Les ciutats petites i mitjanes són, per la seva mida, l’escenari ideal per a l’assaig de solucions de sostenibilitat. I atès que concentren la major part de població de la Unió Europea, cal fixar-se en les seves polítiques: vegem els casos de Mollet del Vallès i de Torres Vedras, que seran ambaixadores de la sostenibilitat urbana fins a juny d’enguany.
Contents
Premi European Green Leaf
Mollet del Vallès va guanyar, juntament amb la ciutat portuguesa de Torres Vedras, el European Green Leaf, un guardó de la Comissió Europea que el passat 2015 es va convocar per primera vegada. Com a guanyadores, les dues ciutats esdevenen ambaixadores europees de bones pràctiques ambientals urbanes, fins que el juny de 2016 se n’escollirà la successora (o successores, ja que pot haver-hi fins a tres ciutats guardonades).
El premi es lliura en connexió amb el European Green Capital, i per tant es preveu que sigui anual. A diferència de l’EGC, però, l’EGL és destinat específicament a ciutats d’entre 50.000 i 100.000 habitants: Mollet del Vallès, per exemple, en té poc més de 50.000, i Torres Vedras no n’arriba als 80.000.
Van arribar a la final, juntament amb les guanyadores, Ludwigsburg (Alemanya) i Mikkeli (Finlàndia). Van quedar pel camí Inverness (Escòcia), Lappeenranta (Finlàndia), Strovolos (Xipre) i Siena (Itàlia).
L’avaluació tècnica de les ciutats candidates incloïa factors com canvi climàtic i eficiència energètica, mobilitat, biodiversitat i ús del sòl, qualitat de l’aire i de l’ambient acústic, residus i economia verda, gestió de l’aigua i tractament d’aigües residuals.
Mollet del Vallès i Torres Vedras
A ulls del jurat, els punts forts de Mollet del Vallès en el seu compromís ambiental són la implicació ciutadana, el pla de mobilitat local, el pla local de qualitat de l’aire, els esforços realitzats en economia verda i gestió de residus, i les actuacions referents a canvi climàtic i energia. Torres Vedras, al seu torn, fou reconeguda especialment per la seva estratègia de mobilitat, les accions per reduir la pèrdua de biodiversitat, la gestió de l’aigua i les actuacions de conscienciació ambiental dels seus habitants.
Pel que fa a la mobilitat, Mollet del Vallès va ser elogiat per l’increment dels desplaçaments a peu (conversió de carrers per a vianants, zones 30...) i en transport públic (25% més de passatge de bus urbà en cinc anys), aconseguit gràcies a una taula de mobilitat amb representació de tots els sectors implicats. També es van valorar les accions dutes a terme per tal d’identificar els problemes de determinades rutes, mitjançant la informació de retorn proporcionada pels usuaris, i les activitats didàctiques de seguretat viària en escoles de la ciutat, impartides per la policia municipal. De Torres Vedras se’n van lloar els esforços en intermodalitat (amb pàrquings de dissuasió, per exemple) i l’eliminació de barreres i promoció de la mobilitat universal, així com l’impuls a la mobilitat elèctrica, amb dotze punts públics de recàrrega, i la implantació d’un sistema públic de bicicletes de lloguer. Per a més endavant, la localitat portuguesa vol fomentar el lloguer de cotxes (enfront llur propietat).
Respecte de la qualitat ambiental, cal esmentar l’existència a Mollet d’una estació fixa de control i seguiment (que, val a dir, ha anat registrant disminucions de partícules en suspensió d’ençà de 2007) i la celebració, l’any 2013, d’una campanya de conscienciació ciutadana. La vila vallesana també ha dut a terme una acurada zonificació acústica, mitjançant la identificació dels usos del sòl (zones urbanitzades, nous desenvolupaments, sistemes generals, infraestructures de transport, àrees d’interès natural...), i ha delimitat zones de protecció contra el soroll.
En allò que fa referència als residus, Mollet del Vallès va rebre finançament de la Generalitat, a final de 2008, per a la implementació d’un vehicle de recollida selectiva, que funciona com un punt verd mòbil. Els ciutadans que facin ús del vehicle de recollida selectiva almenys cinc cops l’any veuen reduïda la taxa municipal de residus en un 10%. D’altra banda, per fomentar la reutilització de materials, Mollet ha posat en marxa també un servei municipal de desmuntatge de mobles, que funciona a la deixalleria de la ciutat.
En l’apartat de canvi climàtic i energia, Mollet va presentar al jurat actuacions com la implantació d’il·luminació LED a diversos punts de la ciutat, la instal·lació de calderes de biomassa i plaques fotovoltaiques en diversos edificis municipals, o la climatització amb gestió remota de alguns equipaments de la ciutat.
En biodiversitat, van merèixer remarca els controls biològics que du a terme l’ajuntament vallesà a les vies públiques i parcs de la ciutat, i la promoció de Gallecs com a gran pulmó verd de la ciutat i la comarca.
Els esforços en defensa de la biodiversitat i en usos del sòl també són notables a Torres Vedras, que ha posat en pràctica actuacions com la reintroducció d’espècies en zones densament poblades, la plantació d’arbres o la creació del “camí atlàntic”, que és part de la Xarxa Natura i de la Xarxa transeuropea de senders. La ciutat també ha cercat la implicació ciutadana en la protecció i gestió del paisatge, i ha fomentat diverses tipologies de vegetació urbana, com ara parcs i horts.
La ciutat portuguesa també destaca en la gestió de l’aigua, amb actuacions com l’aprofitament d’aigües pluvials per al reg, la reutilització d’aigües residuals tractades o la implantació de sistemes de control remot per detectar pèrdues en les canalitzacions municipals. Cal assenyalar també que l’ús d’aigües pluvials i la recuperació d’aigües grises tenen lloc al centre d’educació ambiental de la localitat, que també va rebre els elogis del jurat del European Green Leaf en tant que instrument per al canvi d’hàbits ambientals en la població.
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: European Green Leaf, Ajuntament de Mollet del Vallès, Nota de premsa Mollet del Vallès [PDF], Nota de premsa Torres Vedras [PDF]
