Direcció de projecte: ATM, Autoritat del Transport Metropolità

  Període: gener 2015 - desembre 2015

Descripció

Conèixer quines app hi ha per al transport públic i comparar quina accessibilitat tenen, si són coherents o no amb les necessitats especials de persones usuàries amb alguna discapacitat visual.

 

Objectius

  • Saber com són d’accessibles les pàgines web i les normes que han de complir, els paràmetres que han de seguir i si es pot verificar o no la seva accessibilitat.
  • Què s’entén per una app accessible, les normes, si n’hi ha, i els paràmetres que han de tenir, i si estan o no a l’hora de dissenyar una app anàloga a les pàgines web.
  • Buscar eines per verificar aquesta accessibilitat i aplicar-les en les app existents sobre el transport públic.

  El procés d’avaluació de l’accessibilitat d’un lloc web té dues fases:

  • Anàlisi automàtica mitjançant l’ús d’una sèrie d’aplicacions basades en el compliment d’estàndards d’accessibilitat. TAW WCAG 2.0 és una de les eines més conegudes. Examinator és un servei per avaluar l’accessibilitat d’una pàgina web emprant com a referència algunes tècniques recomanades per la WCAG.
  • Anàlisi manual complementària a l’anterior amb algunes eines que faciliten aquest procés: Web Accessibility Toolbar, Web Developer Toolbar i Color Contrast Analyser per a pàgines web.

També s’analitzen dispositius que poden “llegir” les app:

  • Trekker breeze: GPS de mà amb veu que anuncia els noms de carrers.
  • Kapten Mobility: navegador amb veu: nom de carrers i estacions de metro i parades d’autobús.
  • Big Launcher: interfície que augmenta la mida de les icones del mòbil.
  • By My Eyes: proporciona assistència remota a les persones usuàries amb discapacitat visual, que poden demanar ajuda a la una persona que pot veure. Amb una connexió d’àudio i vídeo en directe entre les dues persones usuàries.

 

Draft Garcia 221110332-ATM Discapacitat visual-ATM Acces disc visual.jpg

Google Play Big Launcher proporciona icones augmentades

 

Conclusions:

  • Amb tota la recerca bibliogràfica s’arriba a la conclusió que el desenvolupament tecnològic no va associat al desenvolupament de l’accessibilitat.
  • Pel que fa a les app existents per al transport públic, només hi ha dos estudis que analitzen una de les aplicacions (Renfe). I ambdós coincideixen que és poc accessible.
  • No s’ha trobat cap eina que verifiqui l’estat d’accessibilitat de les apps, mentre que sí n’hi ha en el cas de pàgines web.
  • Amb aquestes mancances es proposa instal·lar algun tipus de receptors als carrers i a les parades d’autobús i estacions de metro que es puguin sincronitzar amb els dispositius mòbils. D’aquesta manera, es pot crear una aplicació especial per a persones amb discapacitat visual que els pugui indicar on són i on han d’anar, i així poder preveure el temps d'espera per al proper tren o autobús.
  • Es recomana que abans de treure al mercat alguna app, en ser un servei públic de transport, cal que sigui verificada per les persones que puguin tenir necessitats especials d’accessibilitat.

    Back to Top

    Informació del document

    Publicat a 01/01/15
    Acceptat a 01/01/15
    Presentat el 01/01/15

    Volum Autoritat del Transport Metropolità, 2015
    llicència: CC BY-NC-SA license

    Descarrega el document

    Per descarregar-te el document original, prem el botó:

    Tradueix el document

    Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

    Categories

    Eixos instrumentals

    Noves tecnologies i nous serveis de suport

    Comunicació amb l'usuari

    Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

    Mobilitat de passatgers

    Nous vehicles i modes per passatgers

    Orientació a l'usuari

    Localització

    Puntuació document

    0

    Visites 45
    Recomanacions 0