Servei: Direcció General de Polítiques Ambientals
Període: 01/01/2014 a 31/12/2014
Descripció
Els Bancs de conservació (BaCos) són un mecanisme nou i fins avui formalment inexistent a Catalunya. Els seus orígens, com en d'altres innovacions en conservació, es troben als Estats Units on, entre els anys 80 i 90 del segle XX, es creen els sistemes de bancs de mitigació de zones humides i, posteriorment, de bancs de conservació. L'any 2003 el Servei de Vida Salvatge dels EUA (USFWS) publica la primera guia oficial sobre BaCos. A partir d'aquí diferents països d'arreu del món comencen a aplicar el mecanisme dels BaCos.
Finalitat de l'acció
Determinar com haurien de ser i de funcionar els bancs de conservació de Catalunya.
Novetats que aporta l'acció
Mecanisme nou i fins avui formalment inexistent a Catalunya.
Fonaments de la novetat
Definir un nou instrument de conservació. A l'Estat espanyol el 2008 es planteja per primera vegada la creació d'un banc de conservació (banc d'hàbitats) (Rábade et al., 2008). Posteriorment, a partir de 2011 comença a incorporar-se el concepte a nivell legal i sorgeixen els primers fòrums de debat a CONAMA (Congreso Nacional de Medio Ambiente 2012, 2014) i en cercles acadèmics interessats (Múrcia, ESTM Madrid). A Catalunya no hi ha fins avui cap antecedent legislatiu, bibliogràfic o de debat sobre la matèria, de manera que aquest informe esdevé la primera reflexió sobre BaCos al país. Malgrat la migradesa d'experiències i referències a Catalunya i l'Estat espanyol, els BaCos es troben en un moment de gran expansió i debat tècnic i metodològic arreu del món, vinculats al concepte paral·lel de Compensacions de Biodiversitat (Biodiversity Offsets).
