Presentem a continuació quatre actuacions d'edificació amb fusta, notables per la seva audàcia tècnica (Boston i Toronto) o per les dimensions que abasten (Copenhaguen, Pontardawe). Totes elles fan un ús gairebé exclusiu de la fusta i demostren les qualitats constructives i ambientals d'aquest material. Trobareu més notícies sobre la fusta com a material d'edificació als butlletins núm. 27 i núm. 30.
- País de Gal·les: una urbanització quasi tota de fusta
- Boston: un bloc d'apartaments d'emissions carbòniques neutres i de construcció modular
- Copenhaguen: la biodiversitat s'integrarà en un nou districte construït amb fusta
- Toronto: prova de concepte per a un gratacels de fusta
- Autors
Contents
País de Gal·les: una urbanització quasi tota de fusta
L'estudi d'arquitectura Loyn & Co i el taller de paisatgisme Farrer and Huxley han projectat Parc Hadau ("Parc de les Llavors", en gal·lès), una urbanització que es començarà a construir aquest mateix 2020 a Rhydyfro, una zona de matollar de Pontardawe (país de Gal·les), per encàrrec de la immobiliària Sero Homes. Es tracta d'un desenvolupament residencial que tendeix al balanç carbònic zero, amb un ús generalitzat de les energies renovables, i que constarà de trenta-cinc habitatges unifamiliars construïts amb fusta laminada encreuada (CLT, cross-laminated timber). S'espera que els primers habitants de Parc Hadau s'hi puguin instal·lar cap a l'estiu de 2021.
Vista del futur Parc Hadau: s'hi utilitzaran tècniques de disseny passiu i s'hi farà ús de les energies renovables per a la producció d'electricitat i per a la climatització. Loyn & Co espera així contribuir que s’assoleixin els objectius del Govern britànic, que s'ha compromès que les emissions carbòniques del Regne Unit siguin zero en l'horitzó 2050. Els edificis de Parc Hadau no necessitaran cap millora o adaptació futura, atès que ja des de l’inici s'han concebut amb aquest balanç carbònic gràcies sobretot a la seva estructura primària, de CLT (© Loyn & Co)
S'espera que el CO2 captiu a la fusta serveixi per compensar les emissions carbòniques que inevitablement es produiran durant la construcció dels fonaments dels edificis, que seran de formigó. En tot cas, al llarg de la construcció es pretén anar calculant els balanços resultants per tal d'afinar i millorar les tasques d'edificació del mateix Parc Hadau i d'altres futures actuacions semblants.
Per sobre el nivell de terra, exteriorment els habitatges presentaran diversos materials, tots de provinença local: fusta, pedra i maons recuperats.
La urbanització constarà d'onze llars de dues habitacions, de vint-i-dues de tres habitacions, i de dues de quatre. Hi haurà a més un jardí comunitari, horts compartits i un edifici d’ús públic al servei dels residents de Parc Hadau i de la resta de Pontardawe.
Vista del jardí comunitari de Parc Hadau (© Loyn & Co)
Segons Loyn & Co, la distribució i la forma de tota la urbanització s'han concebut de manera que es puguin optimitzar factors com la llum natural, la irradiació solar per a la producció d'energia (sobretot al matí i al vespre, quan n'hi pot haver més demanda), i l'eficiència tèrmica del conjunt, tot amb l'objectiu de reduir les necessitats energètiques dels habitatges. Aquestes actuacions de disseny passiu es complementaran amb una combinació d'energies renovables: fotovoltaica, com ja s'ha dit, així com bombes de calor geotèrmiques i elements d'emmagatzemament tèrmic i elèctric. El conjunt de Parc Hadau hauria de ser energèticament autònom, però en cas que calgués recórrer a la xarxa de distribució elèctrica pública, seria sempre amb el càlcul en temps real de les emissions associades a aquesta connexió externa, mitjançant dispositius de mesurament intel·ligent, a fi de compensar-les amb la producció energètica local retornada a la xarxa pública, arribat el cas.
Com a part d'aquesta voluntat d'eficiència energètica, també es mirarà d'incidir en la mobilitat dels residents: cada llar disposarà de carregador per a vehicles elèctrics i d'espais per guardar bicicletes. A més, Parc Hadau també disposarà d'instal·lacions per a l'operativa de flotes de vehicles compartits.
Sero Homes ha rebut fons del Govern de Gal·les, a través del Programa per a l'edificació innovadora, amb els quals espera compensar els sobrecostos derivats de l'eliminació de les emissions carbòniques i de les actuacions de conservació i foment de la biodiversitat de l'indret.
Planta de Parc Hadau (© Farrer and Huxley)
Boston: un bloc d'apartaments d'emissions carbòniques neutres i de construcció modular
L'estudi d'arquitectura Generate i el promotor immobiliari Placetailor han revelat recentment el seu projecte per a la construcció d'un bloc de catorze apartaments i espais terciaris i de cotreball, neutre quant a CO2 i d'alta eficiència energètica, edificat amb CLT. Se situarà al barri de Lower Roxbury, a Boston, i serà un edifici de cinc plantes d'alçada on es farà ús del sistema de mòduls prefabricats Model-C, un prototip de Generate que permet el fàcil muntatge, desmuntatge i reutilització de les diferents peces.
Vista del futur bloc de Lower Roxbury, en una parcel·la de 1.760 m2 (© Forbes Massie Studio)
L'estudi Generate, una empresa nascuda del Mass Timber Lab del Massachusetts Institute of Technology (MIT), espera que el nou bloc de Lower Roxbury sigui el primer edifici CLT de Boston a assolir l'estàndard Passive House quant a energia i emissions carbòniques, gràcies a la capacitat d'embornal de la fusta que es farà servir tant a l'estructura com a als exteriors. Generate també vol que el nou edifici serveixi com a projecte de demostració per a futures actuacions.
L'edifici disposarà d'una terrat cobert, amb canòpia també de fusta, on serà fàcil d'instal·lar-hi panells fotovoltaics. Un altre element que pot contribuir a la consecució de la certificació Passive House serà la llana mineral que s'utilitzarà per a l'aïllament dels espais interiors a fi de disminuir les necessitats tèrmiques dels habitatges.
Com s'ha apuntat, la major part de l'edifici es construirà amb elements CLT prefabricats, que incorporen les instal·lacions mecàniques, elèctriques i de fontaneria necessàries, i que es s'acoblaran entre ells un cop arribats a la parcel·la. Aquests elements, que conformen el Model-C de Generate, permeten crear una gran varietat d'estructures de diferents dimensions i per a funcions diverses, alhora que minimitzen la durada dels treballs in situ i per tant l'impacte de l'obra en la vida del veïnat: segons Generate, l'estructura bàsica de l'edifici, fent servir aquest sistema, pot avançar a un ritme d'una planta per setmana.
També es prefabriquen externament les cambres, o més aviat càpsules de bany (bathroom pods), amb tots els seus elements de fontaneria, que un cop arribades a l'indret es poden hissar fàcilment i acoblar a la resta de l'estructura de l'edifici, amb la qual cosa també es contribueix a escurçar els terminis de construcció i a reduir la generació de residus d'obra.
D'altra banda, per demostrar la versatilitat del sistema de mòduls Model-C, volgudament s'ha escollit per a l'edifici una parcel·la difícil, de forma triangular, amb angles força pronunciats, i que podria molt bé ser pròpia del centre històric de qualsevol ciutat.
Perfil del bloc CLT de Generate i Placetailor, que es construirà amb el sistema de mòduls prefabricats Model-C, aptes segons els seus promotors per a parcel·les d’aprofitament difícil, com l'escollida en aquest cas, triangular i amb angles força tancats'(© Forbes Massie Studio)
Generate assegura que fins i tot prenent en consideració l'energia emprada en l'obtenció, el transport, l'acoblament i l'acabat de la fusta, les emissions carbòniques associades a la construcció del seu edifici seran inferiors a la meitat de les que derivarien del bastiment d'un edifici similar amb materials convencionals, com acer o formigó.
El projecte va rebre l'aprovació de l'Administració municipal el setembre de 2019, i s'espera que la construcció comenci el juny de 2020 i acabi en els primers mesos de 2021.
Més enllà del bloc que en breu s'aixecarà a Lower Roxbury, Generate vol explorar per al futur l'aplicació del seu sistema de CLT Model-C per a projectes d'edificis de fins a divuit plantes, que probablement serà el màxim que permetrà el nou Codi d'edificació en fusta que els Estats Units preveuen aprovar l'any 2021, tot considerant la introducció de CLT massís (mass-timber, diverses capes de CLT encolades entre si). A hores d'ara, cal assenyalar, al país els prototips i edificis de fusta estan limitats a sis plantes.
Proposta d'interior per als apartaments del nou bloc de Generate i Placetailor a Lower Roxbury'(© Forbes Massie Studio)
Copenhaguen: la biodiversitat s'integrarà en un nou districte construït amb fusta
L'estudi de l'arquitecte danès Henning Larsen (guardonat amb el Premi Europeu d'Arquitectura 2019) ha dissenyat el nou conjunt residencial del districte de Fælledby, a Copenhaguen, que es construirà íntegrament amb fusta i que posarà al centre del conjunt la sostenibilitat, el contacte amb la natura i la biodiversitat. El districte ha estat concebut en col·laboració amb enginyers i biòlegs de la companyia MOE, amb la intenció de satisfer simultàniament les necessitats de les persones, els animals i la natura, segons els seus responsables.
Aquest proposta de desenvolupament urbanístic va ser la guanyadora del concurs nacional convocat per la immobiliària By & Havn, responsable de la urbanització dels nous espais per encàrrec de l'Administració municipal de Copenhaguen.
El nou Fælledby s'ubicarà en terrenys que abans ocupaven diverses ferralleries, cap als afores de la capital danesa. Serà un districte d'edificis relativament baixos, i podrà acollir aproximadament set mil residents.
Recreació del nou F'ælledby, amb la incorporació expressa d'hàbitats naturals per al foment de la biodiversitat, especialment en els espais oberts que connectaran els tres barris que conformen el districte ('© Henning Larsen)
El nou districte de Fælledby ocuparà una extensió d'unes divuit hectàrees, i un 40% d'aquesta àrea es dedicarà a projectes paisatgístics. Tindrà una superfície construïda d'uns 210.000 m2, i estarà dividit en tres barris, al centre de cadascun dels quals hi haurà estanys amb fauna aquàtica (peixos i amfibis).
Recreació de la plaça central d'un dels tres barris del nou districte, amb el seu estany per a la vida aquàtica. Altres actuacions de foment de la biodiversitat a F'ælledby consistiran a instal·lar a les façanes dels edificis nius per a ocells i refugis per a ratpenats ('© Henning Larsen)
Segons els seus responsables, el districte vol prendre com a model la ruralia danesa, amb un mode de vida actiu i comunitats veïnals relativament petites (d'aquí la divisió en barris). Estèticament, pel que fa als edificis, Fælledby combina l'arquitectura autòctona urbana danesa amb altres tipologies de caràcter més rural, en un intent de transició harmoniosa entre ciutat i camp.
Absolutament tots els habitatges del nou districte es construiran amb fusta, amb la finalitat de reduir la petjada carbònica de l'actuació.
Els treballs de construcció de Fælledby no tenen un marc temporal clar, més enllà de l'autorització municipal per al projecte, atorgada l'any 2019. La voluntat de l'estudi Henning Larsen és d'anar desenvolupant la zona per fases, a fi de permetre que el paisatge s'integri orgànicament a l'entorn, sense forçar-lo i permetent-li d'anar-se estenent des de l'interior de cadascun dels futurs tres barris cap a fora.
Toronto: prova de concepte per a un gratacels de fusta
Sidewalk Labs, una empresa del grup Google dedicada a l'arquitectura i l'urbanisme, ha donat a conèixer el seu model teòric per al que serà, arribat el cas, l'edifici de CLT massís més alt del món, amb trenta-cinc plantes. L'actuació, si s'acaba duent a terme, formarà part de la reurbanització de la zona litoral de Toronto, davant el llac Ontàrio. Com us vam explicar al Butlletí núm. 30, l'edifici més alt fet amb fusta és actualment el Mjøstårnet de Noruega, amb divuit pisos.
Segons Sidewalk Labs, a més de les seves característiques ambientals, la fusta ha atret la seva atenció pel fet que obre el camí a edificis assequibles, eficients i amb poca generació de residus.
(© Sidewalk Labs)
Per tal de poder fer servir aquest material en edificis de gran alçada, Sidewalk Labs ha estat treballant al llarg d'un any en una prova digital de concepte, en col·laboració amb els estudis d'arquitectura Gensler i Michael Green Architecture. En aquesta fase s'han establert les característiques teòriques de l'edifici (anomenat Proto-Model X) i s'ha discutit la manera més eficient de construir-lo: serà probablement amb mòduls prefabricats en una factoria externa.
Sidewalk Labs també ha dut a terme estudis sobre les diferents opcions estructurals del Proto-Model X, atès que per exemple, per la seva lleugeresa enfront el formigó, la fusta és més susceptible a les forces laterals, com ara el vent. Arran les anàlisis fetes en la prova de concepte, l'equip ha desestimat el nucli estructural de fusta, ja que hauria de ser tan gruixut que ocuparia molt de l'espai útil de cada pis i seria de molt difícil fabricació. D'altra banda, atès que Sidewalk Labs vol treballar exclusivament amb fusta, en la mesura del possible, també s'han descartat els nuclis de formigó i d'acer: la solució teòrica adoptada finalment ha estat la d'un nucli relativament prim de fusta complementat amb una estructura externa del mateix material –amb alguns elements d'acer, també, cal assenyalar–. Segons l'equip, aquesta és la millor manera de conferir bona resistència lateral a l'edifici sense consumir l'espai útil dels seus pisos.
S'han descartat els nuclis estructurals d'acer o formigó, i també el gruixut de fusta, atès que o bé consumeixen molt d'espai útil de l'edifici, o bé no són compatibles amb una fabricació modular, o bé comprometen la versatilitat dels espais interiors. Finalment s'ha optat per un nucli de fusta prim amb un esquelet extern també de fusta, completant el conjunt amb un amortidor de massa d'acer, de 70 t, per contrarestar les forces laterals. Segons l'equip, aquest ús de l'acer és més sostenible en tot cas que la utilització de formigó (© Sidewalk Labs)
En la prova de concepte realitzada, Sidewalk Labs ha desenvolupat l'edifici en vuit passos: 1. Opcions de parcel·la. 2. Determinació de formes i dimensions. 3. Estructura. 4. Usos. 5. Instal·lacions mecàniques, elèctriques i de fontaneria (que hauran de donar servei a sistemes geotèrmics i a dispositius de control elèctric intel·ligent). 6. Envolupants. 7. Consideracions reglamentàries. 8. Optimització per a la construcció modular ('© Sidewalk Labs)
La darrera fase del procés de disseny teòric de Proto-Model X ha estat la seva optimització a fi que possibiliti la utilització de peces modulars fabricades externament i acoblades in situ. En aquesta fase s'ha determinat el nombre total de peces necessàries i la quantitat de peces de cada tipus, amb l'objectiu d'assegurar a més un acoblament fàcil. Els elements modulars seran, entre d'altres, balconades, parets i càpsules de bany amb tots els elements de fontaneria ja instal·lats. Les peces més bàsiques de l'edifici seran els panells de fusta per als terres, que incorporaran capes d'aïllament acústic i tèrmic, i que es podran fabricar en tot just vint-i-cinc minuts, segons Sidewalk Labs.
Per a l'edifici Proto-Model X, Sidewalk Labs proposa la utilització de peces modulars fabricades externament i que es poden acoblar entre elles un cop arribades al lloc d'edificació ('© Sidewalk Labs)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Le Figaro Immobilier, Generate Technologies, Sidewalk Labs, Loyn & Co., Parc Hadau, Henning Larsen
