Airbus presenta els seus projectes d'avions propulsats amb hidrogen
L'aeronàutica francesa Airbus pretén posar en servei l'any 2035 un avió descarbonitzat propulsat per hidrogen. Per assolir-ho, la companyia treballa paral·lelament en tres conceptes, cadascun centrat en un tipus d'aeronau diferent. L'actuació d'Airbus es beneficia dels fons aprovats pel Govern francès el juny de 2020 per tal de sostenir el sector aeronàutic, dotats amb quinze mil milions d'euros en el període 2020-2022, una desena part dels quals s'orienta al desenvolupament de l'aviació sense emissions carbòniques.
Tres possibilitats: un avió de reacció, un d'hèlix i un de nova configuració
D'uns anys ençà Airbus treballa en els avions que hauran de permetre descarbonitzar el sector del transport aeri. Una primera concreció d'aquest afany va arribar el setembre d'enguany, amb l'anunci que la companyia es troba en l'actualitat en les fases inicials de desenvolupament de tres projectes paral·lels per aconseguir posar en servei comercial almenys un avió d'hidrogen l'any 2035. Des d'aquest 2020, i aprofitant les ajudes aprovades pel Govern francès, la companyia s'ha fixat un termini de cinc anys per a l'elecció i la maduració de la tecnologia de les noves naus, i de dos anys més per a l'adaptació dels proveïdors i de les plantes industrials de la companyia a la nova modalitat d'avions. Així doncs, cap a 2028 podria començar la construcció de les aeronaus Airbus propulsades per hidrogen.
Els projectes sobre el quals treballa Airbus per a la seva gamma Zeroe: hèlix, ala voladora i reactor (© Airbus)
Els projectes de la companyia impliquen diferents tipus d'avions: un és un turboreactor de configuració clàssica, amb unes dues-centes places i un abast de fins a 3.700 km, apte per a vols intercontinentals, equipat a la part posterior amb un reservori cilíndric d'hidrogen que podrà ser utilitzat directament com a combustible líquid o bé per alimentar piles de combustible generadores d'electricitat.
Recreació del reactor d'hidrogen Zeroe (© Airbus)
Un altre és un avió d'hèlix, amb una capacitat d'uns cent passatgers, per a trajectes més curts, de fins a 1.800 km.
Recreació de l'avió d'hèlix Zeroe, per a vols de radi mitjà (© Airbus)
I hi ha per últim un model més disruptiu, amb una configuració totalment diferent pel que fa a l'emmagatzematge de l'hidrogen i als elements de propulsió, i amb les ales i el fuselatge integrats. La seva capacitat i abast serien semblants als del primer.
El nou concepte d'ala voladora permet múltiples configuracions d'emmagatzematge, així com d'espai interior de cabina (© Airbus)
Dades bàsiques del reactor d'hidrogen que vol desenvolupar Airbus (© Le Parisien)
Cal assenyalar que al marge del desenvolupament tècnic caldrà estar també atent a l'evolució del marc reglamentari, dur a terme les actuacions d'implantació de nova infraestructura aeroportuària (bombes de subministrament, si més no en alguns aeroports), i disposar d'una producció d'hidrogen suficient.
Ara bé, la intenció d'Airbus de proveir-se exclusivament i generalitzadament, per als seus nous avions, d'hidrogen verd, mitjançant hidròlisi a partir de fonts renovables –altrament hom no podria parlar d'emissions nul·les ni d'aviació neta– xoca amb la realitat actual, expressada en la taula següent:
Taula explicativa: per quant caldria multiplicar la producció anual d'energies renovables o d'energia nuclear per sostenir el volum de tràfic aeri actual si es volgués proveir-lo exclusivament d'hidrogen provinent d'hidròlisi i no a partir de fonts fòssils, amb procediments com ara el reformat del metà mitjançant vapor. Els resultats, respectivament, són: per 10,2 i per 1,7 (© Treehugger)
En aquesta mateixa línia escèptica s'ha manifestat també un grup de científics de l'Atelier d'Écologie Politique, de Tolosa (on hi ha la seu d'Airbus, precisament): estimen que per satisfer les eventuals necessitats d'hidrogen verd del tràfic aeri de l'aeroport de Tolosa-Blanhac caldrien uns cinc-cents aerogeneradors, o quasi 40 km2 de panells fotovoltaics; per a un aeroport més gran, com ara París-CDG (Roissy), caldria emprar la producció elèctrica íntegra de setze reactors nuclears.
Caldrà parar esment als avenços que puguin tenir lloc en els propers anys quant a la producció neta d'hidrogen, en tot cas.
AUTORS
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume.
Per saber-ne més: Airbus Zeroe.
