Barreres sòniques per a la protecció d’una fauna única.

Tasmània és rica en fauna endèmica, però algunes de les seves espècies animals més característiques es troben en seriós perill d’extinció. A fi de reduir-ne els atropellaments i, alhora, d’incrementar la seguretat dels conductors, en una carretera de l’illa s’han posat a prova les anomenades “barreres sòniques virtuals”.

Protecció de la fauna i millora de la seguretat viària
Autors

Protecció de la fauna i millora de la seguretat viària

A Tasmània (Austràlia) hi ha un problema seriós d’atropellaments de fauna salvatge, i sovint en són víctimes espècies animals, sobretot mamífers marsupials, que tenen en l’illa el seu darrer bastió després d’haver desaparegut de l’illa principal d’Austràlia. El fet, lamentable de per si, és especialment greu quan l’exemplar atropellat és un animal en edat reproductora. Naturalment, a més, la possible presència a la carretera d’animals d’una certa dimensió constitueix un perill per als conductors que hi circulen.

Per mirar de posar fre als accidents viaris provocats per animals, en un tram d’uns 6 km de la carretera C214, entre Arthur River i Marrawah, a la punta nord-occidental de l’illa, s’hi han instal·lat barreres sòniques virtuals. Es tracta d’elements que utilitzen els sons per allunyar la fauna de la carretera, i hom les anomena “virtuals” atès que entre els seus pals no hi ha cap obstacle material que impedeixi el pas de fauna d’una banda a l’altra de la via si les condicions són segures. Aquest tipus de barreres són de fabricació austríaca, i en aquell país s’utilitzen per fer disminuir els impactes amb implicació de cérvols i senglars.

A la carretera C214 de Tasmània, val a dir, les xifres de mamífers nocturns atropellats van augmentar considerablement arran de l’asfaltat de la via, l’any 2012, que va permetre velocitats més elevades. Això, juntament amb una pobra il·luminació i els freqüents canvis de rasant, va fer que l’any 2014 els atropellaments de fauna en aquella carretera assolissin nombres altament preocupants, que mesures correctores com ara les bandes sonores reductores a la calçada no van poder fer disminuir, ja que els animals es van acabar acostumant al soroll que feien.

Per això, a la C214 s’hi van començar a instal·lar els pals sònics l’any 2015, com a primera fase d’un assaig de tres anys de durada. Els pals, fàcilment transportables i instal·lables, fan poc més d’1,5 m d’alçada. En el cas de Tasmània, es van plantar a banda i banda de la carretera, a distàncies d’uns 25 m entre ells.

El principi de funcionament d’aquests elements, val a dir, els fa aptes només per a les condicions de baixa lluminositat: de nit, quan el feix de llum dels vehicles que s’acosten impacta sobre els sensors òptics dels pals, aquests elements emeten un so estrident que posa en alerta la fauna de l’entorn, que es refugia a la vegetació de les vores.

Segons els impulsors de l’actuació, del Departament d’Aigües i Medi Ambient de Tasmània, en els tres anys de funcionament de les barreres sòniques virtuals s’ha assolit una reducció de la mortalitat de prop del 50%, en comparació amb els trams de la C214 que no es van dotar d’aquests elements, entre les espècies animals més proclius a patir atropellaments, que inclouen diverses menes de ualabis, gats marsupials i l’emblemàtic diable de Tasmània (Sarcophilus harrisii).

Els resultats de l’assaig triennal van publicar-se a l’article “Roadkill mitigation: trialling virtual fence devices on the west coast of Tasmania”, a Australian Mammology Journal, el mes de novembre de 2018. Va dirigir l’estudi la doctora Sam Fox, responsable del Save the Tasmanian Devil Program (STDP), del Departament de Medi Ambient ja esmentat. La doctora Fox creu que el rendiment de les barreres sòniques virtuals podria frenar el declivi de Sarcophilus harrisii a moltes parts de l’illa, on tot just la pèrdua accidental d’unes poques femelles en edat reproductora hi pot suposar la desaparició de l’espècie.

Aquesta mena de barreres sòniques virtuals també s’han assajat amb força èxit a la carretera A513 del Regne Unit (als Midlands occidentals d’Anglaterra), on es van instal·lar arran dels vint-i-set atropellaments mortals de cérvols que hi van tenir lloc entre 2015 i 2016. I com s’ha apuntat, a Àustria és freqüent trobar-les en carreteres secundàries i locals. La intenció del país centreeuropeu, però, és començar a instal·lar-ne també a les vores de les carreteres nacionals i de les autopistes: en aquest darrer cas, cal assenyalar, s’implantaran només a les entrades i sortides de la via, o allà on les tanques laterals estiguin malmeses; d’altra banda, atès que el flux de trànsit a les autopistes és pràcticament continu, l’empresa responsable de les barreres sòniques virtuals (iPTE Traffic Solutions) està desenvolupant un producte ad hoc en què el factor desencadenant del so dissuasiu serà la temperatura de l’animal, captada per sensors tèrmics incorporats al pal.