(Created page with "center|420px|taula rodona II Jornada de Patrimoni Cultural El passat 7 de novembre va t...")
 
 
(One intermediate revision by the same user not shown)
Line 1: Line 1:
[[Image:Draft_Garcia_567482310-patrimoni_i_paisatge-taula_rodona.jpg_1812782344.jpg|center|420px|taula rodona II Jornada de Patrimoni Cultural]]
+
[[Image:patrimoni_i_paisatgea-patrimoni_i_paisatge-taula_rodona.jpg_1812782344.jpg|center|420px|taula rodona II Jornada de Patrimoni Cultural]]
  
  
Line 44: Line 44:
  
  
[[Image:Draft_Garcia_567482310-patrimoni_i_paisatge-philippe_maigne_2.jpg_2034200976.jpg|center|340px|Philippe Maigne]]
+
[[Image:patrimoni_i_paisatgea-patrimoni_i_paisatge-philippe_maigne_2.jpg_2034200976.jpg|center|340px|Philippe Maigne]]
  
  
Line 58: Line 58:
  
  
[[Image:Draft_Garcia_567482310-patrimoni_i_paisatge-maria_mertzani.jpg_1179944051.jpg|center|340px|Maria Mertzani]]
+
[[Image:patrimoni_i_paisatgea-patrimoni_i_paisatge-maria_mertzani.jpg_1179944051.jpg|center|340px|Maria Mertzani]]
  
  
Line 72: Line 72:
  
  
[[Image:Draft_Garcia_567482310-patrimoni_i_paisatge-pere_sala.jpg_2034200976.jpg|center|340px|Pere Sala]]
+
[[Image:patrimoni_i_paisatgea-patrimoni_i_paisatge-pere_sala.jpg_2034200976.jpg|center|340px|Pere Sala]]
  
  
Line 88: Line 88:
  
  
[[Image:Draft_Garcia_567482310-patrimoni_i_paisatge-marta-subira.jpg_1976019153.jpg|center|340px|Marta Subirà]]
+
[[Image:patrimoni_i_paisatgea-patrimoni_i_paisatge-marta-subira.jpg_1976019153.jpg|center|340px|Marta Subirà]]
  
  

Latest revision as of 08:35, 13 May 2019

taula rodona II Jornada de Patrimoni Cultural


El passat 7 de novembre va tenir lloc a l'auditori de La Pedrera de Barcelona, la II Jornada de Patrimoni Cultural, amb el títol "Memòria i futur del paisatge: activant el patrimoni", organitzada per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera. A la jornada hi van participar la Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat i Pere Sala, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, per part del Departament de Territori i Sostenibilitat.

L'objectiu de la jornada era analitzar i debatre amb professionals experts del patrimoni cultural i del medi natural, la relació que hi ha entre aquests dos àmbits, i conèixer els models de gestió, iniciatives institucionals i projectes concrets d'altres països europeus.

Us presentem a continuació, un resum de les presentacions que van tenir lloc a la primera part de la jornada.

Destaquem

II Jornada de Patrimoni Cultural

Quan respira l'esperit del lloc | Annette Viel

Des dels principis dels temps, l'esperit del lloc viu amb força als nostres paisatges. Per domar-lo, obrir-lo i respectar-lo cal obrir el camí al diàleg interdisciplinar per treballar als indrets de manera innovadora però sempre respectant la seva realitat. En aquest sentit, és important copsar bé les relacions entre lloc/territori, memòria/història i valors/societats, per entendre millor i actuar en una perspectiva integrada de l'espai i els seus habitants.

El que proposa l'Annette Viel demostra un enfocament estructural original, incorporant la noció de respecte a "l'esperit dels llocs", iniciat a Parks Canada i posteriorment implementat a altres projectes al Canadà, a Europa, a l'Àfrica, a l'Amèrica del Sud o a la Xina.

Annette Viel és museòloga i consultora internacional, va desenvolupar la seva tasca a Parks Canada, ha estat professora al Museu Nacional d'Història Natural de París i a la Facultat de Museologia i Patrimoni de la Universitat de Borgonya. Ha dirigit i col·laborat en diversos projectes de creació en museologia i patrimoni en diferents països, defensant sempre un enfocamanet interdisciplinar i diversificat que combinin l'art amb els projectes desenvolupats.


L'enfocament del "Grand Site de France" per a la protecció i la gestió sostenible d'un paisatge cultural al voltant d'un projecte territorial | Philippe Maigne

La política dels Grands Sites de Fraça va començar a la dècada dels 70. Es tracta dels paisatges més emblemàtics del territori francès. La seva originalitat radica en els tres elements que en són la base: un territori amb un nucli patrimonial que és un lloc catalogat, una estructura de gestió amb una governança local i un projecte territorial de desenvolupament sostenible.

Dels quaranta llocs implicats en aquesta política, només n'hi ha disset que hagin obtingut el segell Grand Site de France, una etiqueta concedida per l'Estat francès en reconeixement a la qualitat del lloc i a la seva gestió. És el cas del Mont Sainte-Victoire, del qual Philippe Maigne en va ser director.

La notorietat d'aquest gran lloc de França es deu al seu majestuós caràcter mineral, però també a la seva presència a nombroses obres del pintor Cézanne presents a museus d'arreu del món. La gestió duta per les autoritats públiques locals tracta de manera transversal i complementària els temes del paisatge, el patrimoni i la biodiversitat. També te com a objectiu enfortir els vincles entre el lloc i els recursos locals, entre la imatge del lloc, l'atractiu i el medi ambient.

Philippe Maigne és expert de la Réseau des Grands Sites de France. Al llarg de la seva carrera ha treballat en els àmbits del medi ambient i les àrees protegides. ha estat director adjunt del Parc Nacional dels Écrins, als Alps, i ha encapçalat una missió nacional per a les zones humides de la Camarga. Ha dirigit el Grand Site del Mont Sainte-Victoire, un dels primers paisatges importants que han rebut aquest reconeixement a França.


Philippe Maigne


La conservació del patrimoni cultural vs. natural a Grècia: un equilibri estratègic | Maria Mertzani

Maria Mertzani descriu des del punt de vista del conservador, les polítiques de protecció de patrimoni cultural a Grècia dins l'estructura del Ministeri i del marc jurídic grec, il·lustrat per projectes recents. Es tracta d'un procés continu multidisciplinari que implica la col·laboració i l'estudi per a la preservació i la millora dels jaciments arqueològics, dels llocs i dels monuments històrics a les ciutats. Mertzani exposa diversos exemples dels diferents tipus de protecció tenint en compte l'entorn natural, la gestió dels béns culturals en jardins i cementiris, i el control de la vegetació en espais protegits.

Mertzani també va fer una breu descripció de l'organització del Ministeri i els serveis implicats en el procés , el marc legal de la protecció del patrimoni cultural, i finalment, els processos de finançament durant els anys de crisi.

Maria Mertzani és cap del Departament de Conservació dels Monuments Antics i Moderns de la Direcció General de Patrimoni Cultural i Antiguitats de Grècia. Graduada en Conservació Arqueològica a l'Institut d'Arqueologia de Londres, ha treballat en nombrosos jaciments arqueològics a Grècia i a l'estranger.


Maria Mertzani


Paisatge i patrimoni. L'experiència de l'Observatori del Paisatge de Catalunya | Pere Sala

El paisatge integra, amb una mirada cada cop més global, els elements patrimonials de caràcter natural i els de caràcter cultural, tal com insisteix el Conveni Europeu del Paisatge. La gestió dels paisatges contemporanis també està superant la visió encara vigent avui del patrimoni com un mer inventari d'elements aïllats, per anar convertint el paisatge en patrimoni. A la vegada, cada cop tenimmés exemples de paisatges que passen a ser patrimoni perquè són patrimonitzats per la mateixa societat, que es construeixen a través del vincle i l'experiència entre població i territori.

Aquesta dimensió patrimonial del paisatge que reconeix el paper de la participació ciutadana en la definició dels valors patrimonials, aporta informació molt rellevant per a la seva futura planificació i gestió, per al seu desenvolupament econòmic i és una potent via de sensibilització ciutadana. Els catàlegs de paisatge, el projecte PaHisCat d'evolució històrica del paisatge, o el mapa del paisatge transfronterer de la Cerdanya, així com altres iniciatives desenvolupades per l'Observatori del Paisatge, parteixen d'aquesta visió global del paisatge i plantegen una idea del patrimoni cultural  amb una perspectiva més oberta i més compromesa des del punt de vista de les polítiques públiques. També eviten la diferenciació extrema entre els uns paisatges excel·lents i uns altres que no ho són tant, i que solen coincidir amb els que habitem diariament, els paisatges quotidians, i, que d'entrada se suposa que no tenen cap valor o que en tenen ben poc.

Pere Sala és director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. Ambientòleg per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat al Departament de Medi Ambient i Habitatge en l'aplicació i de l'avaluació ambiental de plans i programes a Catalunya i en la promoció de polítiques de sostenibilitat en l'àmbit local. En aquests darrers anys, com a coordinador de l'Observatori del Paisatge, va coordinar l'elaboració dels Catàlegs de Paisatge de Catalunya. El seu treball s'ha focalitzat en la integració del paisatge en les polítiques públiques, la implementació de les polítiques europees de paisatge, la relació entre paisatge i desenvolupament així com en els paisatges emergents. Assessora el Consell d'Europa, i és secretari general de la xarxa internacional CIVILSCAPE.


Pere Sala


Nous reptes en la gestió del patrimoni natural a Catalunya | Marta Subirà

Catalunya és un país petit però gran en termes de patrimoni natural, de biodiversitat. Un patrimoni natural que destaca per la seva riquesa i diversitat. Si parlem en termes de biodiversitat hem de pensar que a Catalunya hi trobem més espècies o hàbitats diferents que a molts països de Europa.

Però el patrimoni natural de Catalunya s'enfronta a moltes pressions que compliquen la seva conservació. Així doncs, com a objectiu per poder assegurar una protecció efectiva d'aquest patrimoni cal promoure polítiques efectives i eficients adreçades a la conservació dels elements naturals que integren aquest patrimoni.

Per assolir aquest objectiu Subirà proposa la creació de l'Agència de patrimoni Natural per tal de dur a terme les tasques de gestió de la biodiversitat i patrimoni natural. D'aquesta manera, es disposaria d'una estructura potent, dotada d’una certa autonomia, per a que la gestió sigui independent dels vaivens polítics o de pressupostos i per aconseguir que no depengui de la sensibilitat que mostri en cada moment el conseller de torn. Es voldria també donar-li autonomia i dotar-la d’una font de finançament pròpia i estable, de la mateixa manera que existeix el cànon de l’aigua per a l’ Agència de l’Aigua o el cànon de residus. En paral·lel, haurà de servir per aconseguir més flexibilitat en les contractacions.

Marta Subirà és secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat. Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra amb l'especialització en Dret Administratiu i Públic de Catalunya. Va complementar la seva formació acadèmica amb estudis de postgrau de Comunicació Corporativa i Institucional a l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, de Gestió Pública a ESADE, i de lideratge en la gestió pública a l'IESE.


Marta Subirà


Autors

Per saber-ne més: Agència Catalana del Patrimoni Cultural


Back to Top

Informació del document

Publicat a 01/12/17
Acceptat a 01/12/17
Presentat el 01/12/17

Volum Notícies, 2017
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Paisatge

Sensibilització social

Gestió integrada del paisatge

Cooperació publicoprivada

Localització

Puntuació document

0

Visites 60
Recomanacions 0