La cadena de blocs o blockchain comença a trobar aplicacions en el camp del transport, tant de viatgers com de mercaderies. Tot i que cada cop més els gestors de la mobilitat consideren la utilització d’aquesta tecnologia per a llurs activitats, molts projectes encara es troben en fases inicials i d’una certa indeterminació. Presentem aquí, en canvi, dues actuacions que semblen més madures, una de centrada en el transport de passatgers, i una altra en el trànsit de contenidors per via marítima.
Contents
Introducció
La cadena de blocs o blockchain és com un llibre de registre, una base de dades de transaccions en què cada registre o bloc conté una funció hash criptogràfica que el lliga amb l’anterior, així com un segell d’hora i data, i les dades que formen part de la transacció. Pot emprar-se amb finalitats financeres o per disposar d’un registre a priori incorruptible i quasi immodificable de qualsevol transacció a què hom atorgui un valor. Les dades que conté són verificables i gairebé permanents, i el fet que qui gestiona la cadena sol ser una xarxa d’ordinadors (nodes) que es cenyeixen a un estricte protocol per a la comunicació entre ells i per a la validació de cada nou bloc fa d’aquesta tecnologia un sistema segur, per disseny si més no, ja que en principi qualsevol modificació dels continguts requeriria autorització de la majoria de nodes de la xarxa. Computació distribuïda, consens descentralitzat, inalterabilitat i estricte control cronològic de les transaccions permeten que la tecnologia blockchain vagi trobant les seves aplicacions en els camps més diversos, també en els de la logística i la mobilitat de passatgers.
Cal fer però una reserva: com en tot concepte relativament nou, pot convenir sotmetre les pròpies actuacions a un arbre de decisió (com els d’aquí baix) que ens ajudin a decidir si allò que volem fer o els processos que volem assegurar són aptes per ser tractats en cadena de blocs. Les diferents rutes al llarg dels arbres també ajuden a determinar quina mena de cadena convé bastir: pública, privada, consorciada, amb diversos nivells de permisos de modificació, etc.
Un possible arbre de decisió
Un altre arbre: les onze preguntes que proposa Forbes per escatir si la cadena de blocs pot ser la solució al nostre problema (© Forbes) (cliqueu aquí per ampliar)
Trobareu explicacions entenedores de la cadena de blocs, les seves implicacions i les seves aplicacions aquí.
Lyon Covoiturage Expérimentation (LCE)
L’institut de recerca tecnològica SystemX va començar a desenvolupar, el passat mes d’octubre, un servei de mobilitat basat en blockchain que hauria de permetre la mutualització de les nombroses plataformes de cotxe compartit (covoiturage) que operen a la regió metropolitana de Lió. Es pretén amb aquesta actuació augmentar l’oferta a disposició de la ciutadania a fi que es decanti per aquesta modalitat de transport. També es vol fer més fluida la circulació pel tram de les autopistes A6 i A7 que passa per Lió, tot habilitant-hi carrils exclusius per a vehicles compartits –com s’explica més endavant.
Els impulsors de l’actuació opinen que el principal fre pel que fa al covoiturage de curta distància rau en el fet que encara no s’ha assolit una massa crítica que permeti proposar als usuaris potencials una oferta adequada i, per tant, un servei fiable. Per aquesta raó, la ciutat, juntament amb SystemX, vol assajar un nou sistema de blockchain aplicat a les diverses plataformes de cotxe compartit especialitzades en trajectes domicili-feina i de tornada que a hores d’ara ja funcionen a la zona.
Els principals reptes tecnològics que es proposa superar la Lyon Covoiturage Expérimentation (LCE; així s’anomena el projecte) són, en primer lloc, assegurar la interacció tècnica i funcional entre les diverses plataformes de cotxe compartit, concebudes originàriament de manera independent entre elles; en segon lloc, assegurar els intercanvis financers entre els diversos actors que prenen part en l’esquema; i per últim, aconseguir que tot plegat no interfereixi en l’experiència de l’usuari, que hauria de ser idèntica a la d’abans de la incorporació del blockchain en el sistema.
El projecte s’inscriu en un context reglamentari en plena evolució a França, a l’espera de la futura Llei d’orientació de les mobilitats (LOM) que probablement procurarà facilitar l’experimentació de solucions alternatives pel que fa a la regulació del trànsit viari: és en aquesta línia que les autoritats regionals del Grand Lyon pretenen implantar una via de covoiturage dinàmic en un tram de 17 km de les autopistes A6 i A7, que suporten un trànsit diari de més de cent mil vehicles; concretament, es vol dedicar seccions del carril esquerre a vehicles compartits, així com als d’alta ocupació, als de baixes emissions i als transports públics. L’objectiu darrer d’aquest carril multiús és aconseguir augmentar l’ocupació mitjana dels vehicles, actualment de 1,1 persones, per fluïdificar el trànsit a tota la zona. I perquè augmenti l’ocupació es veu imprescindible multiplicar per deu el volum de l’oferta de cotxe compartit de què disposen els usuaris sense fer-los més complex tot el procediment. Així doncs, el blockchain hauria de servir en aquest cas per mutualitzar l’oferta i poder generar uns indicadors, pel que fa a prestacions, comparables a les dels transports col·lectius i que facin que augmenti la confiança dels usuaris de cotxe compartit respecte del servei.
La mancomunació de l’oferta la durà a terme, en back office, un intermediari de la cadena de blocs, invisible per als usuaris, que serà l’encarregat d’aconseguir que el client visualitzi tots els trajectes disponibles en aquell moment, de tots els operadors de covoiturage, sense haver d’abandonar la interfície de la seva plataforma habitual.
El blockchain també servirà, en el marc de la LCE, per instaurar una cambra de compensació on es duguin a terme les transaccions econòmiques derivades del servei entre els diferents operadors.
A més, els responsables del projecte preveuen posar en funcionament un sistema de fidelització per mitjà de tokens (mena de moneda virtual que representa un actiu o un servei, i que habitualment és transferible entre els partícips de la cadena de blocs) que faci de les solucions de cotxe compartit l’opció preferida dels usuaris per als seus desplaçaments de mobilitat quotidiana obligada.
La LCE té una durada prevista de tres anys: els seus responsables confien que, un cop hauran superat els tres reptes esmentats més amunt, i obtingut la confiança de les diferents plataformes de cotxe compartit, cap a la segona meitat de l’any 2020 podrà ser una realitat sobre el terreny l’experimentació de tot un sistema de covoiturage gestionat per cadena de blocs a les carreteres de Lió.
TradeLens: IBM i Maersk
Pot tenir gran impacte en les pràctiques logístiques mundials la col·laboració establerta entre dos gegants, de la informàtica i del transport de mercaderies: IBM i Maersk, respectivament. Aquest partenariat, treballat des de fa temps, va resultar en la presentació, el mes d’agost de 2018, de TradeLens, una solució blockchain per a l’expedició marítima de mercaderies, que té com a finalitat la d’aconseguir un comerç global més eficient i segur a través de la transparència i de la compartició d’informació. En la data de la presentació, quasi un centenar d’organitzacions s’havien acollit a l’esquema dissenyat per IBM i Maersk. Alguns dels partícips són PSA Singapore, APM Terminals, el port de Rotterdam, el de Bilbao, o les autoritats duaneres del Perú, dels Països Baixos i d’Austràlia, entre molts d’altres. Tot plegat configurava, en data d’agost d’enguany, més de dues-centes trenta rutes capaces d’operar amb l’esquema d’estàndard obert d’IBM i Maersk.
(© Maersk)
La tecnologia blockchain d’IBM constitueix la base d’aquestes noves cadenes digitals de subministrament, i permet que les nombroses parts interessades en una expedició col·laborin al llarg de tot el procés i puguin compartir-ne el seguiment, sense comprometre, però, llur privadesa ni llur confidencialitat. Els expedidors, les companyies, els transitaris, els operadors dels ports i de les terminals, el transport terra endins i les autoritats duaneres poden interactuar eficientment, i disposen d’accés en temps real a les dades de la tramesa, a la documentació de la càrrega i fins i tot a dades fornides per sensors i per la Internet de les coses (IoT), com ara volums i pesos dels contenidors, o temperatures de transport.
TradeLens, a més, aplica la cadena de blocs per a establir els anomenats smart contracts. Aquests “contractes intel·ligents” consisteixen en protocols informàtics autoexecutius destinats a facilitar, verificar o imposar per via digital la negociació o el compliment d’un acord. Les transaccions són traçables i irreversibles, atesa la naturalesa del blockchain, de manera que gaudeixen de plena credibilitat sense que sigui necessària la intervenció de mitjancers entre les parts. Tot plegat fa dels smart contracts una eina vinculant més ràpida i menys costosa que els contractes tradicionals, i com a mínim igual de segura.
El mòdul de documentació comercial de TradeLens, anomenat ClearWay, permet als importadors i exportadors, als agents de duanes, a les agències governamentals i a altres actors de confiança –ONG que vulguin traçar productes alimentaris, per exemple– col·laborar en els intercanvis de la informació que cadascuna de les parts interessades consideri rellevant.
Durant les fases prèvies a la presentació de TradeLens, IBM i Maersk van treballar en la identificació d’oportunitats per a la tecnologia de cadena de blocs aplicada al comerç marítim. Molt particularment, es va veure que es redueixen dràsticament els errors documentals i els retards en la informació entre les parts. Tot això pot redundar en un escurçament del temps de transport, també, que es pot reduir de fins a un 40%, amb el consegüent estalvi de diners. La major visibilitat de la totalitat de l’operació per a tots els actors que hi prenen part, a més, resulta en una disminució dels passos necessaris per respondre a qüestions operatives bàsiques –com ara la de saber on és en cada moment el contenidor expedit.
La plataforma TradeLens ja conté diversos centenars de milions de registres (que inclouen des d’hores d’arribades dels vaixells fins a factures comercials, expedients de duana o comprovants de càrrega i descàrrega), i cada dia s’hi afegeixen, segons IBM i Maersk, prop d’un milió de nous esdeveniments (registres), amb l’avantatge que esdevenen innecessaris altres procediments d’intercanvi d’informació més lents (arxius adjunts de correu electrònic, fax, missatgeria...) i més complexos (com els programaris d’intercanvi electrònic de dades –EDI– habitualment utilitzats en el sector logístic). A diferència d’aquests mètodes, com s’ha anat apuntant, TradeLens pot subministrar dades crítiques de totes les fases i incidències del procés de transport, oferint-ne a més un registre immutable a totes les parts interessades.
Vegeu en la infografia de més avall (d’IBM) tots els avantatges que és capaç d’oferir aquest nou estàndard de transport de mercaderies desenvolupat juntament amb Maersk.
(© IBM)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: SystemX, IBM, Maersk, TradeLens
