), cobreix un rang d’alçades d’entre 30 m i el màxim permès per la regulació, i està dotat de dispositius de manteniment de la línia de visió respecte del vehicle terrestre, per no perdre’n mai la petja. En el seu disseny s’ha atès sobretot als aspectes de seguretat i d’adaptació a les regulacions, tant actuals com futures, que afecten els vehicles aeris no tripulats. El giny es posarà a prova sense restriccions en espais aeris que li han reservat les autoritats espanyoles de navegació aèria.
El vehicle terrestre tripulat, al seu torn, fa les funcions de punt de control en terra (GCP) cinètic, proporcionant dades contínues i eliminant la necessitat de GCP estàtics, cosa que també pot resultar en un abaratiment de les exploracions. Està equipat amb aparells de teledetecció i un sistema de navegació en temps real, que és l’encarregat de computar una trajectòria també en temps real i de crear una sèrie de fites de temps, posició, velocitat i altitud, que són els inputs per al vol del dron i en determinen l’altitud i el rumb, de manera que es crea una connexió virtual entre els dos vehicles. Per assegurar la fiabilitat del vincle entre el vehicle terrestre i l’aeri es fa servir la modulació Galileo E5 AltBOC (15,10), que mitiga els errors de recepció múltiple (multipath errors) en la computació de dades que fa el vehicle de terra. A més, el dron fa seguiment continu d’una balisa instal·lada al sostre del vehicle terrestre i se serveix de dades de posicionament de la xarxa de satèl·lits geostacionaris EGNOS.
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: mapKITE
