Apunt monogràfic: la fusta assoleix noves alçades.

Per si sola o en combinació amb altres materials, la fusta està retrobant el seu lloc en la construcció d'edificis, alguns d'ells de gran audàcia. Vegeu-ne a continuació alguns exemples, de Tòquio, Estrasburg, Barcelona, Bordeus i Vancouver.


<ul><li>[[#bloc1|Tòquio: W350]]</li>
<li>[[#bloc2|Estrasburg: Sensations]]</li>
<li>[[#bloc3|Barcelona: Cooperativa d'Habitatge La Borda]]</li>
<li>[[#bloc4|Bordeus: Hyperion i Silva]]</li>
<li>[[#bloc5|Vancouver]]</li>
<li>[[#bloc6|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Tòquio: W350==

Sumitomo Forestry és una empresa japonesa dedicada a l'explotació forestal i de la fusta. Fundada l'any 1691, el 2041 celebrarà el seu 350è aniversari. Per senyalar la data, la companyia pretén, en aquell any, enllestir el W350: un edifici amb estructura de fusta de 350 m d'alçada, que serà (probablement) l'edifici de fusta més alt del món i alhora el gratacels més alt del Japó.


[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustajprecrea.png|center|px|fustajprecrea]]

''Aspecte de W350, horitzó 2041 (© Sumitomo)''

 
El gratacels ha estat dissenyat pel laboratori de recerca de la mateixa Sumitomo, a Tsukuba, en col·laboració amb l'estudi d'arquitectura Nikken Sekkei de Tòquio.

Es tractarà d'un edifici de setanta plantes sobre rasant (en una parcel·la de 6.500 m<sup>2</sup> això resulta en una superfície útil de 455.000 m<sup>2</sup>), amb estructura híbrida, on aproximadament 185.000 m<sup>3</sup> de fusta constituiran el 90% de l'estructura. El 10% restant correspondrà a l'acer, que s'utilitzarà sobretot en els elements de reforç diagonals que, relligant columnes i bigues, ajudaran a evitar la deformació de l'edifici a causa de forces laterals, com ara el vent o els terratrèmols.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustajpfacana.png|center|px|fustajpfaçana]]

''Elements diagonals d'acer, a la part exterior, per reforçar lateralment el gratacels (© Sumitomo)''

 
W350 acollirà diferents usos: es preveu que contingui un hotel, habitatges, oficines i àrees comercials. Tots aquests espais es trobaran envoltats de balconades vegetalitzades contínues, que ocuparan les quatre cares del gratacels i que en resseguiran el contorn, des de la base fins al capdamunt, formant una mena de jardí vertical.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustajpinterior.png|center|px|fustajpinterior]]

''L'estructura interior serà íntegrament de fusta. Amb terminis fixos, se n'aniran substituint les diferents peces, i les velles es podran emprar en projectes constructius més modestos, o en generació d'energia de biomassa (© Sumitomo'')

 
W350 no fa sinó acceptar el repte llençat per una [[Media:Martinez_2018z-20120614-5.pdf|llei japonesa de 2010, de promoció de l'ús de la fusta,]] que pretén estendre la utilització d'aquest material als edificis d'ús públic, on fins llavors no es podia emprar, a fi de crear un entorn urbà mediambientalment equilibrat, que afavoreixi la biodiversitat i el benestar de la població. Un altre objectiu de la nova normativa japonesa és mirar de compensar l'excessiu desenvolupament dels boscos del país, que n'ocupen gairebé un 70% de la superfície i que creixen cada any tres vegades més que el que la demanda nacional de fusta permet absorbir. Es creu que si la dita demanda fos més potent, caldria dur a terme tasques de sanejament, replantació i aclarida forestal que redundarien en boscos més saludables i amb més capacitat de captació de CO<sub>2</sub>

Pel que fa als costos de construcció de W350, Sumitomo els xifra en aproximadament 4.600 milions d'euros, el doble del que costa un edifici similar construït amb materials i tecnologies convencionals. La companyia, però, creu que serà capaç de reduir aquesta factura mitjançant el desenvolupament de nova tecnologia d'aquí a 2041, i assegura que en qualsevol cas els avantatges del projecte en termes ambientals, de benestar de la ciutadania i d'actuació exemplificadora en l'aplicació de nous mètodes fan que el cost estimat assenyalat més amunt sigui acceptable.

 
 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustajplogo.jpg_1596108473.jpg|center|200px|fustajplogo]]


<span id='bloc2'></span>

==Estrasburg: Sensations==

A la capital alsaciana s'està construint actualment l'edifici més alt de França amb els seus elements estructurals fets íntegrament de fusta. Es tracta d'un immoble residencial, d'onze plantes i 38 m d' alçada. S'anomena Sensations. Bastit al costat del Rin, al barri de Deux-Rives, l'edifici vol ser un camp de demostració per al sector francès de la construcció en fusta.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustafrfront.png|center|px|fustafrfront]]

''Estat de les obres a l'abril de 2018''

 
En aquesta actuació d'Estrasburg el ciment i el formigó no hi apareixen per a res (tret del sòcol, on se n'utilitza per assegurar els repartiments de la càrrega i per obligació legal, i dels trams d'escales). Tot l'edifici és de fusta, tant sòls com façanes com envans, i també els badalots de les escales i de l'ascensor, així com els pilars i les bigues.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustafrestrascaixa.jpg|center|px|fustafrestrascaixa]]

''El badalot d'ascensor, també de fusta laminada encreuada (© Christian Robischon)''

 
L'estructura principal es recobrirà amb acabats també de fusta (avet de Douglas, ''Pseudotsuga menziesii'') fins al tercer pis; d'allà en amunt, sense cap funció estructural, el recobriment serà de filat d'alumini.

La torre Sensations és energèticament passiva, amb unes necessitats de calefacció que segons la direcció d'obra (Bouygues Immobilier) no superaran els 15 kW/any per metre quadrat habitable. Altres característiques de l'edifici són l'existència de sòls reversibles segons temporada i la presència d'una bomba de calor geotèrmica.

L'edifici es troba flanquejat per altres dos, també de fusta, de nou plantes. Entre tots tres conformen l'"Îlot Bois", planificat i desenvolupat per l'administració intermunicipal Eurométropole.

Els panells de fusta laminada encreuada (CLT) han estat assajats per verificar-ne la resistència al foc, la capacitat d'aïllament acústic i l'estabilitat davant sismes; els responsables de la construcció asseguren que totes les proves han donat resultats satisfactoris i que els assajos duts a terme podran servir per a futures construccions d'aquesta tipologia. No debades el projecte, tot i la seva dimensió relativament petita, ha necessitat més de tres anys de recerca.

La construcció pròpiament dita, en canvi, haurà estat molt més ràpida: els panells de fusta que recobreixen tot l'edifici, per exemple, s'han col·locat, en totes onze plantes, en poc més de set setmanes. Val a dir que els plafons de fusta (que totalitzen uns 3.500 m<sup>3</sup>) ja arribaven a l'obra totalment acabats i només calia acoblar-los a lloc amb l'ajut de reblons metàl·lics.

Els habitatges de la torre Sensations tenen un preu de 3.500 €/m<sup>2</sup>; n'hi haurà cent quaranta-sis, que juntament amb els sis locals comercials de l'edifici seran lliurats la primavera de 2019.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustafrfutur.png|center|px|fustafrfutur]]

''Vista de Sensations i els edificis annexos, quan estaran acabats (© Koz Architectes/ASP Architecture/Bouygues Immobilier)''

 
El cost del projecte, val a dir, ha resultat un 20% més alt que el de construccions similars fetes amb materials convencionals. Aquest sobrecost es podrà eixugar parcialment gràcies a les subvencions del Programa Écocité – Ville de Demain de l'Estat francès, orientat a la sostenibilitat urbana.

 
<span id='bloc3'></span>

==Barcelona: Cooperativa d'Habitatge La Borda==

De dimensions modestes, l'edifici que està construint a Barcelona la Cooperativa d'Habitatge La Borda és, malgrat tot, el més alt fet de fusta de tot l'Estat espanyol.

L'edifici es basa en la construcció per part dels interessats, amb el dia 2 de juny d'enguany com a data més recent en què tingué lloc una d'aquestes jornades d'autoconstrucció.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustabcndavant.jpg|center|px|fustabcndavant]]

 
Aquest edifici residencial s'ubica al carrer de la Constitució del districte de Sants-Montjuïc de la capital catalana, concretament en un dels extrems del que fou el recinte fabril de Can Batlló. Es tracta d'uns terrenys constituïts en dret de superfície per a 75 anys, amb pagament anual d'un cànon a l'Ajuntament. L'immoble, de set plantes, disposarà d'un local comercial, d'espais comunitaris en planta baixa i de vint-i-vuit habitatges en règim de cessió d'ús (la propietat recau en la cooperativa).

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustabcntombs.png|center|px|fustabcntombs]]

 
Les idees principals del projecte, que ja es troba en una fase molt avançada d'execució, són la sostenibilitat i els espais oberts i adaptables, amb un gran pati central envoltat de galeries d'habitatges, a manera de ''corrala.''

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustabcnpati.jpg|center|px|fustabcnpati]]

 
Gran part de l'edifici és fabricada amb fusta, reciclable (tot i que hi existeixen alguns murs de formigó). L'actuació fa bandera de les seves característiques d'eficiència i de sostenibilitat. En aquest sentit, s'ha optat per col·lectivitzar alguns usos (bugaderia, cuina per a grans àpats, trasters...) i centralitzar els consums, dotant-los a més d'una gestió intel·ligent. En l'obra es para especial esment a la generació de residus, amb un pla de gestió de materials sobrers o de rebuig i separació selectiva en set fraccions.

Tot plegat fa que en l'extracció o la fabricació dels materials de l'edifici cooperatiu les emissions de CO<sub>2</sub> es redueixin a un terç de les habituals en aquesta mena de tasques, i que d'altra banda el percentatge de residus d'obra que es reciclen superi de més del doble l'habitual, com es veu al gràfic següent:

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustabarres.png|center|px|fustabarres]]

 
Un altre factor clau de l'edifici de Can Batlló és la gestió de l'aigua, amb sistemes eficients en cuines i lavabos, usos unificats, reutilització de les aigües grises (per als inodors), de les aigües pluvials (mitjançant infiltració al subsòl, i eventualment per als lavabos) i de les aigües grogues (a través de sistemes de fitodepuració horitzontal subsuperficial). Tot plegat hauria de permetre assolir uns consum d'aigua de tan sols uns 70 l per persona i dia.

 
I pel que fa a l'energia, es dona prevalença al disseny bioclimàtic, amb nivells d'aïllament superiors als exigits per la normativa, aprofitament solar màxim, ventilació creuada, galeries orientades al sud, i pati cobert (el mes d'abril d'enguany se n'instal·là la cristallera). Aquest conjunt d'actuacions hauria de permetre assolir un consum energètic final inferior als 40 kW/m<sup>2</sup>/any, incloent-hi cocció, refrigeració, calefacció, aigua calenta sanitària i il·luminació.

 
Probablement cap a la segona meitat d'aquest any l'edifici estarà enllestit perquè hi entrin a viure els membres de la cooperativa. Els habitatges seran de tres tipologies, repartides per totes les plantes de l'edifici, buscant la mescla d'unitats de diferents mides: 40 m<sup>2</sup>, 50 m<sup>2</sup> i 76 m<sup>2</sup>. Els habitatges més grans s'aconsegueixen mitjançant l'addició d'un o dos mòduls als habitatges bàsics, de manera que en un futur es puguin variar les superfícies dels diversos pisos en funció de les necessitats dels seus residents.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustabcnmodels.png|center|px|fustabcnmodels]]


[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustabcnlogo.png_1458503844.png|center|200px|fustabcnlogo]]


<span id='bloc4'></span>

==Bordeus: Hyperion i Silva==

Al nostre [http://territori.gencat.cat/ca/detalls/Article/Fusta-00005 Butlletí núm. 20] ja es va parlar de l'edifici Hyperion, destinat a rellançar el barri de l'estació de Saint-Jean, a Bordeus. Finalment, però, s'ha decidit que fossin dos els edificis en fusta que hauran de contribuir a la reforma d'aquesta zona de la ciutat: a Hyperion s'hi ha acabat sumant Silva.

Com Hyperion, Silva és també un edifici destinat a habitatge social, comerços i oficines, i després d'ell, serà la construcció amb estructura de fusta més alta de tot França –no íntegrament realitzada amb fusta, doncs, com la torre Sensations d'Estrasburg, (vegeu més amunt).

El projecte Silva, de l'estudi d'arquitectura Kaufman&Broad i dels d'enginyeria Egis i Elioth, és un conjunt de tres construccions, que totalitzen una superfície de 17.700 m<sup>2</sup>, distribuïts entre habitatges (14.200 m<sup>2</sup>, que han rebut la certificació [https://www.qualite-logement.org/nos-activites/certification/les-certifications/nf-habitat-nf-habitat-hqetm-pour-la-construction-de-logements.html NF Habitat HQE]), oficines (3.000 m<sup>2</sup> d'alta qualificació BREEAM), i comerços (500 m2). Hi ha, a més, espais per a aparcament.

Dins el projecte sens dubte l'element més destacat serà la torre Silva, com s'ha dit segona de França en alçada, amb 50 m i divuit plantes, que se sostindrà gràcies a una estructura consistent en un gran tramat de fusta, material que constituirà el 80% de la carcassa.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustaocsilva.jpg|center|px|fustaocsilva]]

''Silva, amb el seu tramat de fusta característic, ocuparà una parcel·la veïna a la d'Hyperion. Les tres primeres plantes de la torre, que acolliran un pàrquing, tenen l'estructura de formigó, cal assenyalar (© Elioth)''

El projecte Silva, amb un cost d'uns 30 milions d'euros, es lliurarà l'any 2019, el mateix any que la torre Hyperion.

Tots dos projectes no fan sinó donar compliment a allò a què s'ha compromès l'establiment públic de planificació (EPA, ''établissement publique d'aménagement,'' figura pròpia de l'Administració corporativa): que la zona de Bordeaux-Euratlantique (una actuació d'interès nacional, amb més de 700 ha d'extensió) vegi cada any com a mínim 25.000 m<sup>2</sup> nous de construccions en fusta, quant a estructura interna si més no. Es vol d'aquesta manera revaloritzar el paisatge forestal de les Landes, compost majoritàriament de pinastre, que tradicionalment ha estat poc emprat en l'edificació.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-BDXnous.jpg|center|px|BDXnous]]

''Precisament en la línia que s'ha marcat l'EPA de Bordeaux-Euratlantique, hi ha el projecte en fusta del promotor Pichet, de set plantes i 5.000 m<sup>2</sup>, que es lliurarà aquest mateix 2018 (foto superior, © Groupe Pichet), així com el futur barri Belvédère Nexity, a la riba dreta de la Garona, que per si sol disposarà d'entre 14.000 m<sup>2</sup> i 28.000 m<sup>2</sup> de construccions en fusta (foto inferior, © A2 Studio)''

 
Per tot plegat, no sembla casualitat que el primer congrés mundial dedicat als immobles de fusta de mitjana i gran alçària, [http://wood-rise-congress.org/ WoodRise Congress 2017], se celebrés precisament a la ciutat de Bordeus, entre el 12 i el 15 de setembre de l'any passat.

 
<span id='bloc5'></span>

==Vancouver==

L'arquitecte japonès Shigeru Ban (guardonat amb el premi Pritzker l'any 2014) és el responsable del projecte de la Terrace House de Vancouver, el que serà, quan estigui finalitzat, l'edifici híbrid (fusta, acer i formigó) més alt del món. El títol haurà estat arrabassat a l'edifici Brock Commons de la Universitat de la Colúmbia Britànica, també híbrid, enllestit el setembre de 2017 i que es troba a la mateixa ciutat. Enfront les divuit plantes i 53 m d'alçada del Brock Commons, la Terrace House tindrà dinou pisos i farà 71 m en el seu punt culminant.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-brockcommons.png|center|px|brockcommons]]

''La residència d'estudiants Brock Commons, al campus de la Universitat de la Colúmbia Britànica (UBC), també amb estructura híbrida de fusta, acer i formigó, era fins a l'aparició del projecte de Shigeru Ban l'edifici més alt del món amb aquestes característiques. Casualment, es troba a la mateixa ciutat de Vancouver''

 
L'edifici de Shigeru Ban, de caràcter residencial, s'ubicarà al ''downtown'' de Vancouver i davant el port de la ciutat. Es trobarà immediatament adossat a l'edifici Evergreen, de l'arquitecte canadenc Arthur Erickson (1978), amb les terrasses del qual la Terrace House alinearà les seves. Precisament en un intent d'assegurar el respecte i la continuïtat respecte de l'obra en la qual s'emmiralla, Ban ha comptat amb la paisatgista que en el seu dia va dissenyar l'enjardinament de l'Evergreen, Cornelia Oberlander.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustavancouver1.png|center|px|fustavancouver1]]

''La Terrace House de Shigeru Ban (davant, forma triangular) alinea els seus pisos inferiors amb les terrasses de l'Evergreen d'Erickson (segon pla); com ell, també farà ús de les terrasses a les seves plantes inferiors, amb la intenció de fer-hi créixer fins i tot idèntica mena de vegetació''

 
També treballa en el projecte de Ban l'enginyer d'estructures Hermann Blumer, responsable, en anteriors col·laboracions amb l'arquitecte japonès, del Centre Pompidou de Metz (Mosel·la, França): precisament l'obra que va desembocar en l'atorgament a Ban del Pritzker

El disseny de Ban ressegueix les línies del d'Erickson, amb una base de formigó esglaonada, i quan el supera, a partir de la planta desena, se segueix elevant, però en un angle de 45º, i el material estructurador passa a ser la fusta.

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-fustavancouvermaq.png|center|px|fustavancouvermaq]]

 
Val a dir que aquest projecte no és el primer que l'arquitecte japonès realitza en fusta; a tall d'exemple, trobem també l'edifici d'oficines Tamedia de Zuric (2013), de set plantes, que fa un ús intensiu de la fusta com a element estructurador, sense peces de metall. Vegeu-ne unes imatges a continuació:

 
[[Image:Martinez_2018z-monofusta-banzuric.jpg|center|px|banzuric]]

''(© Dezeen)''

 
Segons els promotors de la Terrace House, l'objectiu d'aquesta torre de formigó, fusta i acer, recoberta de vidre, és demostrar el compromís de Vancouver amb el disseny sostenible mitjançant tècniques avançades d'enginyeria i construcció en fusta. En aquest sentit, l'obra de Ban a la ciutat canadenca és només un dels projectes més recents dins la tendència mundial a integrar la fusta com a material d'edificació, atesa la seva abundància, les seves prestacions i la velocitat de construcció que permet.

Sens dubte apareixeran arreu del món més edificis de fusta, i cada cop més alts (vegeu per exemple la torre de Sumitomo Forestry, a Tòquio, més amunt), però ara com ara la Terrace House és dels escassos edificis d'aquestes característiques que han estat capaços d'aconseguir l'aprovació municipal de llur projecte d'obres –cosa que per exemple encara no han assolit projectes d'Amsterdam (73 m) o de Londres (304 m), que superarien la Terrace House de Vancouver.

Es preveu que la Terrace House estarà enllestida l'any 2020.


<span id='bloc6'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume]

Per saber-ne més: Sumitomo Forestry, ''[https://www.lemoniteur.fr/article/a-38-metres-de-haut-le-bois-fait-sensations-a-strasbourg-35432984 Le Moniteur], ''[http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/aixequen-ledifici-de-fusta-mes-alt-de-lestat-espanyol-en-un-mes-i-mig/video/5678351 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals [vídeo]], [http://www.laborda.coop/ca/ Cooperativa La Borda], [http://www.egis.fr/action/realisations/projet-silva-une-tour-en-bois-bordeaux Projecte Silva], ''[http://vancouversun.com/news/local-news/worlds-tallest-wood-building-poised-to-be-built-in-downtown-vancouver-alongside-an-erickson-classic Vancouver Sun]''


<span id='bloc7'></span>
===Informació relacionada===

<ul><li>[[Media:Martinez_2018z-20180208_e_02.pdf|Sumitomo Forestry [PDF]]]

</li>
<li>[https://www.lemoniteur.fr/article/a-38-metres-de-haut-le-bois-fait-sensations-a-strasbourg-35432984  Le Moniteur]

</li>
<li>[http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/aixequen-ledifici-de-fusta-mes-alt-de-lestat-espanyol-en-un-mes-i-mig/video/5678351  Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals [vídeo]]

</li>
<li>[http://www.laborda.coop/ca/ Cooperativa La Borda]

</li>
<li>[http://www.egis.fr/action/realisations/projet-silva-une-tour-en-bois-bordeaux  Projecte Silva]

</li>
<li>[http://vancouversun.com/news/local-news/worlds-tallest-wood-building-poised-to-be-built-in-downtown-vancouver-alongside-an-erickson-classic  Vancouver Sun]

</li>
</ul>