Venècia mira de fer front a les inundacions mitjançant la construcció de les barreres marines MOSE. És possible, malgrat tot, que aquesta costosíssima intervenció sigui insuficient per evitar el negament permanent de la ciutat en un futur llunyà, atès el ritme d'elevació del nivell del mar: s'estima que MOSE només podria diferir la inundació definitiva de Venècia durant un segle o dos. A més, MOSE pot limitar la renovació, mitjançant les marees, de les aigües interiors de la llacuna veneciana, cosa que pot provocar problemes d'eliminació de les aigües residuals –la ciutat, per la seva peculiaritat, no disposa de clavegueram.
En aquest context d'amenaça ambiental, el projecte Serenissima podria constituir per a Venècia una solució millor i més econòmica que les barreres MOSE. Serenissima és un plantejament formulat per Jacques Abelman, paisatgista neerlandès, que proposa la creació d'un "cinturó maragda" al voltant de la ciutat. La intervenció començaria amb l'elevació del fons de la llacuna veneciana mitjançant l'abocament de sorra, abundant als fons marins d'aquella zona de l'Adriàtic, fins que s'hi formés una barrera de dunes exteriors amb una zona interior d'arenys i aiguamolls mareals.
Un sistema de comportes connectaria les dunes exteriors entre si. La seva obertura permetria l'entrada a la ciutat d'aigua marina que arrossegaria les aigües residuals dels canals cap als aiguamolls perimetrals, adaptats a aigües salabroses, que transformarien els residus orgànics en biomassa vegetal (i per tant, també, en embornal de CO2). Aquestes zones humides, a més, servirien de refugi per a fauna, especialment per a aus migratòries, i constituirien una reserva natural que envoltaria tota la ciutat.
La zona on les dunes fossin més amples faria funcions de depuració, mitjançant el bombament i el filtrat d'aigua a través de la sorra. Aquesta àrea també serviria de dipòsit per a les aigües poc salobres, un cop depurades. A més del paisatge propi de les dunes, en aquest àmbit hi hauria matollar mediterrani i diferents espais per a la vida salvatge. També hi podria haver elements per a l'esbarjo de la població, com rutes didàctiques o zones d'acampada.
A l'altra banda de l'Atlàntic, la vulnerabilitat dels Estats Units davant les aigües va quedar palesa l'octubre de 2012 amb l'huracà Sandy, que va provocar enormes pèrdues humanes i materials en grans àrees de la costa oriental del país, entre els quals la ciutat de Nova York. Arran d'aquell fenomen, el Departament d'Habitatge i Desenvolupament Urbà dels Estats Units va engegar la iniciativa Rebuild by Design per a la reconstrucció de les zones afectades. El mes de juny de 2014, com a resultat de la iniciativa, van ser escollits els sis equips que implantaran al territori les seves propostes per fer front a futures situacions similars.
Entre els equips triats hi ha el format per la firma danesa BIG i la neerlandesa One Architecture, a les qual s'han atorgat 335 milions de dòlars perquè millorin les defenses del Lower Manhattan. Aquests dos estudis han desenvolupat l'esquema Big U, consistent en un sistema de protecció davant les aigües que, amb més de 15 km de longitud, s'estendrà al llarg de l'extrem meridional de Manhattan, des de West 57th fins a East 42nd, passant per Battery Park, a la punta de l'illa.
L'àrea d'intervenció s'ha dividit en tres sectors, cadascun amb un pla diferent però coordinat amb els altres dos. Cada sector està aïllat de les possibles inundacions en el sector contigu. La primera fase de la U serà la construcció, al Lower East Side, d'una barrera de bermes elevades, plantades amb flora tolerant a la sal, i que proporcionaran a la població nous espais per a l'estada i noves vies d'accés al East River Park.
Entre el pont de Manhattan i Montgomery Street, sota el viaducte de l'autopista Roosevelt, uns panells adossats al sostre es poden desplegar quan sigui necessari per esdevenir murs que impedeixin el pas de les aigües.
Altres intervencions notables del projecte Big U són la berma que discorrerà com a pas elevat sobre Battery Park, amb tot un seguit de turons on es preveuen horts urbans, entre altres usos. O un nou edifici, on ara hi ha el de la Guàrdia Costanera, destinat a activitats divulgatives mediambientals: possiblement, un "aquàrium invertit", que alhora que farà de barrera davant inundacions, permetrà als visitants observar les variacions mareals i l'elevació del nivell del mar.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
